Un passeig per la història de la fabricació de l'algeps."
(Element catalogat de protecció general ambiental (ECA) en la proposta de l'Ajuntament d'Alacant (actualment a exposició i consulta)-Fitxa C111 )
Entre les activitats tradicionals dels veïns de les partides de l'Alcoraia i La Canyada ha estat la producció d'algeps i els treballs vinculats a esta faena, ja que la zona límit entre les dues partides és rica en este mineral, en pedreres d'algeps, algepsars, des de fa molts anys. En el paisatge han quedat vestigis d'esta activitat, que continua actualment , no la producció d'algeps, ja que les dues fàbriques van tancar iniciada la segona desena del segle XXI ( Alggis i Yesos Pastor), sinó en l'explotació de pedreres , en la zona anomenada de Les Viudes i l'Alabastre.
Iniciarem la ruta per la Canyada Alta, per davant la Casa Garrigós, on comença el Carrer Ripio Yeserías. Just davant del pla veurem els primers clots i els dos primers forns, prou enderrocats. La zona està plena de d'escombreries.---------------------------------------------------------------------------------Fitxa informativa 1
Els termes
guix i algeps provenen del mateix ètim paleogrec, encara que per
vies distintes. Guix està
pres del llatí gypsum,
mentres que aljez prové de l’ àrab hispànic alǧiṣṣ, i este al mateix temps de l ‘àrab clàssic جصص (ǧiṣṣ), del persa گچ (gač). Tant el persa como el llatí provenen, en última instància,
del grec antic γύψος (gýpsos).2
ORIGEN GEOLÒGIC
Els
depòsits d'algeps es van originar com a conseqüència de l'evaporació de
dissolucions aquoses sobresaturades en llacs o mars de poca profunditat. A la Península Ibèrica , este fenomen va tindre lloc principalment durant el Triàsic, en l'era secundària, fa més de 200 milions d'anys.. El fet de que l'Algeps siga soluble a l'aigua provoca fenòmens
kàrstics en els depòsits d'algeps que queden exposats a l'acció de l'aigua,
(coves, dolinas, canons, etc.)
L'algeps
és un dels materials més antics empleat en construcció. En el període
Neolític, amb la sedentarització, va començar a elaborar-se algeps calcinant
les pedres, i a utilitzar-ho per a unir les peces de maçoneria, segellar les
juntes dels murs i per a revestir els paraments de les vivendes, substituint al
morter de fang. En Çatal Hüyük, durant el mil·lenni IX a. C., trobem guarnits
d'algeps i calç, amb restes de pintures al fresc. En l'antiga Jericó, en el
mil·lenni VI a. C., es va usar algeps per a motles. En l'Antic Egipte, durant el
tercer mil·lenni a. C., es va emprar algeps per a segellar les juntes dels
blocs de la Gran Piràmide de Guiza, i en multitud de tombes com a revestiment i
suport de baixos relleus pintats..---------------------------------------------------------------------------------------------
Continuarem per la senda que va per la lloma cap amunt, passant per uns altres clots, fins arribar a una tanca metàl·lica que envolta un solar amb maquinària ... Aquí continuarem junt a la tanca i pujarem fins arribar a les antigues pedreres , anteriors al s.XX.
Ara el paisatge és impressionant: restes de pedreres i forns...restes de coccions i garbellats...
Hi ha múltiples sendes que ens porten per tota l'explotació, algunes d'elles a miradors de l'altra banda de la lloma (anem alerta).
---------------------------------------------------------------
Fitxa informativa 2
L’algeps és
un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO4·2H2O) , que
cristal·litza en el sistema monoclínic. És un material petri que transformat
industrialment s'anomena sulfat de calci hemihidratat (CaSO4·½H2O) . També se’l
coneix com a algeps cuit. Les seues propietats es descobriren fa més de cinc
mil anys en l'antic Egipte. En estat natural, l'algeps conté un 79,07% de
sulfat de calci anhídrid i un 20,93% d'aigua i quan es troba en grans
quantitats és considerat també una roca sedimentària. És incolor o blanquinós,
però a causa de les impureses també es pot presentar amb tons de gris, marró,
groc, roig, etc. Acostuma a ser transparent, amb brillantor vítria o setinat,
s'exfolia en escates fines i flexibles però no elàstiques, és bla, pot ser
ratllat per l'ungla. Al calfar-se, l'algeps perd aigua però la recupera ràpidament
i s'endurix . 
