Etiquetes
- 1.0 Estudis i publicacions sobre l'Alcoraia
- 1.Informació general.
- 2.Història: grans finques..
- 3.Història de l'aigua.
- 4-Les coves de l'Alcoraia
- 5.Activitats socioculturals- festes...
- 6. Tauler d'informació
- 6.1 Actualitat...Notícies...
- 7. Faenes tradicionals.
- 8--Rutes de senderisme. INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE
- 9.Curiositats
30 de novembre 2015
Activitats socioculturals, festes...
Existeixen dues Associacions de veïns, " Santa Anna" i "L' Amistat", que organitzen algunes activitats, en col.laboració amb l'Ajuntament, a l'igual que la comissió de festes.
Al centre polivalent es celebren activitats dins el programa "Aula Abierta" que organitza l'Ajuntament d'Alacant.
Consultar pàgines:
Comissió de festes.-Facebook.
Associació de Veïns "LA AMISTAD"- Facebook
Partides rurals i participació ciutadana.
1-Actualitat a través de Facebook.(Pica sobre l'enllaç):
Ajuntament d'Alacant. Facebook partides rurals d'Alacant.2-Participación contra el “clientelismo” en las pedanías rurales
Cesados los alcaldes pedáneos, la edil Julia Angulo trabaja ahora en aprobar un nuevo Reglamento de Participación y un Plan para las Partidas que espera tener a finales de 2016..
http://cadenaser.com/emisora/2015/11/29/radio_alicante/1448800758_670057.htmlACTUALITAT.
Proyecto
El proyecto “Partidas Rurales de Alicante. Experiencias de éxito y fortalezas”, promovido por el Ayuntamiento de Alicante,
se puso en marcha con el objetivo de crear nuevas estrategias para la
conservación y desarrollo de las partidas rurales a través de la
participación de personas o entidades vinculadas a este territorio.
El proyecto se creó también con la intención de fortalecer los lazos,
tanto entre las personas que viven y/o trabajan en las Partidas, como
entre los distintos tipos de entidades que desarrollan iniciativas
en las mismas, como una vía de fomentar la colaboración y cooperación
para futuros proyectos.
En
febrero del 2015 el proyecto fue presentado a la Junta del Distrito 5,
compuesta por representantes políticos y representantes elegidos por
asociaciones vecinales y sectoriales de las partidas rurales (es
decir, una representación de las partidas: Alcoraya, Bacarot, Cabeçó
D’or, Cañada, Fontcalent, Monnegre, Moralet, Pla de la
Vallonga, Rebolledo, Tabarca, Tangel y Verdegas), donde se informó de
los contenidos del proyecto, dando la posibilidad de que incluyeran sus
comentarios o aportaciones.
El 21
de marzo del 2015 el proyecto fue presentado nuevamente, pero ahora
ante una masiva representación de asociaciones vecinales, deportivas,
culturales, formativas, medioambientales y agroecológicas, así como de
empresas interesadas. La presentación tuvo lugar en la Finca Lo Boligni,
un emplazamiento que forma parte del patrimonio rural de Alicante. Su
desarrollo contó con un total de 5 talleres, realizados cronológicamente
en distintos lugares geográficos de este Distrito de Alicante: en la
Granja Escuela Lo Boligni, que se ubica en la partida rural de La
Alcoraya; en la empresa de jardinería y paisajismo IP Garden, que se
ubica en la partida rural de Tángel; en el Poblet de Borgunyó, que se
ubica en la partida de la Vallonga; en la sede del Distrito 5, que se
ubica en la partida rural del Rebolledo; y por último, en la Granja
Naturapia Masphael, que se ubica en la partida rural de Bacarot.
El
Rebolledo, La Canyada del Fenollar, El Moralet, Fontcalent, l´Alcoraia,
Bacarot, Verdegàs, Tàngel, Monnegre y El Pla de la Vallonga han sido
las partidas rurales de Alicante que más han participado y trabajado en
este proyecto municipal, mediante sus correspondientes entidades
asistentes a los talleres. Ésto hizo posible la elaboración de un
conjunto de propuestas para un Desarrollo Sostenible de las Partidas
Rurales de Alicante, a través de su correspondiente materialización documental.
Pica i continua...
27 de novembre 2015
Rutes de senderisme: 1- Serra de les Àguiles. La història de l’aigua: naixements, conduccions...
