21 de març 2016
Les faenes tradicionals :després de segar, batre.
El Batre.
En acabar la
sega, tot seguit, sempre cap al
mes de juliol, començava el batre. El batre consistia en aixafar les espigues
de les garbes per tal de separar el gra de la palla i tenir tots dos productes
ben conservats i a punt per poder-ne disposar. La faena de batre era un procés
complex on intervenien factors (entre ells el meteorològic, sobretot el sol i
el vent) material , faenes i gent i podria dir-se que era un dels processos
productius més amplis del món del llaurador...
La
temperatura de juliol és molt adequada per batre perquè és molt regular. Al
matí el vent sol ser serè, que ajuda i facilita la rompuda i la batuda de les
espigues; al migdia, el sol és més fort i torrava la batuda i cap al vespre si
bufava la mínima brisa facilitava la faena de ventar i separar el
gra de la pellofa (.1. corfa amb
aresta, que cobreix el gra de blat i d'altres cereals (or.); cast.cascabillo,
cascarilla).
La
faena de batre es feia en l’era. L’era era una superfície redona, d’uns trenta
metres de diàmetre on es posava escampat el llegum o cereal a batre , és a dir,
separar la palla del gra.
Totes
les cases de llauradors tenien la seua era al costat.
Refr.—a) «Qui no vol pols,
que no vaja a l'era»: vol dir que per
alliberar-se de desgràcies cal evitar de posar-se en el perill de sofrir-les. .—b)«Qui no té era ni
trull, cada any se treu un ull»: vol dir que el qui no posseeix terra
conradissa ni vinya, ha de fer molta despesa per a poder menjar (Calasseit).—c)«Qui
no té era ni cup, té la meitat del blat i del vi perdut» (Urgell, Segarra).—d)«Entre
Sant Joan i Sant Pere, no posis batuda a l'era» (Manresa).—e) «A Sant Joan, les
garbes en el camp; a Sant Pere, les garbes en l'era» (Manresa).—f)«Algun
dia eres era, ara ni era ni blat» (Tortosa); «Era, i no batien en ella» (Val.):
es diu irònicament referint-se a una cosa de temps passat (que era en
altre temps) que ara ja no existeix o que tal vegada no ha existit mai.
Primerament els “roglons”, el primer un
dentat, en forma d’estrella, per anar partint les tiges. Després el rodó, per
anar desfent-se les espigues i trencant… Els animals, guiats per un home,
donaven voltes per damunt de la batuda
fins que aquesta quedava plana i compacta. L'operació de donar voltes amb els
animals per damunt de la batuda rebia el nom de tocar i cada període entre
girada i girada era una tanda. Moltes voltes
la calor i l'avorriment mentre es feia les tandes propiciava que el
batedor cantara cançons i corrandes per passar el temps , que solien ser de
ritme lent i peresoses, després
del dinar.
Después
de passar el “rogló” tocava enganxar el trill i fer unes passades. El trill és
una fusta quadrangular que per baix va
armada de ferros tallants,
claus o trossos de pedra de pedra de sílex (pedra foguera), i que, enganxada i arrossegada per una o dues mules passa per damunt la batuda, va tallant i trossejant la palla .
Després
de trillar venia una de les faenes més costoses: als batedors els tocava treure la palla de
damunt de l'era i separar el gra barrejat amb la pellorfa, l’escorça del gra.
Amb la forqueta i sempre a favor del vent es llaçava a l’aire, s’aventava la
palla més llarga i s'anava acompanyant fora de la batuda. Després es feia la mateixa operació amb la palla
menuda, fins que només hi quedava el gra i la pellorfa. La feina de ventar era
de bon fer si el vent bufava suau i seguit… si no feia vent havien de parar.
A continuació
s'arreplegava el gra barrejat amb la pellofa en un muntó, amb l'ajuda de pales o de la dolça tirada per un animal. Amb les
graneres i ramassos es completava la faena i es deixava l'era neta.
* 3. a) Muntó llarg de gra i palla que es fa damunt l'era, en
direcció perpendicular a la del vent, i del qual prenen el blat per a ventar-lo
amb les forques o pales (Mall.). Solen fer tres munts successius, avançant
damunt l'era en direcció contrària a la del vent: el primer i el segon munt es
diuen colls, i el tercer es diu serra o carena. La replega del gra i la palla
per a formar els colls, es fa amb el tiràs.—b) Coll
de la palla: cadascun dels munts de palla que es formen damunt l'era en
ventar el blat, per l'acció del vent que se'n porta la palla i l'amuntega
(Segarra, Urgell, Massalcoreig, Gandesa, Maestr., -Mall.); cast. balaguero.—c)
Cadascuna de les seccions d'era situades a la part anterior de les dues
serres o munts que es formen en ventar els cereals (Morella, Cullera).
