El Camí Vell de Montfort i la Casa el Moresno.
El Camí Vell deMonfort connectava per una drecera, a través de les serres , la zona de la partida amb el Camp Camp de Monfort, per la zona de les Espilleres. Eixia des de la zona coneguda com el Confiter, ara camí de Sant Pasqual, en el primer tram, fins arribar a la Casa el Campello, on continuava per davant de la casa, per la dreta , cap al Nord, en direcció a la serra , entre les finques de El Campello i El Moresno i per l’esquerra de la casa de El Moresno continuava serra amunt, per la vora del barranc, passava per davant de la Cova Botifarres, a uns 500 metres de la casa, icontinuava cap amunt ,a parar entre les serres de Sant Pasqual i les Àguiles, on actualment està la bassa de Montfort.. D’aquí baixava per avall a parar a la zona de les Espilleres, camp de Monfort, on estaven les Ventes, per on passava també el Camí que venia des de Sant Vicent, per davant de l’actual estació del tren (abaixador d’Agost) cap a la partida de Verdegàs i per la Canyada, partida de Canastell a Sant Vicent, pel costat l’església actual (antic carrer Madrid.
Actualment l'agafariem des de l'altura el camí de la dreta, Cami de Sant Pasqual i continuariem per amunt passant per damunt de l'autovia i, just a continuació, agafarriem el camí que ix per la dreta , per davant del El Campello i estariem en el camí històric ( venia a connectar per l'actual canonada de desaigüe de l'autovia)
Les referències històriques, els mapes del segle XIX d'infraestructures i obres públiques, i cròniques geogràfiques com el conegut Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de Pascual Madoz aporten dades precises sobre aquests dos punts de la serra.
El Camí Vell de Montfort, en el seu viatge des de la casa del Moresno cap a l'interior, creuava de ple la partida de Les Espilleres (escrit normalment a la cartografia oficial com "Espejeras") i passava tocant al xicotet nucli rural conegut històricament com Les Ventes ,de camí cap a Orito.
Ambdós llocs són fonamentals per a comprendre la ruta de muntanya que feien els miners, arriers i pelegrins en els segles XVIII i XIX.Connexió ramadera i de pelegrinatge: Era la via directa utilitzada pels veïns de l'Alcoraia i l'interior per a connectar de forma curta amb Montfort i el conegut santuari d'Orito, evitant haver de fer la gran volta per les planes del sud.
El traçat històric entre les serres
El camí arrancava des de la zona baixa del Barranc de l'Alcoraia (tocant a la finca) i començava a ascendir en direcció oest. S'endinsava en la muntanya aprofitant el pas natural exacte que separa les dues serres:
Deixava a la seua esquerra (al sud) els penya-segats i l'Alt de la Serra de les Àguiles (el Puntal de l'Alcoraia).
Deixava a la seua dreta (al nord) la Serra de Sant Pasqual.
La senda vorejava l'Alt del Moresno, passava molt prop de les antigues prospeccions de cinabri (les mines de 1780) i continuava pujant suaument fins a coronar el coll o portell de la serra. Des d'allí, el camí ja començava a davallar directament cap al terme de Montfort del Cid, buscant la pedania d'Orito i el paratge de la Cova de Sant Pasqual.
La importància de la casa en eixe camí.
Durant els segles XVIII i XIX, eixe camí no era només una senda de pastors, sinó una ruta de transport crucial:L'eix de les mines: Per eixa senda baixaven les reialme de mules carregades amb el mineral de cinabri (o el guix de les pedreres pròximes) cap a les carreteres principals d'Alacant.Connexió ramadera i de pelegrinatge: Era la via directa utilitzada pels veïns de l'Alcoraia i l'interior per a connectar de forma curta amb Montfort i el conegut santuari d'Orito, evitant haver de fer la gran volta per les planes del sud.
1. Com apareix als plànols del segle XIX
La via hi està retolada explícitament amb el nom de "Camino Viejo de Monforte" (o en variants com "Camino de Monforte a Alicante por la sierra").
En les actes de delimitació de termes municipals del segle XIX, aquesta línia servia com una de les referències per als topògrafs de l'Estat.
En els plànols es dibuixa la traça vorejant la parcel·la de la casa i el llit del Barranco del Moresno, mostrant el pas directe cap a la gola de les muntanyes.
2. Les mines i les finques com a fites en el mapa
En eixos mapes antics es poden observar uns símbols característics (sovint dibuixats com a picos miners creuats o cercles amb anotacions) molt propers a la línia del camí, indicant els "Pozos de Azogue" (mines de mercuri/cinabri) excavats durant la febre minera que va documentar l'enginyer Guillermo Bowles en eixe sector de l'Alcoraia. La casa del Moresno apareix dibuixada en la base del barranc com a punt d'estada i de control abans de començar la pujada a la serra.
Reconstrucció del traçat (segles XVIII–XIX)
Aquest recorregut coincideix amb l'antic Camí del Cementeri, que era la via més recta entre Alacant i Monfort, i que continuava cap a Orito. Diversos estudis indiquen que aquest itinerari aprofitava un corredor molt més antic, probablement relacionat amb la drecera romana coneguda com Celeret, que unia la zona d'Asp-Monfort amb Lucentum passant per l'Alcoraia.
Reconstrucció del traçat (segles XVIII–XIX)
MONFORT
│
│
Orito (ermita)
│
Pas entre la Serra de les Àguiles i Sant Pasqual
│
──────────────────────────────────────────────
Foia de l'Alcoraia
│
Casa el Moresno
│
Casa de l'Alcoraia
│
Creuament del Barranc de l'Infern
│
Fontcalent
│
Serreta Llarga
│
Cementeri d'Alacant
│
ALACANT
