21 de març 2016

L'agricultura de secà: el reg.



Les faenes tradicionals :després de segar, batre.



El Batre.
   En acabar la  sega, tot seguit,  sempre cap al mes de juliol, començava el batre. El batre consistia en aixafar les espigues de les garbes per tal de separar el gra de la palla i tenir tots dos productes ben conservats i a punt per poder-ne disposar. La faena de batre era un procés complex on intervenien factors (entre ells el meteorològic, sobretot el sol i el vent) material , faenes i gent i podria dir-se que era un dels processos productius més amplis del món del llaurador...
La temperatura de juliol és molt adequada per batre perquè és molt regular. Al matí el vent sol ser serè, que ajuda i facilita la rompuda i la batuda de les espigues; al migdia, el sol és més fort i torrava la batuda i cap al vespre si bufava la mínima   brisa  facilitava la faena de ventar i separar el gra de la pellofa (.1. corfa  amb aresta, que cobreix el gra de blat i d'altres cereals (or.); cast.cascabillo, cascarilla). 
La faena de batre es feia en l’era. L’era era una superfície redona, d’uns trenta metres de diàmetre on es posava escampat el llegum o cereal a batre , és a dir, separar la palla del gra.
Totes les cases de llauradors tenien la seua era al costat.




Refr.—a) «Qui no vol pols, que no vaja  a l'era»: vol dir que per alliberar-se de desgràcies cal evitar de posar-se en el perill de sofrir-les. .—b)«Qui no té era ni trull, cada any se treu un ull»: vol dir que el qui no posseeix terra conradissa ni vinya, ha de fer molta despesa per a poder menjar (Calasseit).—c)«Qui no té era ni cup, té la meitat del blat i del vi perdut» (Urgell, Segarra).—d)«Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis batuda a l'era» (Manresa).—e) «A Sant Joan, les garbes en el camp; a Sant Pere, les garbes en l'era» (Manresa).—f)«Algun dia eres era, ara ni era ni blat» (Tortosa); «Era, i no batien en ella» (Val.): es diu irònicament referint-se a una cosa de temps passat (que era en altre temps) que ara ja no existeix o que tal vegada no ha existit mai.



 Estendre la batuda:

A l'era calia estendre les garbes, operació que consistia en tres fases: distribuir-les per terra l'una tocant l'altra formant circumferència; deslligar-les desfent els vencills o tallant els lligadors i remenar i escampar les garbes esteses amb la forqueta  (“aventadora” o forca). Una volta  estesa la batuda s'esmorzava mentre el sol s'enlairava i escalfava i ressecava les espigues.


Girar la batuda.
Tot seguit els animals es deixaven reposar i els homes amb forques giraven la batuda, remenant-la i escampant-la.

Tocar la batuda i fer tandes.

Quan s'havia acabat d'esmorzar tocava enganxar els animals als aparells:  “roglons”( rodets, corrons) i trills .
Primerament els “roglons”, el primer un dentat, en forma d’estrella, per anar partint les tiges. Després el rodó, per anar desfent-se les espigues i trencant… Els animals, guiats per un home, donaven voltes  per damunt de la batuda fins que aquesta quedava plana i compacta. L'operació de donar voltes amb els animals per damunt de la batuda rebia el nom de tocar i cada període entre girada i girada era una tanda. Moltes voltes  la calor i l'avorriment mentre es feia les tandes propiciava que el batedor cantara cançons i corrandes per passar el temps , que solien ser de ritme lent i peresoses,   després del  dinar.

Passar el trill.
Después de passar el “rogló” tocava enganxar el trill i fer unes passades. El trill és una fusta  quadrangular que per baix va armada de ferros tallants,
claus o trossos de pedra de pedra de sílex (pedra foguera), i que, enganxada i  arrossegada per una o dues mules passa  per damunt la batuda, va tallant i trossejant la palla .



 Ventar i traure la palla

Després de trillar venia una de les faenes més costoses:  als batedors els tocava treure la palla de damunt de l'era i separar el gra barrejat amb la pellorfa, l’escorça del gra. Amb la forqueta i sempre a favor del vent es llaçava a l’aire, s’aventava la palla més llarga i s'anava acompanyant fora de la batuda. Després  es feia la mateixa operació amb la palla menuda, fins que només hi quedava el gra i la pellorfa. La feina de ventar era de bon fer si el vent bufava suau i seguit… si no feia vent havien de parar.


Tiràs

Arreplegar el gra encara brut amb la pellorfa .

Tiràs de mula
A continuació s'arreplegava el gra barrejat amb la pellofa en un muntó, amb l'ajuda de pales  o de la dolça tirada per un animal. Amb les graneres i ramassos es completava la faena i es deixava l'era neta.
RAMÀS m.
|| 1. Escombra, ganera,  feta de branques de ginesta, de botja o d'una altra planta, per a agranar, escombrar,  l'era, el carrer, el forn (Empordà, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Calasseit, País Valencià)
Dolsa 4. Instrument  consistent en una peça plana de fusta molt ampla, amb un mànec curt enmig i dues anelles laterals per a enganxar-hi un animal i arrossegar la palla cap al cobert o altre lloc apte per a fer els pallers ...

