*...En el segle passat hi havia una ferreria en la partida, "El tio Juan, el ferrer", que va desaparéixer en els anys setanta. Estava en la casa que està davant el Centre Polivalent (antigues escoles).
Allí arreglava ferramentes i ferrava les mules i cavalls.
 |
| Escoles antigues. |
Fins als anys vuitanta van funcionar les escoles (reconvertides en l'actual centre polivalent en la primera dècada del s.XXI) que es van construir en la dècada dels quaranta, després de la guerra civil. Hi havia un edifici amb dues meitats iguals: entrada, serveis i aula, a la dreta i a l'esquerra, una de xics i l'altra de xiques i entre les dues aules una caseta per als mestres. A més a més i havia una casa per al mestre en la zona de la dreta del pati, on està la zona de jocs actualment, una casa amb tres habitacions, menjador i corral. Estava abandonada i caient-se i la van acabar de tirar pels anys huitanta.
 |
| Alumnes(xics) curs 63/64 |
 |
| Centre polivalent actual, edificat sobre les escoles. |
* La primera dona que va conduir un cotxe en l'Alcoraia, quan solament n'hi havien dos, va ser la tia Cecília, un Seat negre dels anys seixanta, que arrancava a maneta i era utilitzat per anar a Sant Vicent per la compra , ja que tenia tenda en sa casa, la que queda a l'esquerra del camí que baixa a la festa, al costat del centre polivalent.
Era , per tant, veïna de la ferreria. La tia Cecília baixava a veïns de la partida a Sant Vicent, a mode de taxi.
La carretera encasa no estava asfaltada, era un camí de terra. Hi havia dos bars, el Casino, actual Central i Ca Emílio, un en cada part de la partida.
"Emílio" va ser el primer alcoraier que va tenir cotxe i posteriorment aparell de televisió.
*En el Casino es feia ball. "El Ball de la Pinya" es feia una volta a l'any, el dia de Nadal. Acudia gent de les partides veïnes: Canyada, Rebolledo...La "Pinya" era un objecte ovalat , ple de vetes de colors que penjaven enganxades a l'artefacte. Una d'elles l'obria , quan estiraves per a arrancar-la. S'obria per la meitat i queien confetis i regals que s'enduia qui tenia la sort d'encertar... Les cintes es
compraven i els regals eren del nuvi a la núvia. Els xics eren els que pujaven a l'escenari, on hi era ,a estirar i provar sort. L'últim es va celebrar pels anys seixanta. La música, en directe, era un acordionista, "Colauet, de les Espilleres, i un bateria, "el corneta, de El Rebolledo., durant anys.* Antigament les festes es celebraven el dia de Santa Anna Com la partida no tenia ermita, era la de la casa Alcoraia i la festa es
celebrava en l'era que hi ha davant l'ermita. Allí portaven els músics i es feia el ball, després de la processó.
La processó de la Verge es feia per davant la casa, per un passeig que hi havia amb arbres i rosers.
Quan es feia missa, en algunes festivitats, es feia en esta ermita, a l'igual que també es feia la primera comunió.
*Les festes van deixar de celebrar-se i es van recuperar en l'any 1980, tornant-se a fer en l'era de l'ermita.Posteriorment l'Ajuntament va adquirir els terrenys i van passar a fer-se en el recinte actual, plantat i arreglat pels veïns...
El Vice-presiden t d'aquella comissió passaria a ser posteriorment el President, Manuel Jiménez Pastor, "Manolo el bateria".
En el 2009, es va fer un acte de reconeixement de la labor d'esta persona en pro de les festes de la partida i se li va dedicar la Plaça principal del recinte .
* En els anys 70, amb la moda "yeye", l'Alcoraia va tenir també un conjunt musical format per quatre alcoraiers, "Los Borlans" .
*A final dels anys cinquanta una persona emprenedora de la partida, Vicente Cremades, "El farineret", va portar el cine: va fer una sala d'estiu i una altra
 |
| On estava la sala d'hivern |
d'hivern. Fins i tot va portar algún espectacle musical en els anys seixanta, fent ball en l'època "yeye", quan el Duo Dinámico, la yenka...estaven de moda.
Amb l'arribada de la televisió va deixar de fer-ne.
