(Explotació rústica o fundus vinculada directament a la mineria i l'agricultura de secà)
La zona on està el jaciment arqueològic ha estat molt transformada sobre tot en els anys 60 , que es aplanar i roturar per a fer una plantació de tomates i en la primera década del dos mil , novament transformada per a fer una plantació de palmeres.
Les restes trobades a la zona de l'Alcoraia i els contraforts de la Serra de les Àguiles es corresponen amb una villa rústica o granja d'explotació.
Estava habitada per colons, esclaus i capatassos que gestionaven els recursos de l'entorn de la serra entre els segles II a.C. i III.
La seua funció principal no era l'esplai, sinó servir de centre de recol·lecció de l'oli d'oliva, el vi de les foies i, molt especialment, de l'extracció del cinabri i el guix de les muntanyes properes (com les mateixes vetes que després es van reobrir el 1780 al Moresno)
Els materials arqueològics documentats pels experts a la partida són els típics d'una zona d e treball i emmagatzematge d'època altimperial:
Tegulae i Imbrices: Grans fragments de teules planes i corbes de fang cuit romà amb les quals es cobrien les teulades d'aquests magatzems i habitacles rurals.
Dolium (Dolia): Restes de grans gerres de ceràmica enterrades al sòl que servien per a conservar l'oli, el gra o el vi produït als bancals de la finca.
Ceràmica comuna i de cuina: Fragments de plats i olles d'ús diari que confirmen que hi havia població estable vivint a la partida controlant el pas dels camins.
Dependència de Lucentum: Els arqueòlegs indiquen que aquestes explotacions rústiques de l'interior d'Alacant depenien administrativament i comercialment de la ciutat de Lucentum (el Tossal de Manises, a l'Albufereta), on s'enviaven els minerals i l'oli a través del camí primitiu del Verdegàs i el Raspeig.
La proximitat a la Via Augusta: Quedava molt prop del traçat de la gran via que passava pel darrere de la serra (terme de Montfort), cosa que facilitava treure el producte cap a l'interior de la península o cap al port d'Elx (Portus Ilicitanus).
Parts del fundus Un fundus clàssic es dividia principalment en tres àrees funcionals segons el seu ús:
Villa urbana: La residència del propietari. Tenia luxes semblants a les cases de la ciutat (termes, mosaics, patis).
Villa rustica: La zona de treball de la granja. Incloïa els allotjaments dels esclaus, les cuines i els tallers.
Villa fructuaria: Els magatzems de la finca. Aquí es guardaven els productes (cellers de vi, premses d'oli, graners).
Ager: Les terres de cultiu que envoltaven els edificis, dividides en camps de cereals, vinyes i oliverars
RECONSTRUCCIÓ D'UNA VILLA ROMANA EN LA ZONA DEL JACIMENT
La villa rùstica:
https://www.google.com/url?sa=i&source=web&rct=j&url=https://www.marqalicante.com/wp-content/uploads/articulos/pub_91.pdf&ved=2ahUKEwiO4szooPiVAxXNNfsDHdEiGdIQ0YISegYIAQgMEAI&opi=89978449&cd&psig=AOvVaw3QB1RFgAwDuvhGtqYSRGNe&ust=1785427214987000
La *villa rustica* era una finca rural que el propietari visitava ocasionalment per supervisar la feina dels esclaus i la collita. Essencialment, era el centre d'una explotació agrícola de gestió familiar que produïa els béns necessaris per a la vida quotidiana. Amb el pas del temps, la producció agrícola va passar de limitar-se a l'abastiment del propietari a la comercialització dels excedents. La gestió s'encarregava al *vilicus* —el representant del propietari—, responsable de cobrir les necessitats dels esclaus i de supervisar les tasques agrícoles. Els edificis s'organitzaven al voltant d'un pati que contenia una bassa (*piscina*) utilitzada com a abeurador per als animals; una segona bassa, situada a l'exterior, servia per a tasques relacionades amb el conreu dels camps. La vil·la es dividia en seccions diferenciades: la *Pars Dominica* era la zona residencial reservada al propietari i a la seva família; la *Pars Rustica* era l'àrea destinada al servei domèstic i als treballadors agrícoles; i la *Pars Fructuaria* estava dedicada a la transformació dels productes.