30 de desembre 2016

EL REG. LA REGULACIÓ DELS VESSANTS: ELS ASSUTS-PARTIDORS.

EL REG.
LA REGULACIÓ DELS VESSANTS: ELS ASSUTS-PARTIDORS.
   En l’Alcoraia la majoria de  les terres que laboriosament els nostres avantpassats han convertit  en cultivables estan a les faldes de  quatre serres i enmig d’unes quantes llomes, solcades pels barrancs que baixen d’estes serres...Per tant hi ha poques zones amples que siguen  planes, solament en la part central...Els homes van haver d’abancalar les faldes inclinades de les serres de Sant Pasqual , les Àguiles , Mitjana i  Fontcalent creant bancals escalonats... Igualment van fer en les zones que queden entre  llomes , molt abundants (El Capellà, Negra , les Índies, Los Granados, El Moresno...) formant tires de bancals també escalonats,  en pendent, que s’anomenen foies, moltes d’elles amb nom propi (Núnyez, de les pedres, les Garcies, el
coixo...).     
Distribuïda així la superfície treballada, era de gran importància per al seu reg l’aigua que s’escorria per les  llomes i serres que tenien als voltants, era el que es diuen “els vessants” i a cada bancal li corresponia una part de l’aigua de l’escorrentia,  quan plovia, per a poder regar   bé i complementar la que  havia caigut directament al bancal. D’esta manera a tots els bancals els corresponia vessant, encara que les llomes estigueren a uns cents de metres...A través de boqueres  els arribava la seua part, boqueres que els propietaris s’encarregaven de netejar i tenir en perfectes condicions esperant l’arribada de la pluja.
Es diu que en esta zona és una de les poques on els homes quan plou eixien al camp en comptes de quedar-se en casa. L’explicació: eixien a girar parades  per a que el reg  arribara i es regaren tots els bancals d’esta aigua proporcionada pels vessants...
 Les boqueres, boques d’aigua, és a dir,  grans sèquies, distribuïen els vessants a partir dels barrancs d’on partien. Moltes vegades s’havia de dividir el seu cabdal  per a més d’un propietari , és a dir, es feia “un partidor” amb una part de la boquera d’amplària proporcional al que li corresponia de vessant a les seues terres...
Per a parar la força de l’aigua i vèncer el desnivell es feien els assuts,  preses de poca alçària per a detindre les aigües i fer-ne pujar el nivell per tal de derivar-les a una sèquia o boquera per a regar les terres que quedaven a un nivell superior al del barranc. D’esta manera s’aprofitava l’aigua de la pluja i es regulava el cabdal...Regulant  el cabdal i parant la força de baixada, s’ evitaven inundacions i danys sobre els marges (formació de portells, arrossegament de  terra de cultiu...) així com part de l’erosió i l’acumulació  de materials d’arrossegament en  les zones  on desembocaven...

Faenes de construcció i manteniment del que era un patrimoni hidràulic col·lectiu, un patrimoni fet al llarg de generacions que ha sigut abandonat quan va arribar l’aigua de reg  reciclada, o s’ha abandonat el cultiu de les terres... No solament els assuts i partidors estan en ruïnes , les boqueres plenes de brossa sinó que alguns dels bancals d’eixes foies estan desapareixent al rompre’s els marges i  fer-se grans portells per on les aigües de les poques pluges torrencials s’emporten la terra bona i,   poc a poc,  van desapareixent i tornant al seu estat original...
 4-ASSUT-PARTIDOR DEL BARRANC DE L'LACORAIA                                        (BARRANC DEL MORESNO)

El Barranc de l'Alcoria naix a les faldes de la Serra de Sant Pasqual i les Àguiles,arreplegant aigua de l'escorrentia de les dues serres, en el punt on s'ajunten. Baixa terres avall, formant un llit de més de deu metres de profunditat i  cinc o sis d'amplària, amb desnivell pronunciat, el que fa que l'aigua córrega , erosione el fons i arrossegue materials...



 Quan arriba a l'altura de la carretera actual  és on està l'assut , que desvia una part de l'aigua per una boquera situada a l'esquerra que dona reg a la part  esquerra del barranc ( la banda de la dreta queda a una alçada superior  al nivell del fons del barranc i  l'assut no  ho fa possible.

