27 de novembre 2015

Rutes de senderisme: 1- Serra de les Àguiles. La història de l’aigua: naixements, conduccions...


Informació sobre la història de l'aigua
http://alcoraia.blogspot.com.es/2016/05/la-historia-de-laigua-de-lalcoraia-el.html



Nota: El camí d'accés  als dipòsits i que porta als llavadors no està actualment contemplat com a públic , se li ha posat unaporta que pot estar tancada, per tant farem la ruta seguint la zona de servitud de la rambla i després  seguirem el camí  per on van les conduccions d'aigua d'Aigües d'Alacant i la SAT, que ens portarà per les mines i als llavadors. Des dels llavadadors agafarem la rambla que ens porta al camí de la serra (Caseta del Guàrdia...)
Rutes de senderisme:
1- Serra de les Àguiles.

La història de l’aigua: naixements, conduccions...




Per arribar al punt de partida anirem per la ctra. de l’Alcoraia fins al punt quilomètric 8.600, on està el Centre Municipal Polivalent (antigues escoles)i agafarem el camí asfaltat que passa pel costat i porta a la Plaça de la festa, on tenim aparcament, ombra, taules ...
Comencem la ruta tornant a la ctra. i agafant el camí que hi ha just a la part contrària, pel costat de la casa que queda davant del centre polivalent.
El seguirem fins arribar al camí asfaltat de Mingot, que seguirem per amunt, en direcció a la Serra de les Àguiles.

Una volta passat el pas elevat sobre l’autovia, agafem la via de servei  que ix cap a la dreta, que seguirem uns cent cinquanta metres, on ens trobem un camí que ix a l’esquerra, que és el que agafarem.

La nostra senda ara  l'agafarem pel marge del costat de la rambla, pujarem pel cantó i anirem paral.lelament a la rambla, per la zona de servitud de pas. A uns  cinquanta metres més amunt , si mirem  veurem  l'antiga canonada de ferro  que va al dipòsitl, sostinguida amb bons pilars de pedra, a mode d'aqüeducte, que va a parar a una caseta de sostre redó, on hi ha una antiga vàlvula i al dipòsit.




 Ara tindrem davant els antics dipòsits d’aigua potable  de la partida (fets per D. José Aguilera, Marqués de Benalua, sobre 1870), obra singular per la seua estructura de parets  en escala i sostre en arcades i voltes.



























 Continuarem la senda pel costat  de la casa que tenim al davant , sempre per la zona de servitud del barranc  i  a uns cinquanta metres ens trobem amb una gran pi, davant, a la dreta  de la bassa  de reg d’aigües reutilitzades  de la depuradora de la zona oest d’Alacant.  




Ara podem seguir la senda que envolta la bassa, seguint les fites de l'empresa d'Aigües d'Alacant, si continuem  per l'esquerra o pel camí que va pel seu davant, si continuem per la dreta, pel costat de la tanca metàl.lica.
Al final, el camí  que seguirem , que passa pel barranc de les “murtes” i, just pel costat del camí on  naix , en la revolta, les restes d’una bassa  i la boca d’una de les antigues mines d’aigua (Mina de les murtes).




Seguint el camí, a uns cent mestres ens trobarem, al racó que forma el barranc, la boca d’entrada a la segona mina d’aigua, les antigues canonades de conducció de l’aigua (molt singulars) que porten a les restes dels antic llavadors de la partida, hui totalment enderrocats, irrecuperables,  restes del dipòsit de l'antiga font...








Acabada la visita baixarem  a la rambla, per l'esquerra dels llavdors i anirem pel seu llit fins a trobar-nos el camí de la serra o Camí de la Caseta del Guàrdia  o bé seguirem per la zona de servitud de la rambla , per la vora de la rambla  i  es creau amb el camí asfaltat de pujada a la serra i més avalla es creua amb el camí de la Rúcula, smpre conegut com a Camí d'Agost.

Ara podem seguir dos itineraris:

Ruta 1- Acabarem la ruta (dipòsits, mines i llavadors) seguint per avall fins creuar-nos amb el camí d'Agost, que va per baix de les plantacions i el seguim cap a la dretra per a tornar a l'inici.


RUTA 2: (Completem la ruta 1 pujant a la serra, on està ara el pou d'on ve l'aigua al dipòsit, i podrem veure pel mirador nord, els camps d'Agost, Novelda, Montfort,Asp... I per davant tot el Camp d'Alacant).
Així, girem cap a l'esquerra i seguim el camí asfaltat que puja cap a la serra. A uns cent mestres de la caseta que es veu, l’anomenada Caseta del Guàrdia, el camí se bifurca. Nosaltres seguirem el que ix cap a l'esquerra....Des d’este moment ja solament hem de seguir el camí, seguint les fites de la Companyia d'Aigües,  i gaudir del paisatge: a la dreta, la “Lloma dels Capellans",  els antics algepsars, els terrers d’argila per als teulers d’Agost, els camps multicolors, els hivernacles...










 







Quan arribem dalt de tot estarem en la zona dels plans i pararem davant de la caseta de l’actual pou, a l’ombra dels pins que hi ha enfront. 

