Les faenes del camp van lligades a les estacions i sotmeses a la climatologia. Quan arriba l'estiu i la calor, és el moment d'arreplegar les collites que s'han sembrat i treballat durant l'hivern i la primavera, com són la sega dels sembrats , arreplegar l'ametla i , acabant l'estiu , la verema.
LA COLLITA DE L'AMETLA: "En l'estiu tot el món viu" diu la dita... Però el treball en estos mesos en el camp és dur, perquè a la dificult de les faenes que s'han de fer, s'ha d'afegir la penositat de la calor...Per eixe motiu la mula i el carro estaven aparellats de bon matí, per estar al camp a l'eixida del sol, amb tots els estris, tot el que feia falta, preparat: els garrots, les canyes llargues, el llençols , els cabassos , els sacs , les nyugasses, la botija de l'aigua , l'esmorzar i, si era molt lluny i no tornaven al migdia, el dinar . Cada cosa, el seu ús: el garrot per a colpejar les rames i fer caure les ametles , és a dir, "espolsar,"(les fires de les festes de Sant Vicent, Santa Faç i Sant Pasqual eren llocs on es compreven totes estes ferramentes...) ; les canyes, per a fer les puntes més altes i repassar el que no havia caigut; els llençols o lones, ( quan no havia encara plàstic industrial , no existien les teles de xarxa de plàstic) per a que no caigueren en terra (fins als anys quaranta del s.XX s'espolsava directament en terra); els cabassos d'espart, de llata, d'una barcella per anar plegant les d'en terra i, de dues barcelles per a buidar les teles; els sacs per a omplir-los i portar-les a casa; les nyugasses d'espart ( a vegades arrancaven un manoll d'almasset dels marges i feien la nyugassa., per a nyugar els sacs; la botija, baix l'ombre d'un garrofer, per a beure aigua...
Normalment els homes espolsaven mentre les dones i altres homes canviaven les teles de banda del mateix ametler o a un altre ametler. Les dones arreplegaven les d'en terra, és a dir," plegaven" i els homes abocaven els cabassos als sacs i "els sacsejaven" per a que s'ompliren bé. Les faenes de més força par als homes , que no les més pesades, perquè per a plegar, havien d'anar sempre acatxades, ajupides quasi tot el dia...
Si les ametles estaven obertes queien fàcilment al colpejar les rames amb el garrot, si estaven mig closes algunes es quedaven i havien de repassar millor i si estaven closes es deixava per a més avant, ja que eren unes quantes varietats i no totes obrin per igual: planeta, castellet, "rompessacs", marcona, desmai, mollars...
Una de les faenes prèvies era prepar el terra, "fer els sòls" : s'havia de deixar pla, sense solcs, i es feia passant la tauladora, ataulant-lo, és a dir, aplanant-lo per a després arreplegar-les d'en terra...Igualment es feia per a les oliveres...Era la faena del mes de juny.
Actualment es llaura i s'aplana al mateix temps...
 |
| Sòls aplanats i preparats per a posar les teles |
 |
| Eines per a fer l'ametla, manualment, en l'actualitat. |
Les dones vestien faldes llargues fins als peus, baix un brial de tirants i camisa o brusa de mànega curta, amb manegots per defensar-se els braços i mans contra l'acció del sol o contra les esgarrinxades. Mocador al cap i barret de palla d'ala ampla...
Els homes portaven pantaló llarg i camisa amb la mànega arromangada amb camiseta interior de tirants, avarques (antigament d'espart) i barret de palla , d'ala normal.
Anar tapats, amb falda i pantalons amples, manegots o mànegues arromangades i barret cobrint-se del sol i de la molesta polseta que desprenen les ametles o dels polls, en cas de tenir-ne els arbres, era la manera de treballar i lluitar contra el sol i la calor...
Una volta en casa, buidaven els sacs a un muntó i des d'allí amb cabassos al tauler on es pelaven manualment, una a una...Per a pelar també es llogaven dones, que cobraven per cabàs pelat.
En els anys setanta van aparéixer les máquines de pelar, bé elèctriques o bé connectades al tractoret o la mula mecánica, substituts de la mula i del "matxo", que tenien tots els llauradors i que a partir dels anys seixanta van anar desapareixent...Va ser la necanització del camp, al mateix temps que l'abandonament de les faenes agrícolas per treballs més segurs i millor pagats en la indústria que sorgia en la población veïna de Sant Vicent i en la capital, Alacant.
En l'actualitat les petites plantacions que queden són arreplegades pel propietari amb ajuda de la família...Tots tenen el tractor o tractoret, teles i màquina de pelar.
Les noves explotacions, com el cas de la finca El Campello, ja están preparades per a l'arreplegament mecanitzat: el tractor porta les teles, que s'extén al voltant de l'ametler, el sacseja per la soca, per a espolsar les ametles, que cauen sobre les teles i van a parar a la màquina de pelar que porta incorporada... Tot automàtic.
Història
patriarca Abraham utilitzava vares d'ametller per construir corrals on tancava els seus nombrosos ramats i el cèlebre bastó d'Aaró era una branca del referit arbre.[4]
A la Bíblia l'ametller simbolitza la vigilància i el bon fruit, per
això apareix entre els que selecciona Aaró i està present a Paradís
terrenal. Per aquest motiu sovint envolta les pintures de Jesús infant (el fruit de la Verge) o a la seva mare.
Etimologia
Ametller deriva d'ametlla, la qual prové del llatí amygdăla, a través d'una forma llatina vulgar amyndŭla. Segons P. Aebischer, el procés d'aquest mot hauria estat: amyndŭla > amenla > amel·la o ametla > ametlla. El seu nom científic prové del llatí prunus que significa cirerer silvestre i amygdala. Els epítets de les principals varietats dulcis dolç, pel seu fruit comestible o amarus pel gust amarg..VOCABULARI
BARCELLA f. || 1. Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d'una quartera; cast. barchilla. A les Balears es divideix en sis almuds; a la regió de València, en quatre almuds.
ALMUD m. || 1. Mesura de grans, de capacitat variable segons les comarques; cast. almud.
Al Regne de València l'almud o armud és la quarta part de la barcella i equival a un poc més de quatre litres (Val., Cast., Sueca, Gandia, Alcoi, Tàrbena, Al., etc.); cada almud conté 4 quarteronets, i cada quarteronet 8 mesuretes; segons l'antiga mesura de València l'almud era la quarantavuitena part del cafís, com es dedueix d'aquesta apuntació: «el cafiz de la civada a la dita mesura a setze besties lo dia, e vendrà per bestia tres almuts»
QUARTERA (i dial. cortera). f.
|| 1. Mesura d'àrids, de capacitat variable segons les comarques, però aproximada a 70 litres; cast. cuartera
Carro
Vehicle format d'una postissada horitzontal amb baranes o sense, muntada damunt dues rodes i proveïda d'un espigó o dos braços per a enganxar-hi una o més bísties que l'estirin, i serveix per al transport de persones i principalment ce coses pesades i voluminoses.
Sac
Recipient de roba, generalment de classe inferior, fet doblegant-ne un tros rectangular, cosint els voravius i deixant obert un costat que forma la boca; serveix per a tenir coses sòlides.
