El garrofer es va originar en l'Orient Mitjà (Turquía, Siria) , va ser portat a Grècia i Itàlia, al llarg de la costa nord-africana i cap al Nord, a Espanya i Portugal. Els missioners espanyols el van portar a Mèxic i Califòrnia.
És un arbre adaptat a les terres de secà i és molt resistent a les sequeres gràcies a les seues arrels extremadament llargues ,és longeu (molts dels que queden són centenaris) i reviscola amb rebrots que ixen de les arrels de les soques corcades pels pas dels anys.
A finals del mes d'agost les garrofes han passat del verd al marró i després al marró fosc, quasi negre ,és a dir, ja estan madures i és el moment d'arreplegar-les ...
Se solen tirar i arreplegar d'en terra però , igual que amb les ametles, es poden col·locar teles per tot el cercle que forma l'arbre. Per a fer-les caure a terra s'utilitza una vara llarga o una canya, igualment forta i llarga, perquè s'han de colpejar les rames per a que caiguen...També es puja a l'arbre i es menegen les rames , es fan vibrar per a que se solten. Els garrofers d'estes terres són arbres ja prou vells, d'una ombra d'un diàmetre considerable, entre 10 i 30 metres, el que fa que la faena siga llarga...
Actualment s'han inventat aparells mecànics per a arreplegar-les (aquí no s`han utilitzat mai).Utilitat de les garrofes.
Les garrofes i la palla eren l'aliment de les mules ,cavalls, burros, és a dir , del bestiar de treball, així com dels conills, les cabres i les ovelles, com a part del seu pinso...
Mentre va haver bestiar de treball, es van cultivar i es van arreplegar per a mantenir els animals, però conforme van anar desapareixent i van anar comprant-se les mules mecàniques i els tractors, van perdre la seua utilitat i el seu cultiu va minvar i van deixar, fins i tot d'arreplegar-se en els garrofers que van sobreviure a l'abandonament del treball del terreny i, per suposat, van deixar de plantar-se i treballar-se.
Desapareixia el bestiar de treball i els animals de corral i, en conseqüència les garrofes deixaven de tenir utilitat i valor.
Durant la guerra civil i el temps de fam de la postguerra es van utilitzar per a menjar rostides, per a fer xocolata, en comptes del cacau, però no tenien més utilitat. Les llavors, els garrofins, que tenen i que quedaven en el corral i els menjadors dels animals, que solament es mengen la beina, no es coneixia que tingueren cap utilitat (anecdòticament aquí en l'Alcoaria s'utilitzaven com a marcador dels tantos en les partides de cartes...).
En la dècada dels 80, no obstant això, es van trobar nous usos farmacèutics i alimentaris que van elevar el valor i la rendibilitat d'un cultiu que ja aleshores es trobava en declivi. Si bé les baines servien de base per a la producció de pinsos, ara també s'aprofiten industrialment les llavors. D'elles s'extrau el garrofí, un espessidor de gran qualitat per a l'elaboració de farinetes, gelats i altres productes.
La goma
de garrofí (E410) és una goma vegetal de galactomanana que s'extrau de
les llavors del garrofer. Es fa servir com agent espessant i agent gel·lificant en
tecnologia alimentària... La seva
principal funció és espessar i estabilitzar.A les
llavors de garrofer se'ls extreu la pell i es molen.
El garrofer.
Família: Cesalpinàcies
Nom científic: Ceratonia siliqua
Nom popular: Garrofer, garrover
Origen: Aràbia i Síria.
És un arbre propi del litoral
mediterrani, entre els 0 i els 600 metres d'altitud, ja que amb temperatures per sota
dels 5 graus sota zero es mor. Viu en terrenys àrids i assolellats i a vegades
acompanyat de l'ullastre i el margalló. A la península Ibèrica, es troba
sobretot en el litoral comprès entre Catalunya i el sud de Portugal
LA GARROFA
Propietats nutricionals
La farina de garrofa conté un 40-50% de sucres naturals (fructosa, glucosa, maltosa i sacarosa), de manera que és un aliment energètic amb sucres de curta durada; un 11% de proteïnes –és molt rica en l’aminoàcid essencial triptòfan, que és precursor de la serotonina, una substància que ens proporciona sensació de relaxació i tranquil·litat–, i menys del 2% de greixos, molt poc, sobretot si ho comparem amb el 23% del cacau pur.
De la mateixa manera que el cacau, conté quantitats significatives de minerals: ferro (proporcionalment en pes més que la carn de vedella), calci (també en pes més que la llet de vaca) i magnesi. Però la gran diferència amb el cacau és que la garrofa no conté àcid oxàlic, una substància que actua com a “lladre” de minerals i impedeix l’absorció intestinal del ferro i del calci.
Incorpora algunes vitamines, principalment la provitamina A (bona per a la vista), i algunes del grup B (B1, B2, B3, bones per al sistema nerviós), així com la vitamina D (responsable de la fixació del calci als ossos).
Es tracta d’un aliment lliure de gluten i, per tant, és apte per a celíacs.
Gastronomia
La polpa que recobreix les llavors és
dolça i és encara consumida com a aliment a l'Egipte i Síria.