Pel costat de la pinada ix un caminet que puja per amunt i ens porta a un planet des d’on tindrem unes vistes espectaculars de l’Alcoraia i Camp d’Alacant.






De volta als plans del pou continuarem per la senda que va per la dreta de la
 tanca metàl·lica de la caseta (observem que ara les plantetes són totes de sajolida, la planteta que s’usa per adobar les olives...) fins arribar, seguint la línia de la llum, a l’ultima elevació, al mirador de les valls: valia la pena! Si el dia és clar, al fons, a l’esquerra, per damunt de la Serra de Sant Pasqual, Asp...Un poquet més prop, Montfort i, quasi junt, Novelda. Vista a l’Oest: Asp,Novelda... Per davant la vall multicolor i enfront les Serres del Sit, El Palomaret, i el poble d’Agost. A la dreta el Maigmó, el Cabeçó, Sant Joan i Mutxamel, El Puig Campana, la costa ...fins a Benidorm...Tot un plaer Si tenim sort, i depenent de l’època de la visita , podrem veure alguna parella d’àguiles revolotejant per la serra (solen fer el niu per les puntes de les penyes que hi ha per damunt de la zona de les mines...).
 Després de descansar i gojar ja podem tornar...






La Casa Lo Boligni



 La casa  de la finca a què dona nom, era la més senyorial de totes les de les partides.  Edificada possiblement en el s.XVIII, és comprada pel matrimoni Boligni, Juan i Maria, al doctor Ginés Gozálbez, qui l'havia comprada en 1742 als germans Mateo i José Alberola ("finca de 86 jornales de tierra con poca diferencia plantados parte  de viña y árboles,parte de tierra campa, con su casa, cubo, bodega, fuenta de agua viva y balsas, incluyendo todos los arreos de hacer y fabricar vino, de labrar y demàs (...)"*.
  És una gran casa construïda amb pedra calcària, com podem veure, a la vista,  en els cantons (única d'eixes característiques en la zona) que tenia una part principal, de planta baixa i dos pisos , de forma quadrada, acabada en una torreta, i al lateral , com adossada,  una construcció rectangular d'una sola altura i/o planta baixa que era la destinada als serveis.
 La porta principal dóna a una entrada rectangular, amb terrat on es posava a assecar l'ametla..., on es guardaven els carros i la collita (l'ametla, mentre es pelava..). Per l'esquerra havia una porta que donava als corrals i just davant de la porta hi ha una gran arcada en pedra, que dona a  un altra zona rectangular, on estava el rebost, la cuina, la porta de la quadra i , a la dreta, l'escala que puja a la primera i segona planta. Al primer pis estava dividit en dues parts , una, la casa dels casers i  l'altra, la dels propietaris, que venien normalment l'estiu. La segona planta era la cambra, on es guardaven les ametles, el forment,civada...és a dir, la collita, ben lluny de qualsevol humitat.

 Els corrals, situats a 'esquerra de l'edifici, tenien una porta al carrer i a la part contrària, al fons una porta que donava a l'almàssera, damunt la qual hi ha una cambra. A l'esquerra, un altre corral, que té també un edifici amb una planta de cambra. A l'esquerra del tot, en la fatxada,  és veu la porta que dona a l'ermita.
La part de baix de la 
planta quadrada, principal,és el celler, situat per baix terra, soterrani,  aprofitant que la casa està edificada sobre una lloma, el que permetia accedir per darrere per una porta  a nivell de terra. Per la casa  es baixa des de la primera planta,  a través d'un portó.
 Una casa senyorial, amb el seu celler, la seua almàssera, una ermita...que quan entres recorda a l'entrada a l'Ajuntament d'Alacant: l'entrada, les bigues del sostre, les arcades...Podria haver estat dissenyada pel mateix arquitecte i construïda, com aquell, durant el segle XVIII.




Casa Lo Boligni


 Ajuntament d'Alacant






*Tesi doctoral de D. Vicente Seguí Romà, UA, "Comerciantes extranjeros en Alicante (1700-1750). Hombres  de negocios frnaceses y genoveses en una ciudad mediterránea.

Al respecte podem veure la notícia que va aparéixer  al diari La Verdad. (piqueu damunt per anar a l'enllaç)


La Casa Lo Boligni, con casi trescientos años de historia, resiste el paso del tiempo


Este ejemplo de hacienda rural es Bien de Relevancia Local y ha sido recientemente restaurado por su actual propietario








Actualment la casa és una Granja Escola dirigida per Luís Àlvarez, hereu de la propietat, qui ha  restaurat, dins de les seues possibilitats, l'edifici , i li ha donat esta funcionalitat.
Així mateix  es pot llogar per a qualsevol esdeveniment, organitzat pel llogador o per la propietat.
Un lloc interessant per a visitar...
Si voleu més informació, piqueu els enllaços següents:

GRANJA -ESCOLA LO BOLIGNI

LO BOLIGNI, CENTRE D'ESDEVENIMENTS.


NOTICIES I PUBLICACIONS RELACIONATS: