13 de gener 2017

Ruta dels algepsars de l'Alcoraia. (senderisme/bicicleta)









Entre les activitats tradicionals  dels veïns de les partides de l'Alcoraia i La Canyada ha estat la producció d'algeps i els treballs  vinculats a esta faena, ja que la zona límit entre les dues partides  és  rica en este mineral,  en pedreres d'algeps, algepsars, des de fa molts anys. En el paisatge han quedat vestigis d'esta activitat, que continua actualment , no  la producció d'algeps, ja que les dues fàbriques van tancar iniciada la segona desena del segle XXI ( Alggis i Yesos Pastor), sinó en l'explotació de pedreres , en la zona anomenada de Les Viudes i l'Alabastre.

RUTA DELS ALGEPSARS de l'Alcoraia.(Actualitzat 10/08/2019)
  Iniciarem aquesta ruta des del punt de partida/arribada de la Plaça de la festa,   creuant la carretera i agafant el camí que passa per la dreta  de la casa que hi ha davant del Centre Polivalent (Casa de Juan el Ferrer) i que ens portarà al Camí de Mingot. 








Continuarem este camí , direcció a l'autovia, que creuarem per damunt i continuraem  per la seua via de servei, girant a la dreta i seguint  l'antic  Camí d'Agost (assenyalat com a Camí de la Ràcula).





A l'esquerra del camí, just a la baixada de la costera, ix el camí de la Casa Alcoraia  que porta a la casa, l'ermita de Santa Anna i als antics llavadors de l'Alcoraia  (camí públic).i que torna a connectar amb aquest quan es creua amb el camí que puja a la serra ( camí de la caseta del guàrdia).
 Si seguim el camí i no ens desviem, anirem pel costat dels hivernacles dels parrals , passarem per davant de  la Casa Alcoraia i quan acaben les plantacions continuarem el recorregut passant per baix de la via de l'AVE i pujant les costeres del camí que queden per davant de la Lloma del Capellà, que queda a la nostra esquerra.
Antics forns hui desapareguts
Afegeix la llegendaLlometa sobre la
 que estaven el forns, hui retaallada...

Ja dalt del pla, en les llometes que hi ha, estaven les restes d'un petit algepsar i   les de tres forns moruns on es coïa la pedra que traïen. Amb la transformació de les terres  feta en 2018, van desaparéixer 




Continuant el camí,  en la bifurcació agafarem el ramal de l'esquerra, direcció a Agost.  Per davant tenim la Lloma  Negra, on es poden apreciar clots d'antigues pedreres. Just davant de nosaltres tenim les restes d'un altre algepsar i el corresponent forn.


 Passada la lloma agafarem el camí que  ix  a la dreta i continua per darrere d'esta.
En la cara de l'ombria podrem veure una vegetació més abundant, la pròpia del algepsars


 (Fitxes al final de la ruta). 


              Seguint el camí en  direcció sud, per darrere de la Lloma Negra, deixarem a l'esquerra uns terrers d'argila roja, actuals, i just al creuament amb el Cami de l'Alabastre,  a la dreta, grans muntons d' abocaments de pedra d'algeps de baixa qualitat.
Arribem així al pont de l'autovia i continuarem pel camí de  la dreta . Des d'aquest moment estem en una zona d'explotacions mineres antigues i actuals. És una zona rica en jaciments de pedra d'algeps i d'argila per a ceràmica o terrissa. Aquí hi ha algepsars i terrers esgotats i altres encara en actiu, on s'extrau pedra per a fer algeps i argila per a fer rajoles i teules a les ceràmiques.
 Just a continuació del pont, a uns  cinquante metres  tenim a la dreta  un terrer, actualment parat, on podem veure sobre el color roig predominant capes multicolors estratificades.
 Seguint el camí, cent metres més avant, trobarem un camí  que ix  a la dreta, tallat per a vehicles, amb un muntó de terra.
Deixarem el camí principal i seguirem aquest de la dreta i veurem una antiga pedrera, a la dreta i , a continuació, els clots d'uns grans terrers d'on s'ha està traent terra  fins fa poc.
A l 'esquerra, un petit llac d'aigues transparents que reflecteixen les parets com si foren un espill,on podrem veure alguna fotxa i alguna volta algun ànec. Són dos indrets espectaculars...
Tornarem pel mateix camí i quan arribem al  pricipal que havíem deixat, a ma dreta tenim una antiga pedrera




Seguirem el camí que portaven, el Camí de la Meca, i ens trobarem unes antigues construccions, amb forns per a coure la pedra. Estes construccions ja són  més moderenes (estan fetes amb rajoles)










 A la dreta les antigues pedreres.
Pocs metres més endavant tenim una altra construcció amb els corresponents forns. Al costat de la casa podrem veure  muntons d'algeps ja triturat i pedres que van ser cuites en el seu moment.