Despellofar


De la faena de treaure la pellorfa  se'n deia despellorfar i es feia llançant la barreja enlaire amb les forques,  “aventadores”. Com que el gra pesava més queia en un mateix lloc  i la pellorfa se l'enduia el vent una mica més enllà, on formava un petit muntó o coll*. Aquesta operació es repetia una vegada i una altra fins que només quedava el gra. Les darreres passades se solien fer amb pales de fusta especials per aquesta feina perquè quan quedava bastant gra net, era impossible enlairar-lo amb forques.
* 3. a) Muntó llarg  de gra i palla que es fa damunt l'era, en direcció perpendicular a la del vent, i del qual prenen el blat per a ventar-lo amb les forques o pales (Mall.). Solen fer tres munts successius, avançant damunt l'era en direcció contrària a la del vent: el primer i el segon munt es diuen colls, i el tercer es diu serra o carena. La replega del gra i la palla per a formar els colls, es fa amb el tiràs.—b) Coll de la palla: cadascun dels munts de palla que es formen damunt l'era en ventar el blat, per l'acció del vent que se'n porta la palla i l'amuntega (Segarra, Urgell, Massalcoreig, Gandesa, Maestr., -Mall.); cast. balaguero.c) Cadascuna de les seccions d'era situades a la part anterior de les dues serres o munts que es formen en ventar els cereals (Morella, Cullera).

Sarandar (garbellar o porgar).
A continuació, per a acabar de netejar  es passava el gra per la saranda. Era un aparell rodó i gran, de planxa metàlica amb forats de dimensions adequades al gra que calia garbellar. Així els forats per forment eren més xicotets  i per a la civada més grans. La saranda  era sacsejada al mateix temps que s'hi abocava el gra amb un poal  o cabàs. 




Ensacar
Un volta net el gra s'havia d'ensacar i portar a l’alforí o graner .

Fer  paller
La palla era, després del gra, un producte molt apreciat per al llaurador. Era la base de l'alimentació dels animals de treball i la matèria bàsica per obtenir els fems, que eren l'adob d'abans. Fer paller era feina que s'acostumava a fer de bon matí perquè la palla es podia manejar millor gràcies a la humitat de la matinada.

La forqueta pallera es feia servir per tirar la palla als mateixos peus del palleraire , el qual apariava la palla .El paller havia de pujar a plom i amb tendència a sortir cap enfora, fins a començar la coberta. Un cop bastit amb una canya llarga, usada amb destresa pel palleraire , s'anava perfilant l'entorn del paller. El més normal era fer pallers a la mateixa era. Solien ser rodons o rectangulars, però sempre, acabats, els rodons en punxa i els rectangulars en una carena com una teulada.

Enllaç per veure un reportatge sobre la sega:
"Batre s'era 2010. TVSerramamerra."

https://www.youtube.com/watch?v=8wkD6MBboqE

LA FARINA:
                            Després havien de portar a moldre el forment a algun dels molins dels voltants ( antigament els molins de la zona eren els d'aigua que hi havien al riu Vinalopó i al Montnegre).
  En la Alcoraia un dels molins  on es portava  a moldre era el Molí de Samarra, al riu Vinalopó, en el camí a Asp, prop del Castell, un dels trens molins que hi havia en la zona.

Faenes tradicionals: la sega
















20 de març 2016

TAULER D'INFORMACIÓ...(ïndex)





 REGIDORIA DE PARTIDES. 

******************************************************

PLATAFORMA PARTIDES RURALS D'ALACANT :
Activitats, notícies...






ACTUALITAT.




******************************************************


 

Estrategias de futuro para las partidas rurales 

 

http://m.laverdad.es/alicante/ciudad-alicante/201603/04/estrategias-futuro-para-partidas-20160304011104-v.html

Autobuses y taxis para las partidas rurales


El concejal de Transportes y Movilidad, Fernando Marcos, nos explica el plan municipal para resolver los tradicionales problemas de desplazamiento de los vecinos que residen en las pedanías.

