19 de febrer 2019

Activitats tradicionals: les pedreres de calcita.

LES PEDRERES DE CALCITA.

Dins de les activitats mineres  tenim  la de l'obtenció de calcita.


(*)La calcita és un mineral del grup dels carbonats i el polimorf més estable del carbonat de calci (CaCO3). Gaius Plinius Secundus la va anomenar així ja l'any 79, del llatí Calx, que significa calç viva. A vegades s'utilitza com a sinònim pedra calcària, per bé que la calcària és en realitat la roca formada majoritàriament per calcita. Pertany i dóna nom al grup calcita de minerals.
Casa dels popus


Se n’extreu en gran quantitat per una àmplia varietat d'usos: fabricar ciments i morters, com a pedra de construcció, com a adobs agrícoles per terres massa àcides o fins i tot (la calcita transparent) per a la indústria òptica per fabricar polaritzadors de microscopis. La calcita fosa s'utilitza també en la indústria metal·lúrgica de l'acer i en la fabricació del vidre. La calcita mòlta, anomenada blanc d'Espanya, s'utilitza com a abrasiu suau. A més, és un dels millors minerals per col·leccionar, ja que hi ha moltes formes interessants i variades, així com colorits i bonics espècimens. Són relativament fàcils d'identificar pels col·leccionistes a causa de la seva doble refracció i la seva reacció amb els àcids. La bellesa d'aquest mineral ha permès també que s'utilitzi la calcita per tallar escultures.

Per la zona de la solana de les mines, en la serra de Sant Pasqual, podem veure alguna petita explotació al costatb d'alguna de les mines de cinabri. En la zona de la casa dels pous, ja en l'actual terme de Montfort, podem veure vàries pedreres : són explotacions en forma de trinxera que van seguint la veta, a major  o menor profunditat ( dos o tres metres normalment) i d'un metre o dos d'amplària. Van seguint la veta fins que s'esgota...
 Són petites pedreres de poca importància que han deixat esta espècie de trinxeres com a record...



















23 de juny 2018

Inventari de camins públics municipal




OBJECTE I ÀMBIT D' ESTE INVENTARI.
Este Inventari pretén definir una xarxa de camins públics municipals en el Sòl No Urbanitzable del terme. Com a conseqüència d'este objecte, queden fora de l'àmbit d'este document: 
1r. El disseny o traçat  ex  novo d'algun camí o tram del mateix. Este no és un instrument urbanístic sinó merament patrimonial; declaratiu, no constitutiu. Declara que una sèrie de camins existents, que ja ho eren, són públics, procurant configurar una xarxa amb funcionalitat, que connecte diversos llocs.
2n. Les carreteres i la resta d'infraestructures de titularitat d'altres Administracions. Són espais evidentment públics, però no de titularitat municipal. 3r. Els camins o vials que discorren per Sòl Urbà, tant ordenat com pendent d'ordenació (Àrees de Planejament Diferit, en terminologia del Pla General) . Esta exclusió obeïx a dos raons: en primer lloc, és necessari fitar l'abast d'este primer intent d'inventariar els camins públics, per meres raons pràctiques i de mitjans. En segon lloc, el Sòl Urbà té un règim diferent del No Urbanitzable, que es manifesta, entre altres aspectes, en les tècniques d'obtenció pública dels sòls destinats a viari pel planejament, que són tècniques urbanístiques.
METODOLOGIA I FONTS. 
En la confecció del present Inventari, en la que han intervingut una assistència externa i els funcionaris que subscriuen esta Memòria, s'ha manejat quatre classes de fonts: 
1r. Cadastre Rústic de l'any 1952. Constituïx una referència de primer orde per a apreciar la xarxa de camins públics municipals, perquè es va formar en l'època prèvia a les múltiples transformacions de qualsevol tipus (agrícoles, infraestructures, activitats, desenrotllaments residencials, etc.) que han tingut lloc en el camp alacantí en les últimes dècades. 
2n. Cadastre Rústic, vigent en l'actualitat. És una altra referència indubtablement valuosa, si bé grafia un excés de camins (pràcticament tot el que té aparença de camí és reflectit com a tal) , la qual cosa obliga a una minuciosa labor de depuració entre camins públics i privats. 
3r. Pla General d'Ordenació Urbana de 1987, vigent en l'actualitat. En el Pla de Qualificació Global del Sòl"
4º. Fotografies aèries. Consistix en un important suport de la documentació gràfica citada, perquè permet veure l'aspecte de cada camí en l'actualitat. Basant-se en les fonts esmentades s'ha confeccionat un pla plasmant els camins que apareixen en cada una de les mateixes i donant major credibilitat al caràcter públic dels mateixos a què es reflectixen en més plans com a tals. Posteriorment s'ha fet un reconeixement in situ de tots eixos camins per a comprovar sobre el terreny l'estat en què es troba cada un d'ells, la qual cosa ha permés afegir i eliminar camins o trams d'ells a la xarxa obtinguda després de la constatació de documents gràfics."

