LA HISTÒRIA DE L'AIGUA DE L'ALCORAIA.
 |
| Vista des de la Serra Mitjana |
Tradicionalment l'escassetat d'aigua ha constituït un problema de vital importància per al camp d'Alacant i totes les poblacions de la comarca . Les condicions climatològiques de la zona on predomina un clima semiàrid, amb escasses precipitacions i temperatures prou elevades , on no hi ha xarxes fluvials, ni grans reserves superficials o subterrànies d'aigua , han afectat el desenvolupament socioeconómic condicionant les activitats agrícoles i ramaderes i el possible desenvolupament industrial. Escassos naixements , escasses pluges per a regar i arreplegar aigua en cisternes per a beure i viure persones i animals han fet que històricament existira un greu dèficit.
 |
| Vista des de la Serra Mitjana |
La solució a este dèficit natural ha passat per la captació de reserves fora de la nostra comarca i l'arreplegament de les mateixes des de diversos sistemes que necessiten de planificació, desenrotllament i explotació, i d'unes infraestructures hídriques prou complexes. Este sistema es caracteritza en un principi per la busca, captació i reserva a partir de fonts , pous i mines, així com, posteriorment, amb aigües superficials d'altres conques llunyanes, com les procedents del riu Taibilla o les del Tajo-Segura i actualment mitjançant dessaladores.
En el cas de l'Alcoraia, cada vivenda tenia la seua cisterna per arreplegar l'aigua de la pluja...
 |
| Cisterna de Lo Boligni |
 |
| Cisterna casa de camp. |
 |
| Mina del racó |
Hi havia algun pouet,amb molt poca aigua i no totalment dolça, i en la Finca Los Granados (una) i La Casa Alcoraia (dos), passada la meitat del s.XIX, es van fer mines en la Serra de les Àguiles buscant aigua. Les dues mines de la Casa Alcoraia donaven un poc més d'un litre per segon i la de los Granados com una aixeta de la nostra casa.
 |
| Mina Los Granados |
 |
| Mina barranc de la murta |
 |
| Restes de la Font del barranquet. |
Curiosament els veïns de l'Alcoraia no van disposar d'aigua potable fins a 1982, quan l'empresa "Aigües Municipalitzades d'Alacant" va fer la infraestuctura necassària. Les mines, únics naixements, eren propietat privada, tant les de la Casa Alcoraia com la de Los Granados, i l'aigua va ser venuda primerament a Alacant i després a Elx. Per als veïns de la partida solament es va disposar d'una font al costat dels llavadors, a primers del segle XX, i d'una altra darrere de la casa dels Manero, dins del barranquet que hi ha pel costat, que tenia un dipòsit xicotet que s'omplia d'un enganxe a la canonada que portava l'aigua a Elx.
1-L'AIGUA DE L'ALCORAIA A ALACANT.
La falta d'aigua en la capital, especialment en les tres últimes décades del s.XIX, amb una població en augment i una sequera que va afectar les fonts d'on s'abastia (manantials de la Font Santa i Casablanca (zona de Sant Blai i els Angels) i naixement de la Goteta per l'est) va fer que s'idearen maneres de portar aigua a la ciutat i donar servei : portar l'aigua des de La Torre de les Maçanes ( projecte fracassat), El Sagrat (Ptda. Torregrosses de Sant Vicent), compra d'aigua a la Cia. La Regenerodora de Sant Vicent, portar carros de marraixes d'aigua de l'Alcoraia...Portar aigua d'Almansa, Villena...Instal·lar una dessaladora ( 1879, Normandy i Cia) .Es van fer múltiples pous en la ciutat però l'aigua no era potable...
En 1869 el Consell Municipal intentà comprar les aigües de l'Alcoraia al seu propietari D. Francisco Riera Alted, però no arribaren a cap acord.
Personalitats de la burgesia alacantina del moment, com José Poveda, Luis Lafora, José G. Amérigo o D. Juan Leach i Maisonnave preocupats pel problema, van constituir societats per a fer prospeccions en Villena i Asp buscant aigua que portar i solucionar el problema definitivament en la década dels setanta.