"Por residir en las partidas rurales no te conviertes en un ciudadano de segunda". Bajo esta filosofía se enmarca el Plan de mejora del Transporte Público en las pedanías de Alicante.
En la actualidad, la única línea urbana hasta las partidas rurales es la 07 que inicia su recorrido en El Rebolledo y finaliza en la avenida Oscar Esplá tras hacer escala en los polígonos industriales de Las Atalayas y del Pla de la Vallonga. Además, la línea 30 -concesión de la Generalitat- discurre desde La Alcoraya hasta San Vicente del Raspeig. En el resto de partidas, no existe ningún tipo de transporte público.
Para paliar estas deficiencias, la concejalía propone modificar los trayectos de ambas líneas y en el resto de partidas rurales se establecerá una red de rutas de taxi a la demanda.
Estos taxis compartidos tendrán un coste para cada usuario similar al precio del billete del TAM (1,45 €) y para acceder al servicio, los ciudadanos deberán registrarse.
Según Marcos, el coste global de este sistema para el Ayuntamiento será de 600.000 euros.
El edil esperá contar con las propuestas de mejora de los vecinos en 15 días para posteriormente, convocar una reunión de trabajo con la Conselleria y los operadores.

               29/02/2016   Cadena SER Alacant.

 http://cadenaser.com/emisora/2016/02/29/radio_alicante/1456759714_866490.html

 

 *******************************************************

03 de març 2016

Vídeo promocional de les Partides Rurals.



VÍDEO PROMOCIONAL DE LES PARTIDES RURALS D'ALACANT



Ruta: Barranc de l'Infern. Alcoraia-Rebolledo


3-RUTA BARRANC DE L'INFERN
         ALCORAIA-REBOLLEDO
         Distància total 5,4 Km.
         Temps:2h.
         Dificultat: Baixa ( Familiar).
  
   És esta una ruta curta i fàcil, apta per a totes les edats, per dins d'un barranc molt singular tant per la seua vegetació com per  l'aigua que brota al llarg del seu recorregut, que apareix i desapareix , filtrant-se per baix de la grava o l'arena.
   El recorregut s'inicia baixant per una senda que es troba a l'esquerra ,en el pont del barranc anomenat de l'Infern, que es troba en la carretera que va de l'Alcoraia a casa Alenda, on acaba ja el terme d'Alacant i comença el de Montfort. Si ens fixem, en la banda de la dreta podem veure les restes d'una antiga presa, un assut, per on passava l'antic camí abans de fer l'actual carretera.
Vista de les restes de la presa






Senda de baixada


Baixarem pel costat de la protecció de la carretera, per la senda que va al fons del barranc. Aquí, segons l'època de l'any i les pluges hagudes, trobarem ja els primers tolls d'aigua, que corre d'un a l'altre, desparaeix i tornarà a apréixer més avant, a la revolta, en una zona d'aigües cristal.lines , que  corren formant bassals més o menys grans, on abunden els cullerots (cabots) i les granotes, segons l'època. 
En estos clots era on antigament venien les dones a llavar les mantes i peces grans de roba... Si mirem les parets laterals veurem formes molt curioses  causades per l'erosió al llarg dels anys.
 També podrem veure, lamentablement , restes d'algun matalaf que  alguna persona ha tirat, com si el barranc siguera l'abocador de la brossa...

Fortas , nius de gralles.
 Aquí apareix la vegetació típica de les rambles mediterrànies en tota la seua esplendor: baladre , pins, tamarins...que  li donen una verdor  que convertix aquest barranc, en aquest tros final, en un oasis enmig del paisatge desertitzat que l'envolta.
També podrem veure els nius  de les parets, en algun cas de
de gralles que podem veure vigilant per damunt nosaltres.
Més avall ens trobarem,  a mà esquerra, restes de la tuberia que portava l'aigua de l'Alcoraia a Elx, així com un pou, just al costat del barranc, sense tapar i per tant molt perillós.
Arribem al partidor que  desvia l'aigua del vessant que correspon a la Finca Torresella, "la Finca La Coronela".

Aquesta obra està en tràmit de ser declarada BRL (Bé de rellevància local- Codi C95) en el catàleg d’elements protegits de l’Ajunatment d’Alacant. És una obra singular de la infraestructura del reg en el camp d’Alacant, de l’aprofitament  de l’aigua de la pluja i el sistema de vessants

Aquí hem de continuar per la boquera lateral que ens portarà fins la molineta.
Observarem que l'aigua, que havia desaparegut torna a aparéixer per baix del salt, del desnivell del barranc. A la dreta, al costat de la paret de la boquera, podem veure un pou, ple d'aigua.


 
 Baixarem per entre els pins una altra vegada al barranc , passarem per baix del pont de la conducció d'aigua i continuarem per  la zona de major vegetació del barranc. Novament, a la dreta  del pont, a la vora del barranc , un altre pou...
Ara ja no para de córrer l'aigua.
 




Séquia  excavada  per la paret lateral
Continuarem seguint les sendes, a voltes per la dreta, a voltes per l'esquerra... Ara veurem la zona més frondosa, amb més  més vegetació  de tot el barranc...Als laterals, petites pinades en algun bancal, que alguna volta va estar cultivat. Les parets laterals esculpides per l'erosió...



 













 Seguint les sendes arribarem al final, a la carretera  que limita la propietat, on trobem el cartell de la finca.





Per a tornar podem fer el camí invers. La casa  de la finca quedarà a l'esquerra.