El nom "el Moresno" o "Serra del Moresno" correspon exactament a un dels sectors o accidents geogràfics de la mateixa partida de l'Alcoraia (Alacant), i està estretament lligat a la febre de l'activitat minera i a la construcció de finques rurals que va viure aquesta zona a cavall dels segles XVIII i XIX.
La documentació i els estudis sobre la toponímia històrica d'Alacant aporten les següents dades exactes sobre la propietat i el seu entorn:
L'Alt del Moresno i la finca (Segles XVIII-XIX)
Dins d'aquesta mateixa partida, el Moresno dóna nom a un turó o elevació (l'Alt del Moresno, de 298 metres d'altitud) . La Serra del Moresno (també anomenada històricament com l'Alt del Moresno o vinculada al Barranc del Moresno) es troba a la zona oest-sud-oest de la partida rural de l'Alcoraia, en el límit natural on les planes d'Alacant comencen a elevar-se cap a la Serra de les Àguiles.
Noms dels propietaris de la finca el moresno A les fonts històriques i arxivístiques de la província d'Alacant, els propietaris de la finca i els terrenys de l'entorn de "El Moresno" (la de la partida de l'Alcoraia) estan documentats principalment a través de dues branques: els propietaris de les heretats i cases de labor (noblesa i burgesia rural alacantina) i els concessionaris o explotadors de les seues mines de cinabri i guix. Durant els segles XVIII i XIX, els noms vinculats a la propietat d'aquest paratge i la seua finca són: 1. La família Pascual de Bonanza (Propietaris de la terra).
Durant el segle XVIII i gran part del XIX, la partida de l'Alcoraia estava dominada per grans latifundis en mans de famílies nobles d'Alacant. La finca i els terrenys de l'Alt i el Barranc del Moresno pertanyien majoritàriament a l'heretat de la família Pascual de Bonanza (en diferents èpoques representats per personalitats com Miguel Pascual de Bonanza o els descendents del Marqués de Beniel i Marqués de Rocamora).
Aquesta nissaga noble posseïa les principals cases de labor de la zona, les quals llogaven a llauradors locals (els anomenats colonos o arrendataris) per a l'explotació de l'ametler, l'olivera i el garrofer.
2. D. José Cornejo i la Corona Real (Segle XVIII - Control Miner)
Com que el cinabri (mercuri) que hi havia a la finca era un monopoli de l'Estat, l'any 1738 el Rei va confiscar el dret d'explotació del subsòl de la finca.
El "propietari" administratiu de les instal·lacions mineres de la zona durant el segle XVIII va ser D. José Cornejo, qui ostentava el càrrec de Superintendent General de les Mines d'Almadén. Ell va ser qui va enviar els enginyers i obrers a viure i treballar als voltants del barranc.
3. Les Societats Mineralògiques (Segle XIX - Registre de la Propietat)
Amb la desamortització i les noves lleis de mines del segle XIX, la propietat del paratge del Moresno es va fragmentar i va passar a mans de burgesos locals organitzats en societats. En els registres de propietat minera de 1840 a 1850 de la província d'Alacant, els titulars dels terrenys i els pous adjacents a la finca són:
D. Tomàs de España: Conegut terratinent i membre de la burgesia comercial d'Alacant, vinculat a les prospeccions i compres de finques a l'Alcoraia.
La Sociedad Mineralógica "La Alicantina": Corporació privada que va adquirir drets sobre els pous d'asconge (mercuri) de l'Alt del Moresno i que va utilitzar les construccions de la zona com a magatzems.
D. Rafael de Lacy: Militar i aristòcrata que figura en els lligalls d'indústries d'Alacant del segle XIX com a sol·licitant de concessions de terrenys a la Serra del Moresno per a l'extracció de minerals.
Actualment els hereus de Francisco Giménez Ortiz.des de principis del segle XX.
RESTES DE LA CASA
RESTES DE L'ERA A LA DRETA DE LA CASA
Restes de la bassa gran i séquia que la comunicava amb la primera basseta ,que s'omplia del pou que tenia a uns 30 m.,
al costat del barranc- ANTIC POU