 Continuarem el camí i a uns cinquanta metres, a la dreta veurem els antics forns moruns de les pedreres més antigues de la zona.












 Acabada la visita als forns tornarem al camí i el continuarem, passant per davant d'una de les pedreres que actualment està en actiu en esta zona ( Les Viudes).






 Ara seguirem fins arribar a la carretera de l'Alcoraia que seguirem per a tornar al punt de partida.





La cocció de la pedra i l'obtenció d'algeps.
Històricament s'ha recorregut bé a clots excavats en les pròpies pedreres o bé a forns artesans molt semblants als de calç, també cridats moruns o àrabs, ubicats prop de les pedreres o a peu d'obra. Este tipus de forn tradicional era una simple construcció cilíndrica de maçoneria de pedra en sec, amb altura variable i una obertura d'accés en el front, normalment encaixada a l'abric d'un pendent.

En totes les pedreres que trobem per la zona ( Casa Alcoraia, Lo Boligni, Les Viudes, Garcia.…) trobem antics forns on es fabricava l'algeps de manera artesanal amb el tipus de forn dit morú…







Per a coure la pedra, es posaven les pedres d'algeps sobre les parets, unes damunt d'altres i quan arribaven a certa altura s'anava tancant el cercle per la part superior, en forma de volta, formant una cúpula falsa i després es carregava per la part superior; és el que es deia “armar el forn”. Dins de la cova que formava la volta es col.locava llenya per a fer foc i arribar a obtenir una temperatura suficient per a coure la pedra (200 graus aprox.). Es prenia foc i es tapava la boca amb pedres d'algeps deixant una boqueta per anar alimentant el foc i que no tinguera tant de tir… En la part superior també es tapaven els forats que quedaven entre les pedres amb altres més xicotetes o restes d'altra fornada.
Després ja es tractava de regular la calor a base d'anar tirant llenya pel forat inferior fins que la perícia del forner calculava quan estava la pedra cuita, normalment la càrrega del forn col·lapsava sobre si mateixa quan havia arribat al final del procés de cocció,.
L'encarregat del fornnormalment havia de fer nit en el forn ja que havia de vigilar constantment l'estat de la combustió de la llenya i anar alimentant-lo cada un cert temps

Les pedres, que solien ser de grans mides, es partien a mà amb una maça fins a reduir-les a la grandària adequada per a poder manejar-les.


Per a completar la cocció de la pedra bastaven 24 hores amb alimentació contínua de foc, però depenia de l'estat atmosfèric, de la qualitat de la pedra, del combustible empleat i sobretot de la perícia dels guixaires. En general, la cocció obtinguda amb este tipus de forn era prou desigual, perquè normalment la pedra de dalt es coïa poc mentre que la de baix massa.




Com normalment la cocció de la pedra era desigual , unes pedres rebien molta més calor que altres, amb la qual cosa havien pedres d'algeps mort el qual havia perdut totes les seues molècules d'aigua i pedres d'algeps cru, que a penes estava cuit i era impossible de treballar perquè el seu forjat era instantani, ací també la perícia que aquells hòmens els donava la solució, tan sols es tractava d'aconseguir la mescla adequada dels diferents tipus de pedra segons la seua cocció per a obtindre un algeps que donara prou temps per a poder treballar-lo i una bona duresa una vegada forjat el material. Si alguna pedra havia quedat realment crua, normalment es rebutjava
.



NOTA: Per a completar la informació sobre els procés de producció de l'algeps entrar a:

Les faenes tradicionals: l'algeps.

http://alcoraia.blogspot.com.es/2016/01

 /les-faenes-tradicionals.htm





LES FLORS I LES FRUITES DE LA TARDOR...