Informació sobre la història de l'aigua
http://alcoraia.blogspot.com.es/2016/05/la-historia-de-laigua-de-lalcoraia-el.html
Nota: El camí d'accés als dipòsits i que porta als llavadors no està actualment contemplat com a públic i no es pot accedir perquè se li ha posat una potrta i s'hatancat la part de davant, per tant farem la ruta seguint la zona de servitud de la rambla i després seguirem el camí per on van les conduccions d'aigua d'Aigües d'Alacant i la SAT, que ens poortarà per les mines i als llavadors. Des dels llavadadors agafarem la rambla que ens porta al camí de la serra (Caseta dels Guàrdia...9
Rutes de senderisme:
1- Serra de les Àguiles.
La història de l’aigua: naixements, conduccions...
Per arribar al punt de partida anirem per la
ctra. de l’Alcoraia fins al punt quilomètric 8.600, on està el Centre Municipal
Polivalent (antigues escoles)i agafarem el camí asfaltat que passa pel costat i
porta a la Plaça de la festa, on tenim aparcament, ombra, taules ...
Comencem la ruta
tornant a la ctra. i agafant el camí que hi ha just a la part contrària, pel
costat de la casa que queda davant del centre polivalent.
El seguirem fins
arribar al camí asfaltat de Mingot, que seguirem per amunt, en direcció a la
Serra de les Àguiles.
Una volta passat el
pas elevat sobre l’autovia, agafem la via de servei que ix cap a la dreta, que seguirem uns cent
cinquanta metres, on ens trobem un camí que ix a l’esquerra, que és el que
agafarem.
La nostra senda ara l'agafarem pel marge del costat de la rambla, pujarem pel cantó i anirem paral.lelament a la rambla, per la zona de servitud de pas. A uns cinquanta metres més amunt , si mirem veurem l'antiga canonada de ferro que va al dipòsitl, sostinguida amb bons pilars de pedra, a mode d'aqüeducte, que va a parar a una caseta de sostre redó, on hi ha una antiga vàlvula i al dipòsit.
Continuarem la senda pel costat de la casa que tenim al davant , sempre per la zona de servitud del barranc i a uns cinquanta metres ens trobem amb una gran pi, davant, a la dreta de la bassa de reg d’aigües reutilitzades de la depuradora de la zona oest
d’Alacant.
Ara podem seguir la senda que envolta la bassa, seguint les fites de l'empresa d'Aigües d'Alacant, si cobntinuem per l'esquerra o pel camí que va pel seu davant, si continuem per la dreta, pel costat de la tanca metàl.lica.
Al final, el camí que seguirem , que passa pel barranc de les “murtes” i, just pel costat
del camí on naix , en la revolta, les restes d’una bassa i la boca d’una de les antigues mines d’aigua
(Mina de les murtes).
Ara podem seguir la senda que envolta la bassa, seguint les fites de l'empresa d'Aigües d'Alacant, si cobntinuem per l'esquerra o pel camí que va pel seu davant, si continuem per la dreta, pel costat de la tanca metàl.lica.
Seguint el camí, a uns cent mestres ens trobarem, al racó que forma el barranc, la boca d’entrada a la segona mina d’aigua, les antigues canonades de conducció de l’aigua (molt singulars) que porten a les restes dels antic llavadors de la partida, hui totalment enderrocats, irrecuperables, restes del dipòsit de l'antiga font...
Acabada la visita baixarem a la rambla, per l'esquerra dels llavdors i anirem pel seu llit fins a trobar-nos el camí de la serra o Camí de la Caseta del Guàrdia o bé seguirem per la zona de servitud de la rambla , per la vora de la rambla i es creau amb el camí asfaltat de pujada a la
serra i més avalla es creua amb el camí de la Rúcula, smpre conegut com a Camí d'Agost.Ruta 1- Acabarem la ruta (dipòsits, mines i llavadors) seguint per avall fins creuar-nos amb el camí d'Agost, que va per baix de les plantacions i el seguim cap a la dretra per a tornar a l'inici.
RUTA 2: (Completem la ruta 1 pujant a la serra, on està ara el pou d'on ve l'aigua al dipòsit, i podrem veure pel mirador nord, els camps d'Agost, Novelda, Montfort,Asp... I per davant tot el Camp d'Alacant).