A uns cinquanta metres torna a distribuir-se esta aigua mitjançant una partidor que la dividix i l'envia per dues noves boqueres.



Seguint la boquera de l'esquerra podrem observar que uns cinquanta metres més endavant torna a haver un nou partidor que  la divideix un dues noves parts: una que va  a  acabar directament al bancal i l'altra que continua per la dretra, repartint l'aigua amb portons que donen a bancals...















21 de desembre 2016

Camí Vell d' Alacant.


CAMÍ VELL DE L'ALCORAIA
ALCORAIA-ALACANT





INTRODUCCIÓ.
El Camí Vell de l'Alcoraia era la via de comunicació més curta entre la capital i la partida i era la que s'utilitzava, la ruta més antiga existent...
El camí de Sant Vicent , població amb la qual ha estat molt vinculada l'Alcoraia , des de sempre, (és on estaven  els metges, hi havia farmàcia, ferreteria, comerços, mercat ...),era el més transitat i va passar a ser-ho molt  més quan va tenir tramvia que connectava amb la capital...Tenia posades  per a deixar els  carros i animals i així continuar cap a la capital... Al final dels cinquanta, quan van aparéixer els cotxes,  va ser arreglat i asfaltat, ....
El tren, que es pujava  en l'estació d'Agost, també era una via de comunicació amb Sant Vicent i Alacant...
El Camí Vell, el camí més recte per arribar a Alacant, va deixar de transitar-se com a conseqüència dels motius anteriors i del seu abandonament o possiblement  al revés, no es va asfaltar i es va deixar de cuidar perquè ja no era una via transitada...
Actualment és una ruta que  ocasionalment algun veí utilitza i té algun tros en no molt bones condicions per als cotxes (tram de davant de la Fontcalent, entre Tizor i la porta dels femers d'Alacant).

CAMI VELL DE L'ALCORAIA-ITINERARI.
-Iniciarem el camí davant de l'oficina de Correus que està al costat de l'Estació de Renfe. Partirem  d'este punt,on acaba /comença 
el Carrer Bono Guarner, en  el seu creuament amb l'Avinguda de Salamanca i anirem en direcció nord, sempre pel costat de la via del tren. 
Aquest carrer no té carril bici però té les marques de ciclo-carrer. 

-Continuarem carrer amunt fins arribar al gran edifici d'hostaleria on ens desviarem a l'esquerra, pel carrer Benillup a tornar a eixir al costat del tren i continuar així prop de la tanca de les vies...





-Seguirem cap amunt, pel Carrer Benasau i, després de la petita placeta triangular,  continuarem cap amunt, ara ja pel Carrer General Gutiérrez Mellado
Passarem la rotonda i tot recte arribarem al Pont Roig.


El passem per baix i ja continuem pel Carrer Metge Ricardo Ferré fins arribar al penúltim semàfor, abans d'acabar el carrer (creuament amb Metge José Maroto).
-Anirem pel Carrer Metge José Maroto fins al final asfaltat, que queda  a l'altura del Centre Educatiu Médico Pedro Herrero.
Aquí ja hem de seguir una senda  que ens porta al camí sense asfaltar, que continuarem per amunt, direcció al cementeri.




-Arribarem al pas elevat sobre la via del tren, al costat d'una antiga                           ceràmica 
                      (Borja).
Creuarem la via per damunt del pont i a l'altra banda  de la via, a l'esquerra,  enfilarem a la dreta,  ja en el Camí de l'Alcoraia, que ens porta  recte a les portes del cementeri.  

 Nota: En la base, al costat de l'antiga ceràmica, just enfront del viaducte, ix un camí que  dos-cents metres més avant es bifurca: recte, a l'est, cap al quarter i barri de Rabassa i cap al Nord, per amunt, cap als llacs de Rabassa i pel costat de l'autovia fins al pont que la supera i ens porta a la Universitat, els bombers i Sant Vicent.



 

 -Per davant del cementeri continuarem cap al Barranc de les Ovelles, que creuarem pel pont que passa per baix de l'autovia.