Aprofitant
esta propietat s'utilitza per a múltiples aplicacions, moltes lligades al
sector de la construcció. Segons la temperatura a què es produïx el procés de
deshidratació l'algeps s'adorm (és a dir endurix) més o menys ràpidament.
FORMACIÓ I JACIMENTS.
L'algeps es troba en moltes zones del món . Els
depòsits d'algeps es presenten amb morfologies planes d'alguns metres de
grossor. Molts depòsits d'algeps s'han format en períodes en què els mars i
oceans cobrien grans extensions de la terra; quan estos mars i oceans entraven
en regressió (retrocedien) , a l'interior dels continents quedaven mars mortes
(conques endorreiques) . En estes conques endorreiques hi havia una forta
evaporació, i, com a conseqüència d'esta evaporació i unes aportacions mínimes a
la conca per mitjà dels rius, cada vegada quedava menys aigua, i esta era més
salada (augmentava la concentració de sals dissoltes) .
Si l'aigua de la conca continua evaporant-se, arriba un moment en què està
sobresaturada en sals, i estes comencen a precipitar; una d'estes sals és
l'algeps.
-------------------------------------------------------------------------------------
La cocció de la pedra i
l'obtenció d'algeps.(1)
En
totes les pedreres que trobem per la zona ( Casa Alcoraia, Lo Boligni, Les
Viudes, Garcia.…) trobem antics forns on es fabricava l'algeps de manera
artesanal amb el tipus de forn dit morú
Per a coure la pedra, es posaven les pedres
d'algeps sobre les parets, unes damunt d'altres i quan arribaven a certa altura
s'anava tancant el cercle per la part superior, en forma de volta, formant
una cúpula falsa i després es carregava per la part superior; és el que es
deia “armar el forn”. Dins de la cova que formava la volta es col.locava llenya
per a fer foc i arribar a obtenir una temperatura suficient per a coure la
pedra (200 graus aprox.). Es prenia foc i es tapava la boca amb pedres d'algeps
deixant una boqueta per anar alimentant el foc i que no tinguera tant de tir…
En la part superior també es tapaven els forats que quedaven entre les pedres
amb altres més xicotetes o restes d'altra fornada.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Atravessarem tota esta zona d'antics forns, situatas a la solana, per qualsevol de les sendes i pujarem per la punta nord per a passar a la cara contrària, l'ombria.Ara estem davant d'una extensa zona d'un paisatge llunar...sense cap tipus de vegetació, excepte les tres o quatre figueres, que recorden l'activitat humana en algun temps passat...
Pugem fins on acaben i veurem l'arc que es va formar...Després tornem per arrere, desfem el camí fet i quan arribem al camí de baixada , el continuem cap avall fins a trobar una intersecció : una que dóna a un camí que baixa a un segon nivell de les padreres, que és la que seguirem , i l'altra, una senda que bordeja l'excavació, que continuarem a l'eixir i continuar ruta.
-----------------------------------------------------------Fitxa informativa 4.
La cocció de la pedra i
l'obtenció d'algeps.(2)
Després ja es tractava de regular la calor
a base d'anar tirant llenya pel forat inferior fins que la perícia del forner
calculava quan estava la pedra cuita, normalment la càrrega del forn
col·lapsava sobre si mateixa quan havia arribat al final del procés de cocció,.
L'encarregat del forn normalment havia
de fer nit en el forn ja que havia de vigilar constantment l'estat de la
combustió de la llenya i anar alimentant-lo cada un cert temps
Les pedres, que solien ser de grans
mides, es partien a mà amb una maça fins a reduir-les a la grandària
adequada per a poder manejar-les.
