La Casa Alcoraia i La Casa Lo Boligni.

La finca Casa Alcoraia, situada en la part Nord de la partida, justament a les faldes de la Serra de les Àguiles, tenia en propietat pràcticament la tercera part del terme. A la Finca Lo Boligni, situada al sud, a la vora de la Serra Mitjana, davant les llomes anomenades Les Índies, pertanyia quasi la meitat de les restants , ja que comptava amb la Casa Vella i la Finca Los Granados, dels mateixos propietaris.

Ambdues grans propietats tenien un gran casa, amb una família de casers que s'ocupava de treballar les terres als propietaris pagant un arrendament i les que no podien ser treballades per aquestos eren arrendades a altres veïns de la partida.

Cada casa tenia els corrals per al bestiar (gallines, alguna cabra , per a llet de consum familiar , un ramat d'ovelles (en el cas de Lo Boligni), les quadres per a les mules , utilitzades per a treballar la terra, les cambres (primer pis) per a guardar l'ametla, el gra… és a dir, la collita lluny de la humitat, una almàssera per a fer l'oli i el celler per al vi.

A més a més de la casa dels casers estava la casa dels senyorets o senyoretes,en un primer pis, segons el cas, sempre tancada, excepte el temps que venien a visitar la finca ( normalment en l'estiu). En eixe temps els casers actuaven com a criats dels propietaris fent-los la faena , pastant el pa i fent el menjar. En el cas de Lo Boligni els arrendadors de la terra portaven un present als senyorets, normalment un pollastre ,com a regal, quan venien de vacances , que els casers cuinaven per a ells però que no compartien.

Tant la propietat d'una com de l'altra estan relacionades amb grans personatges , desconeguts pels veïns de la partida i per la història de la capital.