Així, girem cap a l'esquerra i seguim el camí asfaltat que puja cap a la serra. A uns cent mestres de la caseta que es veu, l’anomenada Caseta del Guàrdia, el camí se bifurca. Nosaltres seguirem el que ix cap a l'esquerra....Des d’este moment ja solament hem
de seguir el camí, seguint les fites de la Companyia d'Aigües, i gaudir del paisatge: a la dreta, la “Lloma dels Capellans",
els antics algepsars, els terrers
d’argila per als teulers d’Agost, els camps multicolors, els hivernacles...
Així, girem cap a l'esquerra i seguim el camí asfaltat que puja cap a la serra. A uns cent mestres de la caseta que es veu, l’anomenada Caseta del Guàrdia, el camí se bifurca. Nosaltres seguirem el que ix cap a l'esquerra....Des d’este moment ja solament hem
de seguir el camí, seguint les fites de la Companyia d'Aigües, i gaudir del paisatge: a la dreta, la “Lloma dels Capellans",
els antics algepsars, els terrers
d’argila per als teulers d’Agost, els camps multicolors, els hivernacles...
Quan arribem dalt de tot estarem en la zona dels plans i pararem davant de la caseta de l’actual pou, a l’ombra dels pins que hi ha enfront.
De volta als plans del pou continuarem per la
senda que va per la dreta de la
tanca metàl·lica de la caseta (observem que ara
les plantetes són totes de sajolida, la planteta que s’usa per adobar les
olives...) fins arribar, seguint la línia de la llum, a l’ultima elevació, al mirador de les valls: valia la pena! Si el dia és clar, al fons, a l’esquerra, per damunt de la Serra de Sant Pasqual, Asp...Un poquet més prop, Montfort i, quasi junt, Novelda. Vista a l’Oest: Asp,Novelda... Per davant la vall multicolor i enfront les Serres del Sit, El Palomaret, i el poble d’Agost. A la dreta el Maigmó, el Cabeçó, Sant Joan i Mutxamel, El Puig Campana, la costa ...fins a Benidorm...Tot un plaer Si tenim sort, i depenent de l’època de la visita , podrem veure alguna parella d’àguiles revolotejant per la serra (solen fer el niu per les puntes de les penyes que hi ha per damunt de la zona de les mines...).
Després de descansar i gojar ja podem tornar...
La Casa Lo Boligni
La casa de la finca a què dona nom, era la més senyorial de totes les de les partides. Edificada possiblement en el s.XVIII, és comprada pel matrimoni Boligni, Juan i Maria, al doctor Ginés Gozálbez, qui l'havia comprada en 1742 als germans Mateo i José Alberola ("finca de 86 jornales de tierra con poca diferencia plantados parte de viña y árboles,parte de tierra campa, con su casa, cubo, bodega, fuenta de agua viva y balsas, incluyendo todos los arreos de hacer y fabricar vino, de labrar y demàs (...)"*.
És una gran casa construïda amb pedra calcària, com podem veure, a la vista, en els cantons (única d'eixes característiques en la zona) que tenia una part principal, de planta baixa i dos pisos , de forma quadrada, acabada en una torreta, i al lateral , com adossada, una construcció rectangular d'una sola altura i/o planta baixa que era la destinada als serveis.La porta principal dóna a una entrada rectangular, amb terrat on es posava a assecar l'ametla..., on es guardaven els carros i la collita (l'ametla, mentre es pelava..). Per l'esquerra havia una porta que donava als corrals i just davant de la porta hi ha una gran arcada en pedra, que dona a un altra zona rectangular, on estava el rebost, la cuina, la porta de la quadra i , a la dreta, l'escala que puja a la primera i segona planta. Al primer pis estava dividit en dues parts , una, la casa dels casers i l'altra, la dels propietaris, que venien normalment l'estiu. La segona planta era la cambra, on es guardaven les ametles, el forment,civada...és a dir, la collita, ben lluny de qualsevol humitat.
La part de baix de la 
planta quadrada, principal,és el celler, situat per baix terra, soterrani, aprofitant que la casa està edificada sobre una lloma, el que permetia accedir per darrere per una porta a nivell de terra. Per la casa es baixa des de la primera planta, a través d'un portó.Una casa senyorial, amb el seu celler, la seua almàssera, una ermita...que quan entres recorda a l'entrada a l'Ajuntament d'Alacant: l'entrada, les bigues del sostre, les arcades...Podria haver estat dissenyada pel mateix arquitecte i construïda, com aquell, durant el segle XVIII.
*Tesi doctoral de D. Vicente Seguí Romà, UA, "Comerciantes extranjeros en Alicante (1700-1750). Hombres de negocios frnaceses y genoveses en una ciudad mediterránea.