                   INVENTARI DE CAMINS PÚBLICS MUNICIPALS 

 












 
 Amb la màxima freqüència es realitzen consultes relatives a la titularitat de camins del terme municipal, generalment per a la resolució de litigis o ocupacions presumiblement indegudes. Este tipus d'expedients es resolen després del corresponent estudi detallat de cada cas concret i l'evacuació dels preceptius informes tècnics, gestions que tradicionalment s'han realitzat des dels servicis tècnics de cartografia d'Urbanisme i recentment des d'este Servici de Gestió Patrimonial. Estes gestions generalment presenten un alt grau d'indeterminació, resolent-se basant-se en els indicis i dades que s'obtenen del Cadastre de Rústica del terme municipal i de la informació continguda en els plans de qualificació global del sòl del PGMOU, però en la resolució sempre es troba a faltar un document que de manera indubtable definisca la xarxa de domini públic

L'Inventari de Béns Municipal conté les cessions que es realitzen per llicències de tanca o d'obres amb fatxada als camins, normalment en Sòl Urbà, cessions que d'un temps ençà s'inscriuen en el Registre de la Propietat, donant lloc en definitiva a una situació estranya qual és que l'Ajuntament té inscrites un conjunt de xicotetes finques adjacents a cada camí, però no té títol o instrument administratiu on s'explicite la titularitat del propi camí, al discórrer este per Sòl No Urbanitzable. El viari urbà és fruit de la materialització dels instruments de planejament i en este es definixen les seues alineacions i condicions geomètriques i les condicions en què s'incorporen al domini públic; no obstant això no hi ha documentació de caràcter oficial que definisca la xarxa de camins públics rurals.La primitiva xarxa de camins rurals ha patit transformacions degudes a l'execució de grans infraestructures, al desús i també a la desaparició artificial d'alguns dels seus trams per interferir amb activitats agrícoles. D'altra banda, la dinàmica d'implantació d'activitats ha fet sorgir noves vies de comunicació a través del camp que, amb el temps i l'ús, han adquirit el caràcter de públiques i han vingut a integrar-se i complementar a la primitiva xarxa de camins rurals.

Atés que l'Inventari de Camins no en crea cap nou ni altera el seu traçat, l'aprovació d'este document no produïx cap efecte jurídic nou. Els camins arreplegats en l'Inventari ja eren públics, després conserven el règim propi dels mateixos (imprescriptibilitat, inalienabilitat, inembargabilitat i ús públic sense restriccions) . Si es detecta que algun d'eixos camins públics està tallat o ha sigut incorporat de fet a alguna finca privada, l'Ajuntament haurà de reaccionar fent que desapareguen les restriccions a la pública utilització del camí, per mitjà de l'exercici de les prerrogatives que té atribuïdes per a la defensa dels seus béns. Els camins no inclosos en l'Inventari continuaran també amb el règim" derivat de la seua titularitat. Com s'ha expressat anteriorment, és possible que existisquen camins de titularitat no privada (=pública) no arreplegats en l'Inventari. No per això tals camins passen a titularitat privada, sinó que qui vullga afectar el seu ús haurà de basar-se en el corresponent títol de propietat, perquè en cas contrari s'exposa que en qualsevol moment l'Ajuntament puga constatar la titularitat pública del camí i obrir-ho a l'ús públic. Sense perjuí de les consideracions que antecedixen, l'efecte més immediat que produirà l'aprovació de l'Inventari és l'aclariment, la seguretat que els camins inclosos en este són camins públics l'ús dels quals obert a tots serà garantit per l'Ajuntament. Les possibles modificacions del seu contingut que es produïsquen, bé per agregació (descobriment del caràcter públic d'algun camí, cessió, etc.) , bé per disminució (constatació de la titularitat privada d'algun"
(....)


Alacant, setembre de 2017
EL CAP DEL DEPARTAMENT TÈCNIC. Elpidio Vázquez Márquez 
EL TÈCNIC EXPERT DEL SERVEI DE GESTIÓ PATRIMONIAL. José Luis Ortuño 

15 de febrer 2018

Les terres ermes es tornen a cultivar.

Tornen a posar-se en cultiu moltes terres que es van deixar de treballar a meitat del segle passat...
 Empreses procedents de la Vega Baixa han llogat  parcel.les i finques de la partida per a posar-les en producció aprofitant que hi ha aigua reutilitzada de la depuradora del Barranc de les Ovelles...


La Casa Alcoraia....

  A finals de 2016  van començar les màquines a  llaurar el terreny en la  Casa Alcoraia i fer les transformacions necessàries per a plantar vinyes de raïm de taula en forma de  parrals, protegits per teles formant de grans hivernacles. 
  A finals de 2017 mitja finca quedava ja en producció i en 2018 s'arreplegarà la primera collita.
  L'empresa explotadora no és de la zona ni el personal contractat, per ara,  han sigut veïns parats de la partida...Es cert que els treballs requerien de gent que tinguera coneixements en aquest tipus d'instal'lacions agrícoles...
  Veure part de les terres novament en producció suposa "posar en valor " econòmic la partida i les seues terres.






















               L'empresa també està arreglant la casa               històrica que dóna nom a la finca




  

  La finca Lo Boligni.

A finals de 2017 começaven els tractors a netejar els bancals d'una bona part de la Finca Lo Boligni, bancals que portaven mig segle sense llaurar o treballar...Primerament netejar, llevar la brossa. Després adobar amb restes de poda triturades. En tercer lloc llaurar... A continuació preparar la terra, aplanant i acavallonant, per a plantar...