13 d’octubre 2015

1- LES COVES DE L'ALCORAIA. Història de les coves casa.

1- LES COVES DE L'ALCORAIA.  

 Història de les coves casa.

La cova  era una cavitat natural aprofitada com a lloc d’habitatge per moltes civilitzacions primitives i per l’home prehistòric, especialment durant el Paleolític mitjà i superior. Durant el Paleolític superior, a certes regions, com és ara una part d’Occitània i el litoral cantàbric peninsular, la secció més profunda de les coves tingué valor sagrat, de santuari, i les parets foren decorades amb pintures i gravats (com a la cova d'Altamira). D’ençà del Neolític i de les primeres edats dels metalls començà la vida en poblats, però hom continuà vivint en coves. Als Països Catalans el pas de vida cavernícola als poblats es manifestà sobretot a partir de l’època eneolítica. Durant aquest període foren usades sovint com a necròpolis col·lectives. A partir de l’època ibèrica la vida a les coves fou abandonada del tot. En algunes coves, però, hom ha observat la pervivència de l’hàbitat durant l’edat mitjana i fins a èpoques recents
Com a construcció podem dir que és un habitatge normalment unifamiliar constituït per un conjunt d’habitacions excavades totalment o parcialment .
Als Països Catalans, aquest tipus d’habitatge ha estat tradicional en algunes poques poblacions del Principat (Abella de la Conca) i de les Balears (habitatges temporers de la platja de son Bou, a Menorca) i d’algunes zones del País Valencià, com a la vora occidental de l’Horta (Benimàmet, Paterna), on les coves arribaren a formar barriades senceres; tenien un corral descobert a la part posterior i fumerals troncocònics, tot pintat de blanc. Les més antigues daten del s. XVIII. A Cullera, la major part de les coves eren construïdes al vessant de la muntanya i tenien una part anterior edificada en forma de barraca i una de posterior, excavada, destinada als animals. A Crevillent, al començament del s. XX, n'hi havia més d’un miler d’habitades, la majoria subterrànies, amb un gran vestíbul, talment com algunes de les que encara perduren a Elx, Alacant, Monòver, Elda i Novelda.
  Les coves han sigut el domicili més utilitzat pels hòmens durant mil·lennis. La seguretat i l'aïllament que les poblacions prehistòriques van trobar en estos primitius abrics naturals seria més tard buscada per cultures com la musulmana, artífex de gran part de les coves i cases cova excavades. Esta arquitectura subterrània, fidel reflex dels canvis històrics, socials i econòmics del seu entorn, es mimetitza amb el paisatge i relleu, conferint a les zones on es concentra una expressiva bellesa plàstica. Quan parlem de cova o vivenda subterrània, pot semblar que es tracte d'un habitacle del passat, anacrònic. No obstant això, a pesar que la cova tendix a desaparéixer com a vivenda, no per açò deixa de posseir qualitats estimables i una temperatura molt agradable, temperada a l'hivern i fresca a l'estiu, sent l'hàbitat de més de 60 milions de persones en el món.  
   
  Etimològicament parlant, la paraula cova té les accepcions següents: cavitat subterrània; soterrani; construcció megalítica amb una cambra coberta i un corredor d'accés, a l'aire lliure o dins d'un túmul artificial En èpoques històriques passades, allà pel paleolític, la cova natural era utilitzada com a refugi o lloc de reunió, per una societat que intel·ligentment encara no estava desenrotllada. Però quan aconseguix l'home un grau més elevat de civilització, (uns 5.000 anys abans de la nostra era) comença a construir coves artificials, primerament excavades en la terra i, posteriorment, en la pedra, sent el tipus de vivenda més utilitzada pels nostres avantpassats.  Però major importància i significació que les anteriors adquirixen les coves construïdes per l'home. Este trogloditisme en les seues característiques actuals arranca en el s. XVIII. Les coves excavades per la mà de l'home no són possibles més que en materials engrunadissos i fàcils de tallar, secs i molt impermeables, sent depòsits de roques sedimentàries, en la majoria dels casos, en les que el mantell freàtic és prou profund perquè els habitants no hagen de témer a la humitat. Es pot estudiar la cova, en la zona rural o urbana, sent la rural la que es troba en els afores dels pobles. La situació de les coves no estan unides a uns tipus concrets de materials, sinó que estan directament relacionades amb el clima: pareix que es mantenen sobretot en les zones de clima àrid i càlid on la vegetació és escassa, i igualment en les regions amb brusques variacions de temperatures, de manera que la vivenda subterrània"                                              
  La construcció d'una cova, s'inicia donant un tall vertical al terreny que servirà de fatxada, quedant lliure el pla horitzontal situat davant d'ella; segons la topografia, a vegades és necessari realitzar altres dos talls verticals en els extrems perpendiculars que actuarien a manera de contraforts. En el centre de la fatxada es traça la porta en arc (penetrant 1 m. o 1,5 m., que és la grossària dels murs de càrrega) i, a partir d'ella, la primera habitació, amb sostre en volta de canó, planta quadrada i unes dimensions de 2,5 a 3 m. de costat. A continuació d'esta primera estada se n'aniran excavant, en forma de galeria, la resta d'habitacions. El seu número, dimensions i organització interna dependrà tant de l'extensió del turó o tossal com de les possibilitats econòmiques i necessitats dels seus habitants.


 Fonts bibliogràfiques:
Enciclopèdia Catalana.  http://www.enciclopedia.cat                                 

 L'origen de les coves de l'Alcoraia és desconegut, potser en el s.XVIII, es feren  pels treballadors des les mines  de cinabri. Siga quin siga el seu origen, es tracta de vivendes de gent de pocs recursos : no hi sol haver quadra per a mula, ni corral per al bestiar.No hi ha alforins per al gra,  pallissa per a la palla, ni pastador on guardar les gerres de l'oli...
  Una variant  de major qualitat i riquesa ,de construcció posterior,  és la casa amb  alguna habitació cova, casa edificada al costat d'una lloma que s'ha aprofitat per a afegir habitacions-cova a la casa... Habitacions que venien molt bé per a celler on guardar  i conservar fresca la   fruita i  verdura.
  Les coves estan en tres  zones de la partida, a l'entrada , venint de Sant Vicent, en el tossal que és conegut "pel castell" , al centre de la partida, en la zona del Pla Rufa, i en els tossals de la zona oest, al costat del barranc que  arranca d'entre les serres de Sant Pasqual i Les Àguiles, en "el rio". Pràcticament totes van ser abandonades, les últimes  en els anys 70/80, però algunes han sigut arreglades, els han afegit construcció al davant... i són utilitzades com a segona vivenda i algunes d'elles són primera vivenda.
   Algunes d'elles estan enderrocades i no tenen possibilitat de reconstrucció. Una de les dificultats de conservació és l'escassa profunditat, la poca espessor  entre el sostre i la part superior del tossal (s'ha d'impermeabilitzar amb tela asfàltica i ciment i l'estructura interior s'ha de reforçar amb bigues de formigó armat...)
 L'Avv l'Amistat va demanar que es declararen BIC en el nou pla d'Ordenació Urbana d'Alacant.

                                    COVES DE "EL CASTELL" (entrada a l'Alcoraia)



                                                   COVES DEL "PLA RUFA"


 
 

 

 

  

Finca Los Fresnos



COVES LLOMA FOIA CASA ALCORAIA


COVES DE LA ZONA OEST (EL BARRANC/ "EL RIO")