28 de febrer 2016

2-LES FAENES TRADICIONALS: ARREPLEGAR L'OLIVA I FER L'OLI.

L'olivera és un arbre perenne present a tota la regió mediterrània. El seu hàbitat són les regions càlides i seques de clima temperat. Té aquest cicle vegetatiu:
L'OLIVERA:



 






L'olivera presenta de forma molt acusada el fenomen de la contranyada i té la tendència de manera natural a produir cada dos anys. La producció succeeix lentament i progressiva, però de manera durable entre 1 i 7 anys. Aquest és el període d'instal·lació improductiva, la durada del qual es pot doblar en cas de patir una època de sequera. Fins als 35 anys l'arbre es desenvolupa i experimenta un augment progressiu de la producció; entre els 35 i els 150 anys, l'olivera aconsegueix la plena maduresa i la seva producció òptima, i, a partir dels 150 anys, l'arbre envelleix i els seus rendiments són aleatoris.




Probablement l'olivera és entre els arbres subtropicals de fruit el més resistent al fred. És l'espècie escleròfil·la i glicofítica (les glicofites són les plantes no halòfites) més tolerant a la sal i la secada que altres arbres temperats de fruit. Alguns autors inclouen l'olivera en la categoria arbusts del desert. Es tracta a més de l'única oleàcia de fruit comestible. Cultivable en una gran varietat de sòls fins i tot en els prims i de baixa qualitat. 

És un arbre resistent a la sequera . El seu sistema radicular sembla més adaptat a agafar aigua de ruixats lleugers i intermitents que no  de les capes profundes. La majoria d'arrels principals creixen més o menys paral·leles a la superfície del sòl sense una arrel profunda dominant. Les arrels són sensibles a la hipòxia i els sòls mal drenats són inadequats per l'olivera. Una alta proporció de les arrels són de diàmetre petit cosa que afavoreix la capacitat d'absorció.  A part per qüestions genètiques la distribució de les arrels està marcada per les condicions del sòl, els arbres veïns i les pràctiques de reg. Les arrels poden reaccionar ràpid després d'un llarg període sec, absorbint l'aigua disponible.
Les condicions de les terres eren sesen dubte apropiades per a plantar este arbre que requerix  faena vàries voltes a l'any : la poda, en l'hivern; la preparació del sols amb el rugló, en la tardor, abans de la collita i la collita, entre novembre i desembre. A més a més calia llaura-les després de les pluges, per a  guardar la saó.
 Una volta  començada la collita s'iniciava l'obtenció de l'oli en les almàsseres, faena que durava vàries setmanes.
Hi havia dues almàsseres, una en cada una de les finques, però la més gran i de major producció era la de la Finca Lo Boligni.
La collita  de l'oliva es feia manualment ( no hi havien teles ni màquines) i era llarga i penosa.(Actualment es fa munyint les oliveres amb màquines ( també manualment) i amb teles sostengudes per les màquines o canviades  manualment d'olivera a olivera).
Les almàsseres no estaven mecanitzades i l'estracció de l'oli era també una faena costosa i duradera:
es molia l'oli amb un molí de pedra que feia girar una mula i es filtrava la `pasta pera obtenir l'oli amb esportins o cofins d'espart premsats amb una premsa manual...S'utilitzava aigua calenta per a ajudar en el procés i se separava per decantació ja que l'oli sura sobre l'aigua, és menys pesat...La morca anava a un bassal   pròxim a l'almàssera.
Podem veure el procés en els vídeos que hi ha a continuació.
 

En un futur Lo Boligni obrirà al públic la seua almàssera centenària, una visita que resultarà interessant.









Com es feia l'oli en una almàssera com la de Lo Boligni .












Com es fa en una almàssera actual.





.


Per a més informació  sobre aquest arbre:



                       OLIVERA 













01 de febrer 2016

Alcoraia: noves plantacions d'ametlers...




 Estan fent-se noves plantacions d'ametlers que van eixamplant la plantació de la Finca El Campello, terres de la mateixa propietat ...
 És una alegria que es tornen a posar en producció  terres que ho van estar fa uns anys... Sens dubte que aporta riquesa a la partida...



 Veure les petites plantacions florides que encara queden és un plaer per a la vista...Tant de bo estiguera tot com en els anys seixanta, el verd de les oliveres i garrofers contrastant amb  la blancor dels ametlers  ara en la Candelera...