En 1871 es va crear una societat, "Canal de Alicante" , per a portar aigua des de pous de Sax (48 Km). Esta sociatat seria la que donaria lloc en el futur a l'actual "Aigües Municipalitzades d'Alacant", que va vindre a resoldre el problema fins a l'actualitat...
 |
| Venda d'aigua en Alacant |
Però mentrestant D.José carlos Aguilera, Marqués de Benalúa va intentar resoldre el problema portant l'aigua d'unes mines situades en la partida de l'Alcoraia, les quals eren propietat de D. Francisco Riera Alted , propietari aiximateix de la finca Casa Alcoraia, on estaven situades i que comercialitzava per mitjà de la venda ambulant amb carros i aiguaders.
D. José Carlos Aguilera i Aguilera, Marqués de Benalúa, amb autorització municipal (7 de maig de 1880) i un projecte que va encarregar redactar a l'enginyer D. Pascual Pardo Jimeno, en la memòria del qual justificava la necessitat de cobrir les necessitats provocades pel creixement comercial i urbanístic de la ciutat i parlava de la ciutat com a centre administratiu i d'oci, va comprar terres en l'Alcoraia, Fontcalent, paratge el Toll i pel Barranc de les Ovelles per a fer la infraestructura: una canonada de ferro fos, de l'empresa de D. Emilio Festugiere, i depòsits cada certa distancia (total de quatre: Alacoraia, Fontcalent, Barranc de les ovelles i Benalúa).
 |
| Dipòsit del Barranc de les Ovelles |
 |
| Dipòsit de Fontocalent |
 |
| Dipòsit de la Casa Alcoraia |
En 1881, el 8 de març, es va inaugurar el subministre en l'antic quiosc-font de El Portal d'Elx.
 |
| Inauguracío de la Font del Portal d'Elx |
Les aigües arribaven a cinc fonts, que cubrien tota la capital, i se subministraven al preu de cinc cèntims cada dos cànters( Plaça de la Constitució, Sant Francesc i Quijano) i gratis per als pobres (afores de Sant Francesc i Sant Anton). També s'utilitzava un servici d'aiguaders a domicili, a raó de cinc cèntims el cànter. Els aiguaders van continuar prestant aquest servei fins a l'any 1920, ja que eren de millor qualitat que les de la nova concessionària.
 |
| Vista de la Rambla pel costat del Portal d'Elx |
La concessió al Marqués era provisional, segons constava en la memòria, mentre la població no tinguera un subministre definitiu.
En 1883 el marqués va vendre molt bé els drets del seu negoci a la Companyia anglesa "The Alicante Water Works Limited" amb la finalitat de " millorar les infraestructures", en una operació especulativa que sembla que li va proporcionar grans beneficis .
L'aigua continuava escassejant i en 1899 l'Ajuntament va firmar el subministre amb la Companyia d'aigües de Sax, que ha continuat prestant el servei fins a l'actualitat.
Acabada la concessió a Alacant va ser aleshores quan els ilicitans van pensar en resoldre els seus problemes amb l'aigua de l'Alcoraia i es va fer una nova conducció entre l'Alcoraia i Elx per l'empresa "The Elche Waterworks Company".
2-L'Aigua de l'Alcoraia a Elx.
Alacant tenia resolt el problema de l'aigua a finals del s.XIX i no necessitava la de l'Alcoraia, escassa i insuficient.. Elx, en canvi, en necessitava i a l'Abril de 1899 D. Juan Llacera Garrido, representant de la Companyia The Elx Waterworks, presenta en l'Ajuntament de la ciutat una sol·licitud per a instal·lar una canonada des d'un naixement que es trobava en la partida alacantina de l'Alcoraia fins a la ciutat d'Elx.