La
palla era, després del gra, un producte molt apreciat per al llaurador. Era la
base de l'alimentació dels animals de treball i la matèria bàsica per obtenir
els fems, que eren l'adob d'abans. Fer paller era feina que s'acostumava a fer
de bon matí perquè la palla es podia manejar millor gràcies a la humitat de la
matinada.
La forqueta pallera es feia servir per tirar la palla als mateixos peus del palleraire , el qual apariava la palla .El paller havia de pujar a plom i amb tendència a sortir cap enfora, fins a començar la coberta. Un cop bastit amb una canya llarga, usada amb destresa pel palleraire , s'anava perfilant l'entorn del paller. El més normal era fer pallers a la mateixa era. Solien ser rodons o rectangulars, però sempre, acabats, els rodons en punxa i els rectangulars en una carena com una teulada.
Enllaç per veure un reportatge sobre la sega:
"Batre s'era 2010. TVSerramamerra."
https://www.youtube.com/watch?v=8wkD6MBboqE
LA FARINA:
Després havien de portar a moldre el forment a algun dels molins dels voltants ( antigament els molins de la zona eren els d'aigua que hi havien al riu Vinalopó i al Montnegre).
En la Alcoraia un dels molins on es portava a moldre era el Molí de Samarra, al riu Vinalopó, en el camí a Asp, prop del Castell, un dels trens molins que hi havia en la zona.
Estendre la batuda:
A
l'era calia estendre les garbes, operació que consistia en tres fases:
distribuir-les per terra l'una tocant l'altra formant circumferència;
deslligar-les desfent els vencills o tallant els lligadors i remenar i escampar
les garbes esteses amb la forqueta
(“aventadora” o forca). Una volta
estesa la batuda s'esmorzava mentre el sol s'enlairava i escalfava i
ressecava les espigues.
Girar la batuda.
Tot
seguit els animals es deixaven reposar i els homes amb forques giraven la
batuda, remenant-la i escampant-la.
Tocar la batuda i fer tandes.
Quan
s'havia acabat d'esmorzar tocava enganxar els animals als aparells: “roglons”( rodets, corrons) i trills .
Primerament els “roglons”, el primer un
dentat, en forma d’estrella, per anar partint les tiges. Després el rodó, per
anar desfent-se les espigues i trencant… Els animals, guiats per un home,
donaven voltes per damunt de la batuda
fins que aquesta quedava plana i compacta. L'operació de donar voltes amb els
animals per damunt de la batuda rebia el nom de tocar i cada període entre
girada i girada era una tanda. Moltes voltes
la calor i l'avorriment mentre es feia les tandes propiciava que el
batedor cantara cançons i corrandes per passar el temps , que solien ser de
ritme lent i peresoses, després
del dinar.
Passar el trill.
Después
de passar el “rogló” tocava enganxar el trill i fer unes passades. El trill és
una fusta quadrangular que per baix va
armada de ferros tallants, claus o trossos de pedra de pedra de sílex (pedra foguera), i que, enganxada i arrossegada per una o dues mules passa per damunt la batuda, va tallant i trossejant la palla .
Ventar i traure la palla
Després
de trillar venia una de les faenes més costoses: als batedors els tocava treure la palla de
damunt de l'era i separar el gra barrejat amb la pellorfa, l’escorça del gra.
Amb la forqueta i sempre a favor del vent es llaçava a l’aire, s’aventava la
palla més llarga i s'anava acompanyant fora de la batuda. Després es feia la mateixa operació amb la palla
menuda, fins que només hi quedava el gra i la pellorfa. La feina de ventar era
de bon fer si el vent bufava suau i seguit… si no feia vent havien de parar. |
| Tiràs |
Arreplegar el gra encara brut amb la pellorfa .
 |
| Tiràs de mula |
A continuació
s'arreplegava el gra barrejat amb la pellofa en un muntó, amb l'ajuda de pales o de la dolça tirada per un animal. Amb les
graneres i ramassos es completava la faena i es deixava l'era neta.