Per a completar la cocció de la
pedra bastaven 24 hores amb alimentació contínua de foc, però depenia de
l'estat atmosfèric, de la qualitat de la pedra, del combustible empleat i
sobretot de la perícia dels guixaires. En general, la cocció obtinguda amb este
tipus de forn era prou desigual, perquè normalment la pedra de dalt es coïa poc
mentre que la de baix ho feia massa.
Al costat dels forns estava l'era on es molia
la pedra: primerament es desfeia a colps de maça i després s'estenia
sobre una era, com si fora forment o civada, i es batia , és a dir, es passava
amb "roglons" de pedra per a desfer-la per a després
garbellar el material resultant i traure l'algeps rebutjant les restes
més grosses. Al costat dels forns encara es poden observar algunes restes
de carbó cremat i de pedra d'algeps, que eren el resultat de la neteja de
les restes de la fornada per a procedir a la càrrega de la següent.
Després de recórrer la zona eixirem per l'antic camí d'entrada a les pedreres i continuarem per la senda que bordeja el clot, per la part contrària que hem entrat.
Continuarem per la vora del clot, per la senda que porta cap a la muntanya, per a entrar en una zona estreta dedicada a coure pedra i des d'on tenim una bona vista del clot d'on acabem d'eixir.
Una vegada hem visitat esta zona, la de les pedreres més antigues , continuarem per la senda que voreja la serra, en direcció Nord, passant pel costat de dos xalets i seguint el camí que marquen les plaques del gas natural.
Quan acaba el camí agafem la senda que va per fora dels bancals, que ens porta fins a una pedrera on es va treballar fa uns anys. Aquí podrem apreciar perfectament les capes i els materials que formen esta serra.Fitxa infromativa 5
Geològicament, el terme d'Alacant es troba en la part
oriental de les serralades bètiques, en la unitat geològica del Prebètic . Les
Serres Mitjana , Fontcalent i Les Àguiles corresponen dins de l’ escala
temporal geològica a l'era secundària o Mesozoica que es va iniciar fa 251,0 ±
0,4 milions d'anys i va finalitzar fa 65,5 ± 0,3 milions d'anys. Dita era està
dividida en tres períodes: Triàsic, Juràssic i Cretaci. Dins del TRIÀSIC les
formacions correspoden a la denominació de Keuper. Com pertanyents a este
període es troben calcàries carnioles i margues arenoses amb algeps. Es tracta
de litofacies argiloses rogenques en les quals es presenten algeps i jacints i
en alguns llocs com la Serra Mitjana potents bancs d'algeps.
APROFITAMENTS MINERS
OBTENCIÓ D'ÀRIDS. Les principals activitats d'explotacions mineres consistixen en l'extracció de calcàries o graves per a l'obtenció d'àrids picats, indústries ceràmiques i de rajoles . Els àrids s'obtenen a partir de roques calcàries (principalment del Juràssic, encara que també del Cretaci superior) en la zona de les serres de Fontcalent i Mitjana, que després són picats.
INDÚSTRIA
DEL FANG. La
indústria ceràmica i de rajoles, ubicada en la zona d'Agost, explota les
margues del Cretaci inferior i del Terciari, utilitzant també les argiles del
Keuper, (en la zona dels Viudes ja esgotats) en la part Est de la Serra de les Àguiles, en la seua zona
baixa; així mateix podem localitzar en la dita zona xicotetes explotacions
d'algeps (algepsars).
INDÚSTRIA
De l'ALGEPS. Antigues i mes recents pedreres per a
l'extracció d'este mineral en La Zona Est de la Serra Mitjana i en les llomes
existents entre esta Serra i la de Les Àguiles (Les Viudes, Alabastre, Garcia,
Pla dels Llops.)
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------
Fitxa informativa 5
---------------------------------------------------------------------------------
Continuem senda amunt, ara perfectament marcada, passem pel costat d'una caseta refugi d'esta pedrera que acabem de veure, esgotada la pedra d'algeps a l'aparéixer un bon terrer d'argila. Si ens fixem, al costat de l'esquerra de la senda podrem veure grans pedres fullades, com si es tractaren de grans llibres de pedra, que es poden separar fàcilment.
-----------------------------------------------------------------------------------------
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PRINCIPAL
INDUSTRIAL.
1-EXTRACCIÓ: El sulfat de calci dihidratado s'extrau de
les mines. La grandària de les pedres pot ser de fins a 50 cm de diámetro..
2-SELECCIÓN DE LA MATÈRIA PRIMERA: Es
fa una minuciosa selecció de la pedra d'algeps natural, posteriorment
s'emmagatzema per al seu ús en el procés de calcinació depenent del tipus
d'algeps a fabricar.
3-TRITURACIÓ: La
primera trituració, reduïx la grandària de les pedres per a facilitar el seu
maneig a una dimensió inferior a 15 cm, la segona trituració per mitjà de
quebradoras permet reduir la grandària de les pedres de 4 a 5 cm. d.
4-CALCINACIÓ: Una
vegada seleccionat l'algeps cru, se sotmet a una deshidratació parcial amb una
tècnica de calcinació a altes pressions amb un rigorós control de temps i
temperatura , obtenint vidres de mínima porositat i forma regular, que
permetran produir models de gran duresa i resistència. L'estructura i
propietats del producte final depenen directament de les condicions de calcinació
empleades.
5-MOLTA I GARBELLAMENT: L'operació posterior a la trituració és la
mòlta, l'algeps calcinat és portat a tremuges que dosifiquen la quantitat de
material proporcionat als molins
6-MESCLAT: Una vegada que l'algeps alfa està finament mòlt, s'ajusten
els detalls amb additius per a queel producte responga a les necessitats del
client pel que fa a temps de forjat, viscositat, porositat, resistència
mecànica, expansió de forjat, color, entre altres factors.
7-PROVES D'ESTUDI: proves i experiments de laboratori es duen a
terme en etapes de producció per a garantir la seua qualitat.
8-EMMAGATZEMAMENT: Se selecciona el prestància correcte per
a cada un dels productes, oferint envasament d'òptima protecció que mantinga la
qualitat del producte durant tot el seu trajecte fins a arribar a l'usuari
final"
---------------------------------------------------------------------------------------------
---------------------------------------------------------------------------------------------
Fitxa informativa 7
·
Algeps gris o negre
S'obté calcinant la pedra algeps en
contacte amb els combustibles. Els fums i les impureses (cendres, carbó, etc.)
, a a més de les que porta la pedra d'algeps (s'empra un algeps amb
moltes impureses) , ennegrixen el producte. La finor és molt deficient. Resulta l'algeps de pitjor
qualitat, per la qual cosa només s'empra en obres no vistes.
·
Algeps blanc
S'obté a partir d'un algeps amb
xicotetes proporcions d'impureses, després de calcinat i vitrificat és finament
mòlt fins al punt de no quedar retingut més d'un 10% en un tamís de dos dècimes
de mm. És molt blanc i en morter s'utilitza per al lluït de parets i sostres
d'interiors.
·
Algeps escaiola
És un algeps blanc de la millor
qualitat, tant en pureses com en finesa del gra, no quedant retingut més del 1%
en un tamís de 0.2 mm. Donades les seues característiques, l'escaiola s'empra
en la fabricació de motlures i plaques per a la formació de cels rasos,
que solen anar decorats.
