Espai agrícola.
LA ALCORAYA: UN ESPACIO HISTÓRICO AGRÍCOLA Y VIAL.ENEIDA GARCÍA GARUÓ Publicado: RUA (Repositorio Institucional de la Universidad de Alicant https://partidasrurales.alicante.digital/articulos/alicante/alcoraya/histor
De l'Alcoraia tenim notícies que ens la descriuen com una de les zones especialment favorables per al cultiu dins del secà per la seua riquesa d'aigua. En 1428 hi ha notícies sobre reparacions d'assuts en la zona (f. A. d'ARQUES JOVER, 1966). També existien dos aqüeductes medievals desapareguts amb la riuada de 1982.
En tota la partida hi ha mostres de la seua riquesa aqüífera i de l'aprofitament que d'ella es fa en l'actualitat. Únicament en la finca que dona nom a la partida, tenim nombrosos elements relacionats amb l'aigua com: 1 aljub, 2 basses 1 safareig i 2 mines que oraven la roca de la muntanya més de 130 m. de profunditat.
Ja hem esmentat(...) la importància que este aqüífer va tindre en el segle passat per a la ciutat d'Alacant, encara que no va ser l'única que va rebre les seues aigües ja que també Elx es va proveir d'elles des de 1889 fins a 1923.
L'estat actual de les fonts i mines no ens permeten afirmar que siga obres medievals, encara que el seu origen poguera ser àrab. Sabem que són depòsits d'aigua explotats des d'antic, per la qual cosa no és d'estranyar que patira transformacions, que feren desaparéixer amb les primitives construccions per altres més recents, que reutilitzaren els materials inicials.
Això succeïx en la mina citada, ja que per al cobriment de la canonada que circula pel centre del canal, trobem una sèrie de carreus en el centre i laterals que s'alternen amb rajoles de formigó.
Si a les condicions físiques ja descrites, unim l'explicat en l'apartat de topònims, és a dir el seu origen àrab més la perduració del *mozarabismo «El Campello» —com a perduració del *ager romà —, podem pensar que un xicotet nucli poblacional es va establir en esta àrea, configurant una alqueria islàmica en època medieval, que evoluciona perdurant fins als nostres dies.
Restes arqueològiques
Al llarg d'este itinerari, trobem petjades arqueològiques d'època romana. Hem de destacar les restes de la vila, situada en la lloma a esquena del caseriu de la *Alcoraya. També la instal·lació sota-imperial localitzada en la Serra de Font-*Calent i que arriba al S. VII d. C. (E. LLOBREGAT, 1977).
En la mateixa serra es troba les restes de dos torrasses (un quasi derruït i el segon de 2,60 m. d'altura), que per la seua factura podem dir que són medievals.
-------------------------------------------000000000-----------------------------------------------------
RECONSTRUCCIONS A PARTIR DELES RESTES QUE QUEDEN DEL PATRIMONI HIDRÀULIC:
Els assentaments humans sempre van associats a zones on hi ha aigua: fonts, llacs, rius. L'aigua és element imprescindible per a viure persones, animals i plantes i ve molt bé per a cultivar hortalissa i arbres si la població es sedentària... En l'Alcoraia no hi ha constància de població prehistòrica, com hi ha en Fontcalent ,Cova del fum, unida al jaciment d'aigua proper. Si que queden restes d'una assentament romà en la lloma propera a la Casa Alcoraia. Eixa villa romana estaria situada just al costat del Barranc de les murtes, on està la mina vella, la mina del Barranc de les murtes, on queden restes d'una bassa, a la dreta del barranc. Curiosament la bassa està uns metres per damunt de la boca-mina, el que ens porta a suposar, per pura lògica, que hi havia un naixement d'aigua en una cota superior a la mina , naixement que embassava l'aigua, per gravetat, en la bassa a què ens referiem.
Hem de suposar que la villa es proveïria d'aigua del naixemt possiblement mitjançant una canalització o canonada desapareguda després de dos mil anys.
La existència d'un naixement, una font, que donaria aigua a la villa i a la zona de cultius, amb la bassa, explicarien la seua existència de la qual han quedat restes...
Per quin motiu es va foradar més avall i es va fer la mina : es va assecar la font o va minvar el seu cabdal, són les úniques explicacions... Tant la villa com la bassa estan per damunt de la cota de la mina, per tant no els arrinbaria aigua...en quin moment? Això es desconeix...
El barranc sempre ha tingut gran vegetació perquè filtrava aigua des de la serra: ha estat sempre ple de baladres, murtoneres, llentiscle, mareselva...
En el primer tram semprehi havia petits tolls. Era un lloc conegut per tota la partida (en Tots Sants s'agafava murtonera per a portar al cementeri per a completara amb verd els ramells.). Lamentablement quan es va fer el pou dalt de la serra es va assecar la mina i el barranc va perdre molta humitat i les murtoneres van desaparéixer.
Igualment el barranc de la mina del racó, la segona mina, també ha tingut sempre molta humitat i, conseqüentment, una vegetació abundant: murtoneres, llentiscles, baladres, pins... La situació de la mina, excavada des del lateral i entrant cap a les penyes, ens fa pensar que originalment també hi hauria alguna filtració per les penyes i es va buscar l'aigua per l'interior de les roques a través de la mina., que les supera...
SUPOSTA RECONSTRUCCIÓ A PARTIR DE LES RESTES
1-Barranc de les murtoneres.
ESTAT ACTUAL
POSSIBLE RECONSTRUCCIÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada