19 de novembre 2016

La casa Lo Boligni.



 La casa  de la finca a què dona nom, era la més senyorial de totes les de les partides.  Edificada possiblement en el s.XVIII, és comprada pel matrimoni Boligni, Juan i Maria, al doctor Ginés Gozálbez, qui l'havia comprada en 1742 als germans Mateo i José Alberola ("finca de 86 jornales de tierra con poca diferencia plantados parte  de viña y árboles,parte de tierra campa, con su casa, cubo, bodega, fuenta de agua viva y balsas, incluyendo todos los arreos de hacer y fabricar vino, de labrar y demàs (...)"*.
  És una gran casa construïda amb pedra calcària, com podem veure, a la vista,  en els cantons (única d'eixes característiques en la zona) que tenia una part principal, de planta baixa i dos pisos , de forma quadrada, acabada en una torreta, i al lateral , com adossada,  una construcció rectangular d'una sola altura i/o planta baixa que era la destinada als serveis.
 La porta principal dóna a una entrada rectangular, amb terrat on es posava a assecar l'ametla..., on es guardaven els carros i la collita (l'ametla, mentre es pelava..). Per l'esquerra havia una porta que donava als corrals i just davant de la porta hi ha una gran arcada en pedra, que dona a  un altra zona rectangular, on estava el rebost, la cuina, la porta de la quadra i , a la dreta, l'escala que puja a la primera i segona planta. Al primer pis estava dividit en dues parts , una, la casa dels casers i  l'altra, la dels propietaris, que venien normalment l'estiu. La segona planta era la cambra, on es guardaven les ametles, el forment,civada...és a dir, la collita, ben lluny de qualsevol humitat.

 Els corrals, situats a 'esquerra de l'edifici, tenien una porta al carrer i a la part contrària, al fons una porta que donava a l'almàssera, damunt la qual hi ha una cambra. A l'esquerra, un altre corral, que té també un edifici amb una planta de cambra. A l'esquerra del tot, en la fatxada,  és veu la porta que dona a l'ermita.
La part de baix de la 
planta quadrada, principal,és el celler, situat per baix terra, soterrani,  aprofitant que la casa està edificada sobre una lloma, el que permetia accedir per darrere per una porta  a nivell de terra. Per la casa  es baixa des de la primera planta,  a través d'un portó.
 Una casa senyorial, amb el seu celler, la seua almàssera, una ermita...que quan entres recorda a l'entrada a l'Ajuntament d'Alacant: l'entrada, les bigues del sostre, les arcades...Podria haver estat dissenyada pel mateix arquitecte i construïda, com aquell, durant el segle XVIII.




Casa Lo Boligni


 Ajuntament d'Alacant






*Tesi doctoral de D. Vicente Seguí Romà, UA, "Comerciantes extranjeros en Alicante (1700-1750). Hombres  de negocios frnaceses y genoveses en una ciudad mediterránea.

Al respecte podem veure la notícia que va aparéixer  al diari La Verdad. (piqueu damunt per anar a l'enllaç)


La Casa Lo Boligni, con casi trescientos años de historia, resiste el paso del tiempo


Este ejemplo de hacienda rural es Bien de Relevancia Local y ha sido recientemente restaurado por su actual propietario








Actualment la casa és una Granja Escola dirigida per Luís Àlvarez, hereu de la propietat, qui ha  restaurat, dins de les seues possibilitats, l'edifici , i li ha donat esta funcionalitat.
Així mateix  es pot llogar per a qualsevol esdeveniment, organitzat pel llogador o per la propietat.
Un lloc interessant per a visitar...
Si voleu més informació, piqueu els enllaços següents:

GRANJA -ESCOLA LO BOLIGNI

LO BOLIGNI, CENTRE D'ESDEVENIMENTS.


NOTICIES I PUBLICACIONS RELACIONADES:


El Mundo-Comunidad valenciana



Francisco Bouligny, señor de Luisiana









La vivienda número 51 de la partida rural alicantina de l'Alcoraia es una voluminosa finca, noble y fornida, de casi 2.000 metros cuadrados de superficie útil, con una ermita humilde, un campo de olivos centenarios y una cantera de caliza, escondida en la panza de un cerro, que hasta 1845 fue propiedad de los comerciantes marselleses Jean Bouligny y Marie Paret. Los amos de la más importante casa de comercio al por mayor en la primera mitad del siglo XVIII, la Compañía Bouligny, dedicada a préstamos y venta de lana y barrella (sosa para jabón). Con una facturación que, según el profesor de Historia Vicent Ribes Iborra, persistente investigador de los Bouligny y de la presencia valenciana en América, encarnaba en 1758 "el más alto grado de riqueza y prosperidad entre las casas de Alicante", o "una séptima parte de los negocios" urbanos.



Cap comentari:

Publica un comentari