RAMÀS
m.
|| 1. Escombra, ganera, feta de branques de ginesta, de botja o d'una altra planta, per a agranar, escombrar, l'era, el carrer, el forn (Empordà, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Calasseit, País Valencià)
|| 1. Escombra, ganera, feta de branques de ginesta, de botja o d'una altra planta, per a agranar, escombrar, l'era, el carrer, el forn (Empordà, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Calasseit, País Valencià)
Dolsa 4. Instrument consistent en una peça plana de fusta molt
ampla, amb un mànec curt enmig i dues anelles laterals per a enganxar-hi un
animal i arrossegar la palla cap al cobert o altre lloc apte per a fer els
pallers ...
Despellofar
De la
faena de treaure la pellorfa se'n deia
despellorfar i es feia llançant la barreja enlaire amb les forques, “aventadores”. Com que el gra pesava més queia
en un mateix lloc i la pellorfa se
l'enduia el vent una mica més enllà, on formava un petit muntó o coll*. Aquesta
operació es repetia una vegada i una altra fins que només quedava el gra. Les
darreres passades se solien fer amb pales de fusta especials per aquesta feina
perquè quan quedava bastant gra net, era impossible enlairar-lo amb forques.
* 3. a) Muntó llarg de gra i palla que es fa damunt l'era, en
direcció perpendicular a la del vent, i del qual prenen el blat per a ventar-lo
amb les forques o pales (Mall.). Solen fer tres munts successius, avançant
damunt l'era en direcció contrària a la del vent: el primer i el segon munt es
diuen colls, i el tercer es diu serra o carena. La replega del gra i la palla
per a formar els colls, es fa amb el tiràs.—b) Coll
de la palla: cadascun dels munts de palla que es formen damunt l'era en
ventar el blat, per l'acció del vent que se'n porta la palla i l'amuntega
(Segarra, Urgell, Massalcoreig, Gandesa, Maestr., -Mall.); cast. balaguero.—c)
Cadascuna de les seccions d'era situades a la part anterior de les dues
serres o munts que es formen en ventar els cereals (Morella, Cullera).
Sarandar (garbellar o porgar).
A continuació,
per a acabar de netejar es passava el
gra per la saranda. Era un aparell rodó i gran, de planxa metàlica amb forats
de dimensions adequades al gra que calia garbellar. Així els forats per forment
eren més xicotets i per a la civada més
grans. La saranda era sacsejada al
mateix temps que s'hi abocava el gra amb un poal o cabàs.
Ensacar
Un volta net el gra
s'havia d'ensacar i portar a l’alforí o graner .
Fer
paller
La
palla era, després del gra, un producte molt apreciat per al llaurador. Era la
base de l'alimentació dels animals de treball i la matèria bàsica per obtenir
els fems, que eren l'adob d'abans. Fer paller era feina que s'acostumava a fer
de bon matí perquè la palla es podia manejar millor gràcies a la humitat de la
matinada.La forqueta pallera es feia servir per tirar la palla als mateixos peus del palleraire , el qual apariava la palla .El paller havia de pujar a plom i amb tendència a sortir cap enfora, fins a començar la coberta. Un cop bastit amb una canya llarga, usada amb destresa pel palleraire , s'anava perfilant l'entorn del paller. El més normal era fer pallers a la mateixa era. Solien ser rodons o rectangulars, però sempre, acabats, els rodons en punxa i els rectangulars en una carena com una teulada.
Enllaç per veure un reportatge sobre la sega:
"Batre s'era 2010. TVSerramamerra."
https://www.youtube.com/watch?v=8wkD6MBboqE
LA FARINA:
Després havien de portar a moldre el forment a algun dels molins dels voltants ( antigament els molins de la zona eren els d'aigua que hi havien al riu Vinalopó i al Montnegre).
En la Alcoraia un dels molins on es portava a moldre era el Molí de Samarra, al riu Vinalopó, en el camí a Asp, prop del Castell, un dels trens molins que hi havia en la zona.
03 de març 2016
Ruta: Barranc de l'Infern. Alcoraia-Rebolledo
3-RUTA BARRANC DE L'INFERN.
1-ALCORAIA-REBOLLEDO (Ruta curta)
Distància total 5,4 Km.
Temps:2'30 h.
Dificultat: Baixa ( Familiar).
És esta una ruta curta i fàcil, apta per a totes les edats, per dins d'un barranc molt singular,tant per la seua vegetació com per l'aigua que brota al llarg del seu recorregut, que apareix i desapareix , filtrant-se per baix de la grava o l'arena del llit del barranc.
