21 de novembre 2015

Estudis i publicacions relacionats amb l'Alcoraia...

Estudis i publicacions relacionats amb l'Alcoraia...


  • QUADERNS DEL MIGJORN ,Revista d'estudis comarcals del sud del País Valencià , núm.4, Pàgs.155-161 La destilació de l'aigua del mar a l'Alcant del segle XIX.... (L'aigua de l'Alcoraia) (…)... però, ¿com' es va solucionar el problema de la manca d'aigua a Alacant? El 1880, José Carlos Aguilera, marqués de Benalua, va impulsar la conducció d'aigua des de l'Alcoraia fins Alacant. El projecte tècnic, obra de Pasqual Pardo i Gimeno, consistia en un canal de 10 km que portava l'aigua per gravetat des d'aquelles fonts fins a uns dipòsits construïts a Sant Blai. El canal vorejava pel sud la serra Mitjana i la Serreta, i pel nord Fontcalent, per a travessar després el barranc de les Ovelles i la via del tren, fins arribar als dipòsits de Sant Blai. Des d'aquí es distribuïa per la ciutat a través d'un sistema de tuberies de ferro, que acabaven a unes fonts públiques instal·lades a la Plaça de la Constitució (amb una dotzena de canelles), a les places de Sant Francesc, Sant Agustí (després, Quijano, al barri de Sant Roc), i replaceta de Benalua (després, Navarro Rodrigo), i al carrer d'Alfons el Savi. La propietat de les fonts de l'Alcoraia i del servei d'aigua a la ciutat van ser ràpidament venuts pel marqués de Benalua a la companyia anglesa Alicante Water Work Limited. La disminució dels cabals subministrats, que van passar dels 432 metres cúbics el 1881 fins 158 en només 10 anys, va reobrir el problema, tot i que l'Ajuntament havia comprat també, pel seu compte, les aigües procedents de la partida El Sagrat         http://www.cervantesvirtual.com/buscador/?q=Quaderns+de+Migjorn+%3A+revista+d%27estudis+comarcals+del+sud+del+Pa%C3%ADs+Valenci%C3%A0



  • ELS BOLIGNI. Dins la Tesi doctoral de Vicente Seguí Romà, UA d'Alacant, "Comerciantes extranjeros en Alicante (1700-1750) Hombres de negocios franceses y genoveses en una ciudad mediterránea", té l'apartat 3 dedicat a "Las redes familiares: Los Bouligni", pàgs. 95-160 ( Apuntes biográficos, Actividades profesionales y Bienes patrimoniales) on estudia aquesta família i les seues activitats i ens diu que va ser en 1744 quan Juan Boluligni i esposa, Maria va comprar la finca, de 86 ha. de superfície al doctor Ginés Gozálbez, que en 1742 havia comprat als germans Mateo i José Alberola, finca de “80 jornales de tierracon poca diferencia plantados parte de viña y parte de tierra campa, con su casa , cubo, bodega, fuente de agua viva y blasas, incluyendo todos los arreos de hacer y fabricar vino, de labrar y demás”per un preu de 3.000 lliures. La finca na anar fent-se més gran a través de successives  compres…               https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=5242750035858410557#editor/target=post;postID=7052183486888296200


  • La apasionante historia del agua en Alicante Publicado por I-AMBIENTE el Jue, 02/07/2015 - 22:02 Agbaja del Museo de Aguas de Alicante Reportaje multimedia sobre el Museo de Aguas de Alicante: Planta baja. Salto al Siglo XIX: La crisis de abastecimiento y la creación de Aguas de Alicante  Inicialmente el agua era transportada por los aguadores, que la vendían por las calles de la ciudad. Pero la época de sequía después de la Revolución Industrial provocó una crisis de abastecimiento de la población que fue creciendo. Fue entonces cuando comenzaron a ejecutarse diversos proyectos: la construcción de aljibes en el Castillo de Santa Bárbara, la instalación de una planta destiladora de agua de mar. En este contexto, el Ayuntamiento de Alicante siguió con el intento de solucionar definitivamente el abastecimiento de la ciudad, que a finales de siglo ya contaba con 30.000 habitantes. Así, en 1871, surgió un nuevo proyecto: el Ayuntamiento de Alicante adoptó el primer acuerdo para suscribir un contrato con la sociedad "Canal de Alicante", con el fin de abastecer a la ciudad desde pozos artesianos situados en el término municipal de Sax, a 48 km de Alicante. En 1879, se disolvió la citada Sociedad y los pozos fueron comprados por D. Juan Leach Giró, quien en 1884 solicitó al Consejo de Alicante la utilidad pública de las aguas para abastecer la ciudad. En 1885, consiguió autorización del Gobierno Civil para realizar las obras necesarias del denominado "Canal del Cid". La traída de aguas desde la Alcoraya, una obra del Marqués de Benalúa. En 1881, las aguas llegaban a cinco fuentes, y se suministraban al premio de cinco céntimos cada dos cántaros y gratis para los pobres. También, se utilizaba un servicio de aguadores a domicilio, a razón de cinco céntimos el cántaro. Los aguadores continuaron prestando dicho servicio hasta el año 1920.           http://www.i-ambiente.es/?q=blogs/la-apasionante-historia-del-agua-en-alicante



  • Publicación digital: Intervenciones arqueológicas en la provincia de Alicante. 2010 Finca Lo Boligni (Alicante) Jordi A. López Lillo . Palabras claves: Arqueología de la producción, horno, barrilla, carbonato sódico. Resumen: Se exponen las evidencias descubiertas en la finca Lo Boligni. La parquedad de los restos, nos hace centrarnos en la detección de una pauta secuencial estratigráfica, que va a permitir ensayar una adscripción funcional a la luz de las coincidencias con las descripciones conservadas del proceso técnico de fusión de barrillas para la obtención de sosa practicado durante los siglos XVII-XVIII; análisis arqueométricos lo confirmarán posteriormente. Palabras claves: Arqueología de la producción, horno, barrilla, carbonato sódico.                                                         http://www.marqalicante.com/contenido/int_arqueologicas/doc_144.pdf





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada