La Serra de Sant Pasqual i les mines de cinabri
A la zona limítrofa entre l'Alcoraia i la Serra de les Àguiles (o de Sant Pasqual) es va registrar una important activitat de prospecció minera:
Els documents del segle XIX d'Alacant (com el registre de les Sociedades Mineralógicas Alicantinas) descriuen explícitament mines (com la històrica mina La Numancia, registrada el 1841) situades exactament a la "Sierra del Moresno, término de esta ciudad de Alicante, Partida de La Alcoraya".
El cinabri (el mineral del qual s'extreu el mercuri) es va començar a explotar formalment en aquests plans i solanes de la serra cap al 1780 (finals del segle XVIII). L'aparició d'aquest mineral va fer que la zona es conegués popularment durant molt de temps com els "plans de les mines"
Durant el segle XVIII, l'explotació de cinabri (mercuri) a l'Alcoraia es regia per les Ordenances de Felip II de 1584. El mercuri era un monopoli reial de la Corona Espanyola indispensable per a l'amalgama de la plata a Amèrica, per la qual cosa qualsevol descobriment quedava sota el control directe de l'Estat.
L'explotació es va organitzar a través dels següents actors i sistemes institucionals:
1. El control de la Superintendència Reial d'Almadén
Quan es va confirmar el filó a l'Alcoraia, la Corona va enviar inspectors oficials per avaluar-lo. La principal autoritat que va intervenir i explotar el jaciment va ser la Superintendència General de Mines d'Azogue d'Almadén. El 28 d'abril de 1738, el mateix superintendent D. José Cornejo va viatjar a Alacant amb miners experts d'Almadén per fer-se càrrec de les excavacions.
2. Prospeccions per "Asiento" o heretats particulars-Abans de la intervenció directa de la Corona, l'explotació va passar per mans privades mitjançant concessions reials o l'acció de la burgesia i militars locals:
Explotacions furtives de llauradors: El filó va ser descobert a principis del segle XVIII per un llaurador local quan arrancava un pi. Durant els primers anys, els veïns de les partides rurals de la zona van realitzar pous de forma particular i clandestina per vendre el vermelló (cinabri)
El Capità de la Plaça d'Alacant (1736): Un capità de l'exèrcit destinat a Alacant va ser qui va formalitzar la investigació en veure un carregament del mineral al port de Marsella. Va finançar de la seua butxaca les primeres mostres que va analitzar el prestigiós apotecari alacantí Antonio Mates per extreure'n mercuri, fet que va cridar l'atenció del Rei
Inversors de la Governació d'Alacant: A la segona meitat del segle XVIII, tal com documenta l'historiador Armando Alberola Romá, nobles i comerciants alacantins van demanar llicències individuals (prospeccions) per buscar més vetes a la serra, finançant ells mateixos les quadrilles de miners.
3.El gran canvi: Les societats del segle XIX-
L'explotació de cinabri empresa directament per la Corona en L'Alcoraia va ser abandonada de fet en 1754, després que durant eixe any continuaren infructuosament els treballs. A l'agost de 1754 es va recomanar la seua suspensió indefinida. L'expedient administratiu de la mina es prolonga fins a 1755.Arxiu General de Simancas, lligall 803, denominat precisament «Mina de l'Alcoraya. Antecedents d'esta mina d'argent viu, a Alacant», amb documentació de 1753-1755.
Explotacions del segle XVII-XIX:
Els treballs van ser paralitzats per orde de la Corona en 1738 i es van reprendre en 1752-1753. Bowles va comprovar que la veta desapareixia a uns 100 peus de profunditat i va ordenar suspendre l'excavació.
Altres explotacions:
Llovira): registrada en 1846 per Francisco Navarro *Asín.
Maragda ("Esmeralda"): registrada en 1847, també per Navarro *Asín.
Pepita: demarcada en 1877. Esta és especialment important perquè encara es conserven pous, galeries i la trinxera minera. El Grup Mineralògic d'Alacant la identifica expressament com a Mina Llavor, Sierra de les Águilas, La *Alcoraya, mineria de cinabri.
La relació que tenim seria:
| Mina | Any | Mineral | Zona | |
|---|---|---|---|---|
| Llorosa/Llovira | 1846 | Cinabri | Serra de San Pasqual | |
| Esmeralda | 1847 | Cinabri | Serra de San Pasqual | |
| Pepita | 1877 | Cinabri | Serra de San Pasqual |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada