EL REG.
LA REGULACIÓ DELS VESSANTS: ELS ASSUTS-PARTIDORS.
En l’Alcoraia la majoria de les terres que
laboriosament els nostres avantpassats han convertit en cultivables estan a les faldes de quatre serres i enmig d’unes quantes llomes,
solcades pels barrancs que baixen d’estes serres...Per tant hi ha poques zones
amples que siguen planes, solament en la
part central...Els homes van haver d’abancalar les faldes inclinades de les
serres de Sant Pasqual , les Àguiles , Mitjana i Fontcalent creant bancals escalonats... Igualment
van fer en les zones que queden entre
llomes , molt abundants (El Capellà, Negra , les Índies, Los Granados,
El Moresno...) formant tires de bancals també escalonats, en pendent, que s’anomenen foies, moltes
d’elles amb nom propi (Núnyez, de les pedres, les Garcies, el
coixo...).
Distribuïda
així la superfície treballada, era de gran importància per al seu reg l’aigua
que s’escorria per les llomes i serres
que tenien als voltants, era el que es diuen “els vessants” i a cada bancal li
corresponia una part de l’aigua de l’escorrentia, quan plovia, per a poder regar bé i complementar la que havia caigut directament al bancal. D’esta
manera a tots els bancals els corresponia vessant, encara que les llomes
estigueren a uns cents de metres...A través de boqueres els arribava la seua part, boqueres que els
propietaris s’encarregaven de netejar i tenir en perfectes condicions esperant
l’arribada de la pluja.
Es diu que en
esta zona és una de les poques on els homes quan plou eixien al camp en comptes
de quedar-se en casa. L’explicació: eixien a girar parades per a que el reg arribara i es regaren tots els bancals d’esta
aigua proporcionada pels vessants...
Les boqueres,
boques d’aigua, és a dir, grans sèquies,
distribuïen els vessants a partir dels barrancs d’on partien. Moltes vegades
s’havia de dividir el seu cabdal per a
més d’un propietari , és a dir, es feia “un partidor” amb una part de la
boquera d’amplària proporcional al que li corresponia de vessant a les seues
terres...
Per a parar la força de l’aigua i vèncer el desnivell es
feien els assuts, preses de poca alçària
per a detindre les aigües i fer-ne pujar el nivell per tal de derivar-les a una
sèquia o boquera per a regar les terres que quedaven a un nivell superior al
del barranc. D’esta manera s’aprofitava l’aigua de la pluja i es regulava el
cabdal...Regulant el cabdal i parant la
força de baixada, s’ evitaven inundacions i danys sobre els marges (formació de
portells, arrossegament de terra de cultiu...) així com part de l’erosió i l’acumulació
de materials d’arrossegament en
les zones on desembocaven...
Faenes de construcció i manteniment del que era un
patrimoni hidràulic col·lectiu, un patrimoni fet al llarg de generacions que ha
sigut abandonat quan va arribar l’aigua de reg
reciclada, o s’ha abandonat el cultiu de les terres... No solament els
assuts i partidors estan en ruïnes , les boqueres plenes de brossa sinó que alguns
dels bancals d’eixes foies estan desapareixent al rompre’s els marges i fer-se grans portells per on les aigües de
les poques pluges torrencials s’emporten la terra bona i, poc a poc,
van desapareixent i tornant al seu estat original...
4-ASSUT-PARTIDOR DEL BARRANC DE L'LACORAIA (BARRANC DEL MORESNO)
El Barranc de l'Alcoria naix a les faldes de la Serra de Sant Pasqual i les Àguiles,arreplegant aigua de l'escorrentia de les dues serres, en el punt on s'ajunten.
Baixa terres avall, formant un llit de més de deu metres de profunditat i cinc o sis d'amplària, amb desnivell pronunciat, el que fa que l'aigua córrega , erosione el fons i arrossegue materials...
Quan arriba a l'altura de la carretera actual és on està l'assut , que desvia una part de l'aigua per una boquera situada a l'esquerra que dona reg a la part esquerra del barranc ( la banda de la dreta queda a una alçada superior al nivell del fons del barranc i l'assut no ho fa possible.
A uns cinquanta metres torna a distribuir-se esta aigua mitjançant una partidor que la dividix i l'envia per dues noves boqueres.
Seguint la boquera de l'esquerra podrem observar que uns cinquanta metres més endavant torna a haver un nou partidor que la divideix un dues noves parts: una que va a acabar directament al bancal i l'altra que continua per la dretra, repartint l'aigua amb portons que donen a bancals...
En l’Alcoraia la majoria de les terres que
laboriosament els nostres avantpassats han convertit en cultivables estan a les faldes de quatre serres i enmig d’unes quantes llomes,
solcades pels barrancs que baixen d’estes serres...Per tant hi ha poques zones
amples que siguen planes, solament en la
part central...Els homes van haver d’abancalar les faldes inclinades de les
serres de Sant Pasqual , les Àguiles , Mitjana i Fontcalent creant bancals escalonats... Igualment
van fer en les zones que queden entre
llomes , molt abundants (El Capellà, Negra , les Índies, Los Granados,
El Moresno...) formant tires de bancals també escalonats, en pendent, que s’anomenen foies, moltes
d’elles amb nom propi (Núnyez, de les pedres, les Garcies, el 
Les boqueres,
boques d’aigua, és a dir, grans sèquies,
distribuïen els vessants a partir dels barrancs d’on partien. Moltes vegades
s’havia de dividir el seu cabdal per a
més d’un propietari , és a dir, es feia “un partidor” amb una part de la
boquera d’amplària proporcional al que li corresponia de vessant a les seues
terres...
El Barranc de l'Alcoria naix a les faldes de la Serra de Sant Pasqual i les Àguiles,arreplegant aigua de l'escorrentia de les dues serres, en el punt on s'ajunten.
Baixa terres avall, formant un llit de més de deu metres de profunditat i cinc o sis d'amplària, amb desnivell pronunciat, el que fa que l'aigua córrega , erosione el fons i arrossegue materials...
A uns cinquanta metres torna a distribuir-se esta aigua mitjançant una partidor que la dividix i l'envia per dues noves boqueres.
-Iniciarem el camí davant de l'oficina de Correus que està al costat de l'Estació de Renfe. Partirem d'este punt,on acaba /comença 
el Carrer Bono Guarner, en el seu creuament amb l'Avinguda de Salamanca i anirem en direcció nord, sempre pel costat de la via del tren. 
Aquest carrer no té carril bici però té les marques de ciclo-carrer. 
-Continuarem carrer amunt fins arribar al gran edifici d'hostaleria on ens desviarem a l'esquerra, pel carrer Benillup a tornar a eixir al costat del tren i continuar així prop de la tanca de les vies...
Passarem la rotonda i tot recte arribarem al Pont Roig.
-Anirem pel Carrer Metge José Maroto fins al final asfaltat, que queda a l'altura del Centre Educatiu Médico Pedro Herrero.
Aquí ja hem de seguir una senda que ens porta al camí sense asfaltar, que continuarem per amunt, direcció al cementeri.
Creuarem la via per damunt del pont i a l'altra banda de la via, a l'esquerra, enfilarem a la dreta, ja en el Camí de l'Alcoraia, que ens porta recte a les portes del cementeri. 
-Tot recte, passarem pels canyars i xalets d'aquest caseriu (el Contraló) i anirem a parar al Portell, que és el pas per on superem la Serreta , ara per un pont fet per l'AVE.
Quan arribem al creuament amb la ctra. del ciment, seguim recte per amunt, direcció Serra Fontcalent. Ara el camí està asfaltat i veurem a la dreta la Casa i finca Fontcalent i a l'esquerra l'antiga ermita de Fontcalent i el cartell que indica per on està la mina-naixement de Fontcalent.
-A partir d'aquí seguirem aquest camí, passant per davant de les instal·lacions d'àrids de Tizor, i ja pel camí sense asfaltar ens quedarà a la dreta la Casa dels Nevarelos i a l'esquerra la Casa del dipòsit (on encara podem veure les ruïnes ).
Quan arribem al pont sobre l'AVE, al camí segueix per la dreta, a meitat de pujada, pel costat de la tanca metàl·lica dels femers.
Passat l'abocador, a mà dreta ens queden les restes de la Casa Vella, al costat dels saladars del fondo de la Serra Mitjana. A l'esquerra les llomes de Les Índies i passat el pont de l'AVE la Casa lo Boligni. 
1-Recte seguirem el Camí de l'escola, que ens portarà a la ctra. de l'Alcoraia. Arribats al creuament: RECTE anirem al Camí de la Foia (no es pot continuar, ha quedat tallat per l'autovia, s'ha de travessar per la canonada de desaigüe, si es vol seguir...); a L'ESQUERRA continua la Ctra. cap a la zona coneguda com l'Altura, on estan les indicacions per a seguir PER LA DRETA camí de Sant Pasqual (Camí de Santiago). a L'ESQUERRA anirem cap al centre de la Partida, cap al Centre Polivalent (antigues escoles) i Plaça de la festa.
2-Cap a l'esquerra, Camí de El Rebolledo, que ens portarà a esta partida i la de Santa Anna...
Si seguim RECTE arribarem a la Ctra. de l'Alcoraia. A l'esquerra, el bar i ctra. sentit autovia Madrid. A la dreta, cap a Sant Vicent. Al centre l'antic Camí d'Agost, actualment tallat per l'autovia de circumval·lació.
