La mina d'aigua de "los Granados".

   En la part Nord de la partida es troba la  coneguda con a "Finca los Granados", una petita finca amb una antiga casa, actualment renovada, situada ja pròxima a les faldes de la serra de les Àguiles.  La  Finca de Mingot, llindant amb " los Granados" , la Casa Alcoraia, ja al Norde-est  i la Finca"el Campello", al Nord-Oest, ocupen la part Nord de la partida i llinden amb els termes de Monfort, pel N-O  i Agost, pel N-E.

La finca "los Granados", a finals del s.XIX, disposava d'aigua procedent d'una mina situada a les faldes de la Serra de les Àguiles, aigua que s'utilitzava per al reg de les seues terres . Les restes que queden  de la mina són una trinxera i el final   del túnel, on es poden veure les roques des d'on eixia l'aigua, que era conduida per unes canonades de ceràmica  a unes petites bassetes des d'on havia una doble conducció a una bassa, que encara es conserva plena de fangs i arbustos, i a una font i llavadors situats a la dreta, dels quals queden restes visibles.

                                                               Restes de l'antiga mina                                                                  

Antiga basseta/abeurador abans de la mina bassa vella.

Restes de les canonades     que portaven als llavadsors i font vella.

Quan es va assecar la mina vella  van foradar la nova. a uns cent metres més avall  i van  fer una font, uns llavadors amb dos piques de rentar la roba i una bassa nova.

Llavadors.

Font

Bassa nova

Entrada a la mina.

Esta mina omplia la bassa en una setmana i s'utiltzava per a regar la finca...

En 1911, Luis Martínez Tejada, propietari també de la Finca Lo Boligni, va fer una conducció des de la mina a una bassa situada a uns dos-cents  metres de la casa lo Boligni, per a regar també part d'eixa finca.

En la década dels cinquanta, el matrimoni format per Josefina Pastor  Pérez  i Antonio Quirant Esclapés van anar de casers a la Finca i van dedicar part de la mateixa a plantar hortalissa ,durants uns anys, hortalissa  que venien als veíns i en Alacant. 

En la década dels seixanta van deixar la casa, que va ser ocupada per un dels néts de Luís Martinez, V.M., que va utilitzar part del terreny per a fer uns hivernacles de clavells i roses durants uns pocs anys.

En la década dels setanta van perforar un pou dalt  de la Serra de les Àguiles i, com a conseqüència,  es va assecar la mina i es va abandonar tota la infraestructura que ha anat deterioorant-se i enderrocant-se...

                                      Los Granados, casa actual.

 L'aigua d'esta mina es va vendre en Alacant,  mitjançant marraixes de 16 l. tancades amb precinte de plom, que portaven  amb carros, entrat el segle XX.

RECONSTRUCCIÓ ELEMENTS HISTÒRICS :

1.LLAVADORS, BASSA I FOTS MINA VELLA.

 

2-LLAVADORS I FONT MINA NOVA

L'ALCORAIA: HISTÒRIA DE L'AIGUA. (índex)

1-LA HISTÒRIA DE L'AIGUA DE L'ALCORAIA. EL PATRIMONI HIDRÀULIC.

2-L'aigua en l'Alcoraia, un bé escàs.

3-L'Aigua de l'Alcoraia a Elx.

 4-ASSUT-PARTIDOR DEL BARRANC DE L'LACORAIA             (BARRANC DEL MORESNO)

5-La Mina de la Finca los Granados.

6-L'AIGUA DE LA FONT DE LOS GRANADOS EN ALACANT.

-

L'aigua en l'Alcoraia.

L'aigua en l'Alcoraia, un bé escàs...

La història de la partida de l'Alcoraia està íntimament unida a la història de l'aigua, tan important per a la vida...Però curiosament els seus veïns han passat sempre necessitat i les seues terres han sigut de cultius de secà, depenent tant les persones com les plantacions i el bestiar de la bondat de la pluja.

Es van fer canonades per a portar l'aigua a Alacant i a Elx però els veïns  depenien de la seua cisterna, que s'omplia de la pluja.

Els veïns, al llarg del segle passat, van disposar de tres fonts:

Font dels llavadors.
 Mina Enriqueta.

Font de la bassa Los Granados.

-La font i els llavadors que es trobaven a la porta de la mina del racó, mina Enriqueta, per darrere de la casa Alcoraia, on havien d'anar amb marraixes i cànters.Era la més antiga i es va construir quan es van fer les canonades i l'instal'lació per portar l'aigua a Alacant.

- En la mina nova de Los Granados també hi havia   una font al costat de la bassa, i uns petits llavadors, però no va ser usats pels veïns.

Llavadors bassa Los Granados

Font de l'Alcoraia

- Per últim va haver una tercera font, d´ús públic i de pagament, situada en el barranquet que queda darrere de la casa i xalet de la finca Manero. Era un xicotet dipòsit amb una aixeta, connectat a la canonada que anava a Elx. Els veïns venien a esta font a omplir les marraixes i pagaven a  l'encarregat, Pasqual Pastor, que vivia en la casa del xalet de Manero. Va estar activa fins als anys seixanta.

Desapareguda la font, es depenia ja de la cisterna i dels camions cisterna.

En els anys setanta les mines de la casa Alcoraia passen a ser del veí de El Rebolledo Jesús Hernàdez, persona que, amb una societat , compra la Serra de Les Àguiles i les mines.

Donada la falta de conservació, el perill d'enderrocaments i l'escàs cabdal perforen dos pous en els plans de dalt de la serra fins trobar aigua, un cabdal abundant a més de dos-cents metres de profunditat, situant-se per baix dels naixements de les mines de la Casa Alcoraia i Los Granados que, com a conseqüència, es quedaven seques.

Llavadors Casa Alcoraia.Mina Enriqueta

Es van arreglar i posar en funcionament els antics dipòsits i es va fer una nova canalització des de la serra , passant per l'Alcoraia cap a les partides de El Rebolledo (Alacant) i Santa Anna (Elx). Els veïns que tenien opció per estar per baix de la cota del dipòsit ( no hi havia bombes impulsores, circulava per la gravetat…) i van voler, es van instal·lar un comptador, amb la condició que l'aigua no es reconeixia com a a potable per a beure, solament de rec, ja que no era analitzada ni potabilitzada , com les aigües municipalitzades.

Dipòsits actuals

Solament una part dels veïns disposaven d'esta aigua corrent i amb estes condicions. La resta seguia depenent de les cisternes i dels camions cisterna, fins que en 1982 l'Ajuntament, a través de la seua empresa participada “Aguas de Alicante,” va portar una canonada que travessa perpendicularment la partida, d'est a oest, i va resoldre definitivament el problema.

Els anys següents van coexistir les dues xarxes d'aigua, fins i tot algun veí tenia dos comptadors, fins que la societat de Jesús Hernádez va ser absorbida per “Aguas de Alicante” i tota la seua xarxa, pous, canonades i depòsit.

Llavadors de la Casa Alcoraia (15/02/2016)