Passada la costera trobarem la indicació del Camí de la Serreta, que és el nostre camí, el Camí de l'Alcoraia.






-Tot recte, passarem pels canyars i xalets d'aquest caseriu (el Contraló) i anirem a parar al Portell, que és el pas per on superem la Serreta , ara per un pont fet per l'AVE.


Just dalt de tot girarem a l'esquerra, pel camí paral·lel a la via (veurem les creus indicatives del Camí de Santiago, que va pel nostre camí).









 Quan arribem al creuament amb la ctra. del ciment, seguim recte per amunt,  direcció Serra Fontcalent. Ara el camí està asfaltat i veurem a  la dreta la Casa i finca Fontcalent i  a l'esquerra l'antiga ermita de Fontcalent i el cartell que indica per on està la mina-naixement de Fontcalent.


 













Nota: La mina -naixement queda enmig de les vies i no és accessible...
 -A partir d'aquí seguirem aquest camí, passant per davant de les instal·lacions d'àrids de Tizor, i ja pel camí sense asfaltar ens quedarà a la dreta la Casa dels Nevarelos i a l'esquerra la Casa del dipòsit  (on encara podem veure les ruïnes ).
 
Quan arribem al pont sobre l'AVE, al camí segueix per la dreta, a meitat de pujada, pel costat de la tanca metàl·lica dels femers.



Seguint per ell, ara ja  asfaltat, passarem per davant de les portes d'accés a l'abocador i continuarem per amunt , en direcció l'Alcoraia
 Passat l'abocador, a mà dreta ens queden les restes de la Casa Vella, al costat dels saladars del fondo de la Serra Mitjana. A l'esquerra les llomes de Les Índies i passat el pont de l'AVE la  Casa lo Boligni. 
 


  Continuant la marxa arribarem  a una cruïlla de tres camins:                           

 1-Recte seguirem el Camí de l'escola, que ens portarà a la ctra. de l'Alcoraia. Arribats al  creuament:  RECTE   anirem al Camí de la Foia (no es pot continuar, ha quedat tallat per l'autovia, s'ha de travessar per la canonada de desaigüe, si es vol seguir...); a L'ESQUERRA continua la Ctra. cap a la zona coneguda com l'Altura, on estan les indicacions per a seguir PER LA DRETA camí de Sant Pasqual (Camí de Santiago). a L'ESQUERRA anirem cap al centre de la Partida, cap al Centre Polivalent (antigues escoles) i Plaça de la festa.




2-Cap a l'esquerra, Camí de El Rebolledo, que ens portarà a esta partida i la de Santa Anna...






3-Cap a la dreta, estem en el Camí de El Rebolledo direcció a l'Alcoraia . A uns dos-cents metres , a L'ESQUERRA ix el Camí de la festa, que ens portarà a la Plaça de la festa, la Ctra. i el Centre Polivalent.

Si seguim RECTE arribarem a la Ctra. de l'Alcoraia. A l'esquerra, el bar i  ctra. sentit autovia Madrid. A la dreta, cap a Sant Vicent. Al centre l'antic Camí d'Agost, actualment tallat per l'autovia de circumval·lació.

Nota:Camí d'Agost. Si volem agafar-lo hem de continuar cap a l'esquerra, passar el bar  i uns dos-cents metres més avant agarrar , a la dreta de la Ctra., el Camí de Mingot,seguir-lo i desvira-nos passada l'autovia a la dreta, passarem per davant de la Casa Alcoraia...i continuarem, sense deixar-lo,  fins Agost.







 
 I així hem arribat al final del nostre camí. A partir d'aquí ens queda visitar la partida, fer alguna de les seues rutes i disfrutar.

















NOTA: Hem seguit el camí actual. Si ens desviarem per la casa Vella (camí en molt mal estat) per amunt, arribaríem al creuament amb el camí dels Garcies i  idel Xaparral i ens trobaríem  amb la placa de Camí d'Alacant, asfaltat i am,b fanals, que ens portarà a la Ctra. de l'Alcoraia, a la casa dels Garcies, del tio Maniuelet.