L'aigua en l'Alcoraia.

L'aigua en l'Alcoraia, un bé escàs...

La història de la partida de l'Alcoraia està íntimament unida a la història de l'aigua, tan important per a la vida...Però curiosament els seus veïns han passat sempre necessitat i les seues terres han sigut de cultius de secà, depenent tant les persones com les plantacions i el bestiar de la bondat de la pluja.

Es van fer canonades per a portar l'aigua a Alacant i a Elx però els veïns  depenien de la seua cisterna, que s'omplia de la pluja.

Els veïns, al llarg del segle passat, van disposar de tres fonts:

Font dels llavadors.
 Mina Enriqueta.

Font de la bassa Los Granados.

-La font i els llavadors que es trobaven a la porta de la mina del racó, mina Enriqueta, per darrere de la casa Alcoraia, on havien d'anar amb marraixes i cànters.Era la més antiga i es va construir quan es van fer les canonades i l'instal'lació per portar l'aigua a Alacant.

- En la mina nova de Los Granados també hi havia   una font al costat de la bassa, i uns petits llavadors, però no va ser usats pels veïns.

Llavadors bassa Los Granados

Font de l'Alcoraia

- Per últim va haver una tercera font, d´ús públic i de pagament, situada en el barranquet que queda darrere de la casa i xalet de la finca Manero. Era un xicotet dipòsit amb una aixeta, connectat a la canonada que anava a Elx. Els veïns venien a esta font a omplir les marraixes i pagaven a  l'encarregat, Pasqual Pastor, que vivia en la casa del xalet de Manero. Va estar activa fins als anys seixanta.

Desapareguda la font, es depenia ja de la cisterna i dels camions cisterna.

En els anys setanta les mines de la casa Alcoraia passen a ser del veí de El Rebolledo Jesús Hernàdez, persona que, amb una societat , compra la Serra de Les Àguiles i les mines.

Donada la falta de conservació, el perill d'enderrocaments i l'escàs cabdal perforen dos pous en els plans de dalt de la serra fins trobar aigua, un cabdal abundant a més de dos-cents metres de profunditat, situant-se per baix dels naixements de les mines de la Casa Alcoraia i Los Granados que, com a conseqüència, es quedaven seques.

Llavadors Casa Alcoraia.Mina Enriqueta

Es van arreglar i posar en funcionament els antics dipòsits i es va fer una nova canalització des de la serra , passant per l'Alcoraia cap a les partides de El Rebolledo (Alacant) i Santa Anna (Elx). Els veïns que tenien opció per estar per baix de la cota del dipòsit ( no hi havia bombes impulsores, circulava per la gravetat…) i van voler, es van instal·lar un comptador, amb la condició que l'aigua no es reconeixia com a a potable per a beure, solament de rec, ja que no era analitzada ni potabilitzada , com les aigües municipalitzades.

Dipòsits actuals

Solament una part dels veïns disposaven d'esta aigua corrent i amb estes condicions. La resta seguia depenent de les cisternes i dels camions cisterna, fins que en 1982 l'Ajuntament, a través de la seua empresa participada “Aguas de Alicante,” va portar una canonada que travessa perpendicularment la partida, d'est a oest, i va resoldre definitivament el problema.

Els anys següents van coexistir les dues xarxes d'aigua, fins i tot algun veí tenia dos comptadors, fins que la societat de Jesús Hernádez va ser absorbida per “Aguas de Alicante” i tota la seua xarxa, pous, canonades i depòsit.

Llavadors de la Casa Alcoraia (15/02/2016)