·
Algeps hidràulic
Si,
en l'operació de cocció, es calfa la pedra d'algeps fins una temperatura
entre 800º i 1000º C, es produirà una dissociació del sulfat càlcic, i apareixerà
una certa quantitat de calç que actua com a accelerador de forjat. Així es té
un algeps que farga davall de l'aigua, cridat algeps hidràulic. La cocció de la
pedra algez, per a l'obtenció de l'algeps hidràulic, es realitza en forns
verticals continus, que consta d'un cilindre revestit interiorment de material
refractari, que es carrega en capes alternades de pedra d'algeps i carbó de
coc"
Usos - Alguns de les
seues aplicacions són:
·
L'algeps triturat
s'usa per a millorar les terres agrícoles, perquè la seua composició química,
rica en sofre i calci, el fa l un element de gran valor com a fertilitzant dels
sòls."
·
Per a l’enlluït
de paretss i sostres .
·
Com a
additiu en ciments, per exemple per a retardar
la solidificació del ciment Pórtland.
·
Com
a fundent ceràmic.
·
Com
aïllant tèrmic, ja que l'algeps no és bon conductor de calor i electricitat.
·
Per
a confeccionar motles de dentadures, en odontologia. o
·
En
traumatologia per a immobilitzar els ossos i facilitar la seua regeneració en
una fractura.
·
Per
a l'elaboració d'algeps d'escriure parell a pissarres.
Per la seua composició química, amb una riquesa de
sofre, per a fabricar àcid sulfúric.
---------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------
Fitxa informativa 8
-----------------------------------------------------------
Fitxa informativa 8
VARIETATS DE PEDRA D’ALGEPS
L'alabastre És una varietat de guix massiva
i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), tot i que també existeix una
varietat de calcita amb aquest nom.[2] El nom prové del grecantic αλάϐαστρος («alabastros», atuell
sense anses
Tallat en
fines làmines fou utilitzat com si fos vidre en les
finestres dels edificis romànics. Avui s'utilitza en escultura i com a pedra decorativa. Com que és molt tou se'l pot tallar amb formes molt
elaborades. En sersoluble en l'aigua, hom no el pot fer servir en exteriors.
La selenita És
una varietat del guix que ocorre en cristalls transparents o en
masses cristal·lines. La
denominació no prové del fet que contingui seleni (amb
prou feines n'hi ha traces), sinó que es deu a una llegenda d'Europa Central,
segons la qual els cristalls es formen en lluna creixent[1] (Selene era
la deessa grega de la Lluna). Les planxes extenses i transparents de selenita es poden exfoliar en plaques transparents molt fines que, a l'antiguitat, substituïen
el vidre; a l'antiga Roma aquestes plaques es denominaven lapis specularis. Avui
dia la selenita s'extreu de pedreres per obtenir-neguix comú per a la construcció, escalfant el mineral per tal de deshidratar-lo.
El lapis
specularis És un tipus de pedra d'algeps selenítica
especular translúcid. Va ser un mineral molt valorat en l'Antiga Roma,
explotant-se per a la fabricació, a manera de vidre, de finestres
fonamentalment durant els segles I i II d. C. en la província d'Hispània.
Altres noms amb el que també es coneix en l'actualitat són espillet, pedra del
llop, espillet d'ase, pedra de la luna,piedra de llum, sapienza o rellum."
-----------------------------------------------------------
Després d'una parada davant la fàbrica i pedrera continuem pel camí que ix cap amunt, per la part de la dreta de la pedrera...
Superem el cim pel costat d'unes antigues pedreres i, ara ja amb vistes al camp de la Canyada, l'ermita, Sant Vicent, Fontcalent, baixem per la senda fins a baix , on ens trobarem uns altres forns, just al costat, a l'esquerra i, a la dreta, més amunt, es pot apreciar una altra pedrera , amb el seu forn.
Ara seguim per davant la porta, a l'esquerra, seguim la senda per la lloma, passem uns cent mestres més avant pel costat d'una casa , seguim i a l'esquerra ix un camí que porta a una gran pedrera, d'on s'extraia pedra fa unes dècades... i 
Seguim el camí que porta a la pedrera, cap avall i uns cinquanta metres més avall apareix una camí que ens porta al carrer asfaltat , que seguirem fins arribar a l'inici.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