El recorregut s'inicia per una senda que baixa al barranc que es troba a l'esquerra del pont del barranc anomenat de l'Infern, que es troba en la carretera que va de l'Alcoraia a casa Alenda, on acaba ja el terme d'Alacant i comença el de Montfort, uns dos-cents metres passat el creuament del Camí de l'Altura. Si ens fixem, en la banda de la dreta podem veure les restes d'una antiga presa, un assut, per on passava l'antic camí abans de fer l'actual carretera.
Baixarem pel costat de la protecció de la carretera, per la senda que va al fons del barranc. Aquí, segons l'època de l'any i les pluges hagudes, trobarem ja els primers tolls d'aigua, que corre d'un a l'altre, desparaeix i tornarà a apréixer més avant, a la revolta, en una zona d'aigües cristal.lines , que corren formant bassals més o menys grans, on abunden els cullerots (cabots) i les granotes, segons l'època.
En estos clots , actualment plens d'arena de les últimes avingudes, era on antigament venien les dones a llavar les mantes i peces grans de roba... Si mirem les parets laterals veurem formes molt curioses causades per l'erosió al llarg dels anys.
També podrem veure, lamentablement , restes d'algun matalaf que alguna persona ha tirat, com si el barranc siguera l'abocador de la brossa...
Aquí apareix la vegetació típica de les rambles mediterrànies en tota la seua esplendor: baladre , pins, tamarins...que li donen una verdor que convertix aquest barranc, en aquest tros final, en un oasis enmig del paisatge desertitzat que l'envolta.
També podrem veure els nius de les parets, en algun cas de
de gralles que podem veure vigilant per damunt nosaltres.
Més avall ens trobarem, a mà esquerra, restes de la canonada que portava l'aigua de l'Alcoraia a Elx També hi havien dos pous, just al costat del barranc, actualment tapats.
Arribem a l'assut i partidor que desvia l'aigua del vessant que correspon a la Finca Torresella, "la Finca La Coronela".
Aquesta obra declarada BRL (Bé de rellevància local ) en el catàleg d’elements protegits de l’Ajunatment d’Alacant. És una obra singular de la infraestructura del reg en el camp d’Alacant, de l’aprofitament de l’aigua de la pluja i el sistema de boqueres i vessants
Aquí hem de continuar per la boquera lateral que ens portarà fins la molineta.
Observarem que l'aigua, que havia desaparegut, torna a aparéixer per baix del salt, del desnivell del barranc. A la dreta, al costat de la paret de la boquera, podem veure la boca d'una mina per on ixaigua que filtra al barranc.
Baixarem per entre els pins una altra vegada al barranc , passarem per baix del pont de la conducció d'aigua i continuarem per la zona de major vegetació del barranc. Novament, a la dreta del pont, a la vora del barranc , un altre pou...
Ara ja no para de córrer l'aigua.
Continuarem seguint les sendes, a voltes per la dreta, a voltes per l'esquerra... Ara veurem la zona més frondosa, amb més vegetació de tot el barranc...Als laterals, petites pinades en algun bancal, que alguna volta va estar cultivat. Les parets laterals esculpides per l'erosió...
Seguint les sendes arribarem al final, a la carretera que limita la propietat, on trobem el cartell de la finca.
Per a tornar podem fer el camí invers. La casa de la finca quedarà a l'esquerra.
Iniciarem la ruta des del Camí de l'Altura (que marca el límit entre les partides de Alcoraia i Rebolledo) en el seu creuament amb la Ctra de l'Alcoraia. Seguirem el Camí de la dreta, en direcció Nord, a la serra de Sant Pasqual. Aquest camí esta assenyalat com a part del Camí de Santiago, que passa per Orito. Hem de seguir els senyals fins arribar al Barranc de l'Infern, on tenim el pal amb la indicació d'inici de la ruta.
A partir d'aquí comencem la ruta, caminarem pel barranc cap avall...En les primeres revoltes podem observar la forta erosió que produixen les poques pluges que per desgràcia tenim i la vegetació típica mediterrània que sobreviu a la sequera (baladre, pins, llentiscles, mareselva, garrofers...).Si no ha plogut en mesos, estarà sec; pel contrari , si ha plogut ,vorem petits bassals i en zones córrer l'aigua, que apareix i desapareix baix l'arena i grava del llit del barranc...