Al respecte podem veure la notícia que va aparéixer al diari La Verdad. (piqueu damunt per anar a l'enllaç)
La Casa Lo Boligni, con casi trescientos años de historia, resiste el paso del tiempo
Actualment la casa és una Granja Escola dirigida per Luís Àlvarez, hereu de la propietat, qui ha restaurat, dins de les seues possibilitats, l'edifici , i li ha donat esta funcionalitat.
Així mateix es pot llogar per a qualsevol esdeveniment, organitzat pel llogador o per la propietat.
Un lloc interessant per a visitar...
Si voleu més informació, piqueu els enllaços següents:
GRANJA -ESCOLA LO BOLIGNI
LO BOLIGNI, CENTRE D'ESDEVENIMENTS.
NOTICIES I PUBLICACIONS RELACIONATS:
21 de novembre 2015
Estudis i publicacions relacionats amb l'Alcoraia...
Estudis i publicacions relacionats amb l'Alcoraia...
- QUADERNS DEL MIGJORN ,Revista d'estudis comarcals del sud del País Valencià , núm.4, Pàgs.155-161 La destilació de l'aigua del mar a l'Alcant del segle XIX.... (L'aigua de l'Alcoraia) (…)... però, ¿com' es va solucionar el problema de la manca d'aigua a Alacant? El 1880, José Carlos Aguilera, marqués de Benalua, va impulsar la conducció d'aigua des de l'Alcoraia fins Alacant. El projecte tècnic, obra de Pasqual Pardo i Gimeno, consistia en un canal de 10 km que portava l'aigua per gravetat des d'aquelles fonts fins a uns dipòsits construïts a Sant Blai. El canal vorejava pel sud la serra Mitjana i la Serreta, i pel nord Fontcalent, per a travessar després el barranc de les Ovelles i la via del tren, fins arribar als dipòsits de Sant Blai. Des d'aquí es distribuïa per la ciutat a través d'un sistema de tuberies de ferro, que acabaven a unes fonts públiques instal·lades a la Plaça de la Constitució (amb una dotzena de canelles), a les places de Sant Francesc, Sant Agustí (després, Quijano, al barri de Sant Roc), i replaceta de Benalua (després, Navarro Rodrigo), i al carrer d'Alfons el Savi. La propietat de les fonts de l'Alcoraia i del servei d'aigua a la ciutat van ser ràpidament venuts pel marqués de Benalua a la companyia anglesa Alicante Water Work Limited. La disminució dels cabals subministrats, que van passar dels 432 metres cúbics el 1881 fins 158 en només 10 anys, va reobrir el problema, tot i que l'Ajuntament havia comprat també, pel seu compte, les aigües procedents de la partida El Sagrat http://www.cervantesvirtual.com/buscador/?q=Quaderns+de+Migjorn+%3A+revista+d%27estudis+comarcals+del+sud+del+Pa%C3%ADs+Valenci%C3%A0
- ELS BOLIGNI. Dins la Tesi doctoral de Vicente Seguí Romà, UA d'Alacant, "Comerciantes extranjeros en Alicante (1700-1750) Hombres de negocios franceses y genoveses en una ciudad mediterránea", té l'apartat 3 dedicat a "Las redes familiares: Los Bouligni", pàgs. 95-160 ( Apuntes biográficos, Actividades profesionales y Bienes patrimoniales) on estudia aquesta família i les seues activitats i ens diu que va ser en 1744 quan Juan Boluligni i esposa, Maria va comprar la finca, de 86 ha. de superfície al doctor Ginés Gozálbez, que en 1742 havia comprat als germans Mateo i José Alberola, finca de “80 jornales de tierracon poca diferencia plantados parte de viña y parte de tierra campa, con su casa , cubo, bodega, fuente de agua viva y blasas, incluyendo todos los arreos de hacer y fabricar vino, de labrar y demás”per un preu de 3.000 lliures. La finca na anar fent-se més gran a través de successives compres… https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=5242750035858410557#editor/target=post;postID=7052183486888296200
