EL REG. LA REGULACIÓ DELS VESSANTS: ELS ASSUTS-PARTIDORS.

EL REG.

LA REGULACIÓ DELS VESSANTS: ELS ASSUTS-PARTIDORS.

   En l’Alcoraia la majoria de  les terres que laboriosament els nostres avantpassats han convertit  en cultivables estan a les faldes de  quatre serres i enmig d’unes quantes llomes, solcades pels barrancs que baixen d’estes serres...Per tant hi ha poques zones amples que siguen  planes, solament en la part central...Els homes van haver d’abancalar les faldes inclinades de les serres de Sant Pasqual , les Àguiles , Mitjana i  Fontcalent creant bancals escalonats... Igualment van fer en les zones que queden entre  llomes , molt abundants (El Capellà, Negra , les Índies, Los Granados, El Moresno...) formant tires de bancals també escalonats,  en pendent, que s’anomenen foies, moltes d’elles amb nom propi (Núnyez, de les pedres, les Garcies, el

coixo...).     

Distribuïda així la superfície treballada, era de gran importància per al seu reg l’aigua que s’escorria per les  llomes i serres que tenien als voltants, era el que es diuen “els vessants” i a cada bancal li corresponia una part de l’aigua de l’escorrentia,  quan plovia, per a poder regar   bé i complementar la que  havia caigut directament al bancal. D’esta manera a tots els bancals els corresponia vessant, encara que les llomes estigueren a uns cents de metres...A través de boqueres  els arribava la seua part, boqueres que els propietaris s’encarregaven de netejar i tenir en perfectes condicions esperant l’arribada de la pluja.

Es diu que en esta zona és una de les poques on els homes quan plou eixien al camp en comptes de quedar-se en casa. L’explicació: eixien a girar parades  per a que el reg  arribara i es regaren tots els bancals d’esta aigua proporcionada pels vessants...

 Les boqueres, boques d’aigua, és a dir,  grans sèquies, distribuïen els vessants a partir dels barrancs d’on partien. Moltes vegades s’havia de dividir el seu cabdal  per a més d’un propietari , és a dir, es feia “un partidor” amb una part de la boquera d’amplària proporcional al que li corresponia de vessant a les seues terres...

Per a parar la força de l’aigua i vèncer el desnivell es feien els assuts,  preses de poca alçària per a detindre les aigües i fer-ne pujar el nivell per tal de derivar-les a una sèquia o boquera per a regar les terres que quedaven a un nivell superior al del barranc. D’esta manera s’aprofitava l’aigua de la pluja i es regulava el cabdal...Regulant  el cabdal i parant la força de baixada, s’ evitaven inundacions i danys sobre els marges (formació de portells, arrossegament de  terra de cultiu...) així com part de l’erosió i l’acumulació  de materials d’arrossegament en  les zones  on desembocaven...

Faenes de construcció i manteniment del que era un patrimoni hidràulic col·lectiu, un patrimoni fet al llarg de generacions que ha sigut abandonat quan va arribar l’aigua de reg  reciclada, o s’ha abandonat el cultiu de les terres... No solament els assuts i partidors estan en ruïnes , les boqueres plenes de brossa sinó que alguns dels bancals d’eixes foies estan desapareixent al rompre’s els marges i  fer-se grans portells per on les aigües de les poques pluges torrencials s’emporten la terra bona i,   poc a poc,  van desapareixent i tornant al seu estat original...

 4-ASSUT-PARTIDOR DEL BARRANC DE L'LACORAIA                                        (BARRANC DEL MORESNO)

El Barranc de l'Alcoria naix a les faldes de la Serra de Sant Pasqual i les Àguiles,arreplegant aigua de l'escorrentia de les dues serres, en el punt on s'ajunten. Baixa terres avall, formant un llit de més de deu metres de profunditat i  cinc o sis d'amplària, amb desnivell pronunciat, el que fa que l'aigua córrega , erosione el fons i arrossegue materials...

 Quan arriba a l'altura de la carretera actual  és on està l'assut , que desvia una part de l'aigua per una boquera situada a l'esquerra que dona reg a la part  esquerra del barranc ( la banda de la dreta queda a una alçada superior  al nivell del fons del barranc i  l'assut no  ho fa possible.

A uns cinquanta metres torna a distribuir-se esta aigua mitjançant una partidor que la dividix i l'envia per dues noves boqueres.

Seguint la boquera de l'esquerra podrem observar que uns cinquanta metres més endavant torna a haver un nou partidor que  la divideix un dues noves parts: una que va  a  acabar directament al bancal i l'altra que continua per la dretra, repartint l'aigua amb portons que donen a bancals...