1-ALCORAIA-REBOLLEDO (Ruta curta)
Distància total 5,4 Km.
Temps:2'30 h.
Dificultat: Baixa ( Familiar).
És esta una ruta curta i fàcil, apta per a totes les edats, per dins d'un barranc molt singular,tant per la seua vegetació com per l'aigua que brota al llarg del seu recorregut, que apareix i desapareix , filtrant-se per baix de la grava o l'arena del llit del barranc.
El recorregut s'inicia per una senda que baixa al barranc que es troba a l'esquerra del pont del barranc anomenat de l'Infern, que es troba en la carretera que va de l'Alcoraia a casa Alenda, on acaba ja el terme d'Alacant i comença el de Montfort, uns dos-cents metres passat el creuament del Camí de l'Altura. Si ens fixem, en la banda de la dreta podem veure les restes d'una antiga presa, un assut, per on passava l'antic camí abans de fer l'actual carretera. |
| Vista de les restes de la presa |
 |
| Senda de baixada |
Baixarem pel costat de la protecció de la carretera, per la senda que va al fons del barranc. Aquí, segons l'època de l'any i les pluges hagudes, trobarem ja els primers tolls d'aigua, que corre d'un a l'altre, desparaeix i tornarà a apréixer més avant, a la revolta, en una zona d'aigües cristal.lines , que corren formant bassals més o menys grans, on abunden els cullerots (cabots) i les granotes, segons l'època. En estos clots , actualment plens d'arena de les últimes avingudes, era on antigament venien les dones a llavar les mantes i peces grans de roba... Si mirem les parets laterals veurem formes molt curioses causades per l'erosió al llarg dels anys.
També podrem veure, lamentablement , restes d'algun matalaf que alguna persona ha tirat, com si el barranc siguera l'abocador de la brossa...
 |
| Fortas , nius de gralles. |
També podrem veure els nius de les parets, en algun cas de
de gralles que podem veure vigilant per damunt nosaltres.
Arribem a l'assut i partidor que desvia l'aigua del vessant que correspon a la Finca Torresella, "la Finca La Coronela".
Aquesta obra declarada BRL (Bé de rellevància local ) en el catàleg d’elements protegits de l’Ajunatment d’Alacant. És una obra singular de la infraestructura del reg en el camp d’Alacant, de l’aprofitament de l’aigua de la pluja i el sistema de boqueres i vessants
Aquí hem de continuar per la boquera lateral que ens portarà fins la molineta.
Observarem que l'aigua, que havia desaparegut, torna a aparéixer per baix del salt, del desnivell del barranc. A la dreta, al costat de la paret de la boquera, podem veure la boca d'una mina per on ixaigua que filtra al barranc.
Baixarem per entre els pins una altra vegada al barranc , passarem per baix del pont de la conducció d'aigua i continuarem per la zona de major vegetació del barranc. Novament, a la dreta del pont, a la vora del barranc , un altre pou...
Ara ja no para de córrer l'aigua.
 |
| Séquia-túnel excavada per la paret lateral |
Continuarem seguint les sendes, a voltes per la dreta, a voltes per l'esquerra... Ara veurem la zona més frondosa, amb més vegetació de tot el barranc...Als laterals, petites pinades en algun bancal, que alguna volta va estar cultivat. Les parets laterals esculpides per l'erosió...
Eixirem del barranc pel camí que porta a la finca i creua el barranc cap als hivernacles i anirem pel seu costat, per la zona de servitud del barranc, ja que els camins que van pel costat de la casa tenen caràcter particular.
RUTA 3.2.
RUTA 3.2.
RUTA "BARRANC DE L'INFERN " COMPLETA. 9'5 km. aprox. (ASSENYALADA.)
A partir d'aquí comencem la ruta, caminarem pel barranc cap avall...En les primeres revoltes podem observar la forta erosió que produixen les poques pluges que per desgràcia tenim i la vegetació típica mediterrània que sobreviu a la sequera (baladre, pins, llentiscles, mareselva, garrofers...).Si no ha plogut en mesos, estarà sec; pel contrari , si ha plogut ,vorem petits bassals i en zones córrer l'aigua, que apareix i desapareix baix l'arena i grava del llit del barranc...
Un nou-cents metres més avall ens trobarem amb el pont sobre l'autovia i , a uns mil cinc-cents metres, el pont sobre la ctra de l'Alcoraia, on s'incia la ruta més curta ja descrita.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)