- La apasionante historia del agua en Alicante Publicado por I-AMBIENTE el Jue, 02/07/2015 - 22:02 Agbaja del Museo de Aguas de Alicante Reportaje multimedia sobre el Museo de Aguas de Alicante: Planta baja. Salto al Siglo XIX: La crisis de abastecimiento y la creación de Aguas de Alicante Inicialmente el agua era transportada por los aguadores, que la vendían por las calles de la ciudad. Pero la época de sequía después de la Revolución Industrial provocó una crisis de abastecimiento de la población que fue creciendo. Fue entonces cuando comenzaron a ejecutarse diversos proyectos: la construcción de aljibes en el Castillo de Santa Bárbara, la instalación de una planta destiladora de agua de mar. En este contexto, el Ayuntamiento de Alicante siguió con el intento de solucionar definitivamente el abastecimiento de la ciudad, que a finales de siglo ya contaba con 30.000 habitantes. Así, en 1871, surgió un nuevo proyecto: el Ayuntamiento de Alicante adoptó el primer acuerdo para suscribir un contrato con la sociedad "Canal de Alicante", con el fin de abastecer a la ciudad desde pozos artesianos situados en el término municipal de Sax, a 48 km de Alicante. En 1879, se disolvió la citada Sociedad y los pozos fueron comprados por D. Juan Leach Giró, quien en 1884 solicitó al Consejo de Alicante la utilidad pública de las aguas para abastecer la ciudad. En 1885, consiguió autorización del Gobierno Civil para realizar las obras necesarias del denominado "Canal del Cid". La traída de aguas desde la Alcoraya, una obra del Marqués de Benalúa. En 1881, las aguas llegaban a cinco fuentes, y se suministraban al premio de cinco céntimos cada dos cántaros y gratis para los pobres. También, se utilizaba un servicio de aguadores a domicilio, a razón de cinco céntimos el cántaro. Los aguadores continuaron prestando dicho servicio hasta el año 1920. http://www.i-ambiente.es/?q=blogs/la-apasionante-historia-del-agua-en-alicante
- Publicación digital: Intervenciones arqueológicas en la provincia de Alicante. 2010 Finca Lo Boligni (Alicante) Jordi A. López Lillo . Palabras claves: Arqueología de la producción, horno, barrilla, carbonato sódico. Resumen: Se exponen las evidencias descubiertas en la finca Lo Boligni. La parquedad de los restos, nos hace centrarnos en la detección de una pauta secuencial estratigráfica, que va a permitir ensayar una adscripción funcional a la luz de las coincidencias con las descripciones conservadas del proceso técnico de fusión de barrillas para la obtención de sosa practicado durante los siglos XVII-XVIII; análisis arqueométricos lo confirmarán posteriormente. Palabras claves: Arqueología de la producción, horno, barrilla, carbonato sódico. http://www.marqalicante.com/contenido/int_arqueologicas/doc_144.pdf
- APROXIMACIÓ AL LÈXIC AGRÍCOLA DEL CAMP D'ALACANT LIMÍTROF AMB EL CAMPD'ELX http://www.raco.cat/index.php/Rella/article/view/72060/123991
09 de novembre 2015
Ruta: Pujada a la Serra Mitjana.
2-PUJADA A LA SERRA MITJANA
(L’ALCORAIA-ALACANT)
La pujada a la Serra Mitjana la iniciarem des del punt quilomètric 7,500 de la carretera de l’Alcoraia, pel camí que s’inicia en la mateixa revolta de la carretera , a la dreta si venim des de sant Vicent. Podrem deixar els nostre vehicle aparcat i començar a caminar o pujar pel camí amb el vehicle fins l’última casa. Des d’allí veurem la senda que ix per la dreta, pel mig del pla i puja cap a la serra.
A uns tres-cents metres ve una zona on la senda es fa més difícil pujant un petit tossal , però una
vegada superat podem fer el primer descans i veure la vista del camí fet.
Ja recuperats continuem per la senda, envoltats de xares, espí , vareta de Sant Josep, timons, alguna carrasca... fins on acaba, que són els plans que hi ha dalt, enmig de la serra.
A partir d’aquí continuarem caminant cap a l’esquerra i ,deixant a la vora l’únic pi que trobem, ja sense senda, iniciarem la pujada al cim de la part esquerra.
Aquí trobarem alguns romers, timons, coroneta de frare i moltes plantetes de sajolida, la planteta que s’utilitza en esta zona per a donar sabor a les olives amb aigua i sal.
Una vegada dalt de tot podem recórrer el cim i anar gojant de les vistes....
Després podem baixar cap a la dreta, fins al cim que queda per damunt de les pedreres d’extracció de pedra per a la fàbrica de ciment, i des d’allí observar tota la part de la Serra Fontcalent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)