El projecte va ser acceptat i l'encarregat de realitzar-ho va ser D. Manuel Chápuli Guardiola. Com anteriorment en Alacant, pensaven que amb eixa inversió acabarien amb el problema de l'aigua en Elx.
 |
| Canonada del barranc de les murtes. |
 |
| Tuberia per davant la casa Alcoraia. que anava a Elx |
L'aigua anava a través d'una canonada que eixia de la mina del “barranc de les murtoneres” (encara es poden veure restes), anava per mig de la lloma de davant de la casa, continuava passant per darrere de la casa de Manero (ocupada per la família de Pasqual Pastor, “el Cuto”), on es va fer un petit dipòsit i una font per a la partida, continuava pels bancals de “El Farineret” cap avall, creuava el barranc i continuava per davant de la Casa de “El Trinqueter”per avall cap al Barranc de l'Infern passant per la Finca Torresella (La Coronela) on hi havia un aqüeducte i continuava per Santa Anna cap als depòsits finals d'Altabix, en Elx.
Les fonts van ser inaugurades en 1901.
 |
| Font de l'Alcoraia |
 |
| Canonada al costat de la font de la canonada a Elx |
 |
| Pas de la conducció a Elx pel Barranc de l'Infern |
 |
| Clau i vàlvula que queden de la conducció a Elx |
Passats uns anys la companyia va vendre la propietat als seus abonats, el cabdal va anar minvant, el servei era irregular...El subministre va cessar en la dècada dels cinquanta del segle passat.
La propietat de les mines sembla que era de l'advocat ilicità Manuel Galan. En els anys setanta passen a ser del veí de El Rebolledo Jesús Hernàndez i, amb ell, comença una nova història empresarial.
http://www.elche.me/sites/default/files/el_agua_de_la_alcoraya_a_elche.pdç
EL PATRIMONI HIDRÀULIC.
De tota la història de les aigües de l'Alcoraia solament queda actualment el dipòsit que va construir la societat "The Alicante Water Works Limited" sota la inspecció de l'enginyer anglés D. Eduardo Manby en terrenys de D. José Carlos Aguilera en 1881, gràcies a la qualitat de la construcció i al seu ús continuat... En l'actualitat el propietari, l'empresa "Aigües Municipalitzades d'Alacant", el manté en perfectes condicions d'ús.
Sobre la resta del patrimoni hidràulic no s'ha fet cap actuació de conservació...Dels dipòsits, queden restes del de la Casa Alcoraia i Fontcalent... Es poden veure les restes de les canonades prop de les boques de les mines del Barranc de les murtes (no té porta i es conserva perfectament) i de la del racó ( de la qual uns trenta metres de l'entrada s'han solsit ...).
De les mines, que es van secar després de les perforacions en els plans de dalt de la serra, solament es conserva la del Barranc de la murta. La del racó s'ha solsit, en part, i la de Los Granados està l'entrada plena de tarquim i no es pot accedir Els llavadors de la partida, que es van fer uns cent metres mes avall de la mina del racó, i la font que hi havia, estan totalment enderrocats i ja són pràcticament irrecuperables.
De la font de la conducció a Elx queda el dipòsit mig enderrocat.
 |
Font de la Casa Alcoraia al costat
dels llavadors. |
Les basses que hi havien davant de les mines de la finca l'Alcoraia es van abandonar i han quedat inservibles. La que tenia la mina de Los Granados va ser utilitzada fins als anys setanta i encara podria fer-se servir.
 |
Font de la Casa Alcoraia al costat
dels llavadors. |
 |
Bassa de la Casa Alcoraia al costat
dels llavadors. |
 |
| Bassa de la Casa Alcoraia (Mina del barranca de les murtes |
 |
| Llavadors de la Casa Alcoraia |
 |
| Llavadors de la Casa Alcoraia |
 |
| Font de la bassa Los Granados |
 |
| Llavadors de Los Granados |
 |
| Bassa de la mina de Los Granados. |
Lamentablement les cisternes que hi havien en les cases van ser abandonades, com un element inútil, quan van arribar les canonades de l'aigua potable. Solament alguna casa la conserva com a dipòsit...
Bibliografia.
De les mines, que es van secar després de les perforacions en els plans de dalt de la serra, solament es conserva la del Barranc de la murta. La del racó s'ha solsit, en part, i la de Los Granados està l'entrada plena de tarquim i no es pot accedir Els llavadors de la partida, que es van fer uns cent metres mes avall de la mina del racó, i la font que hi havia, estan totalment enderrocats i ja són pràcticament irrecuperables.