És un dels fruits de la cuina mediterrània ancestral, tot i que
actualment el seu consum és molt reduït als països de nivell de vida més alt.
Durant la Guerra Civil espanyola i la postguerra se'n feia un succedani de xocolata de
baixa qualitat. A Balears I al País Valencià ha estat un aliment
tradicional en èpoques de fam.
Les llavors s'usen
per a fabricar additius alimentaris com ara la goma de garrofí, que s'utilitza com
a espessidor.
L'estat espanyol n'és el primer productor mundial.
Actualment, hi ha botigues de dietètica
que venen farina de garrofa i preparats alimentaris a base de garrofa, que busquen recuperar el consum d'aquest aliment tradicional menyspreat,car la garrofa és naturalment
dolça, no conté cafeïna ni els altres estimulants del cacau i és baixa en
greixos i calories. És un bon succedani del cacau per a persones que pateixen
afeccions renals i hepàtiques, reumatisme, gota i artritis. La farina de
garrofa es pot fer servir per a la preparació de pastissos i
bombons.
Les zones productores de garrofa
presenten climes amb temperatures temperades i estius secs amb la següent
distribució a nivell mundial:
·
Espanya: 40%
· Itàlia: 15%
·
Portugal 10%
·
Xipre 7%
·
Marroc 5%
·
També a Turquia, Grècia, Austràlia (regions d’Adelaida i Perth), Nova Zelanda,
Califòrnia i Sud-àfrica.
El País Valencià representa el
50% de la producció estatal i una quarta part (25%) de la producció mundial.
Virtuts medicinals
L'escorça del garrofer és astringent i
el seu fruit, laxant. Les llavors poden produir gran quantitat de mucílag que es fa servir com a laxant en preparacions farmacèutiques.
Curiositat
• Segons la tradició cristiana, les garrofes van ser l’aliment de Sant Joan Baptista quan aquest estava al desert, d’aquí que en molts països centreeuropeus es conegui al garrofer per pa de Sant Joan.
• Les faves del garrofer, molt uniformes en pes, van ser els primers “quirats” amb què els orfebres de l’Orient antic pesaven l’or i les pedres precioses i van donar nom a l’actual mesura. També les medicines més valuoses es pesaven en quirats. De fet, quirat prové del grec antic (keration), que significa garrofer. Els àrabs els van donar el nom de karats, del qual procedeixen els vocables quirats en català, quilates en castellà, carats en francès i anglès i karats en alemany. Les llavors de la garrofa són dures i de pes molt semblant, totes solen pesar uns 200 mg.
• Amb el làtex que s’obté una planta lletosa anomenada lleteresa i unes gotes del suc de les garrofes verdes es feia el “vesc”, utilitzat per a la cacera d’algunes aus.
• El garrofer del dimoni és un arbust caducifoli tòxic i pudent que té un fruit que recorda la garrofa, d’aquí el seu nom.
• A Grècia i Xipre, així com en altres zones de l’Àsia Menor, el garrofer s’associa al culte de Sant Jordi i hi ha moltes capelles dedicades a aquest sant que tenen aquests arbres al voltant. Això podria deure’s a la coincidència de la fructificació del garrofer amb la segona festa de Sant Jordi, al mes de setembre.
• Al País Valencià i a diversos punts de Catalunya es busca aigua amb varetes fetes de garrofer, mentre altres les fan servir per descobrir tresors. Es diu que el garrofer té una gran facilitat per atreure llamps i que les millors varetes per trobar tresors són les fetes d’arbres foradats per aquestes descàrregues elèctriques.
• A Tortosa es ballaven les danses del garrofer, un entremès de moros i cristians que es representava al carrer del Garrofer.
• Les faves del garrofer, molt uniformes en pes, van ser els primers “quirats” amb què els orfebres de l’Orient antic pesaven l’or i les pedres precioses i van donar nom a l’actual mesura. També les medicines més valuoses es pesaven en quirats. De fet, quirat prové del grec antic (keration), que significa garrofer. Els àrabs els van donar el nom de karats, del qual procedeixen els vocables quirats en català, quilates en castellà, carats en francès i anglès i karats en alemany. Les llavors de la garrofa són dures i de pes molt semblant, totes solen pesar uns 200 mg.
• Amb el làtex que s’obté una planta lletosa anomenada lleteresa i unes gotes del suc de les garrofes verdes es feia el “vesc”, utilitzat per a la cacera d’algunes aus.
• El garrofer del dimoni és un arbust caducifoli tòxic i pudent que té un fruit que recorda la garrofa, d’aquí el seu nom.
• A Grècia i Xipre, així com en altres zones de l’Àsia Menor, el garrofer s’associa al culte de Sant Jordi i hi ha moltes capelles dedicades a aquest sant que tenen aquests arbres al voltant. Això podria deure’s a la coincidència de la fructificació del garrofer amb la segona festa de Sant Jordi, al mes de setembre.
• Al País Valencià i a diversos punts de Catalunya es busca aigua amb varetes fetes de garrofer, mentre altres les fan servir per descobrir tresors. Es diu que el garrofer té una gran facilitat per atreure llamps i que les millors varetes per trobar tresors són les fetes d’arbres foradats per aquestes descàrregues elèctriques.
• A Tortosa es ballaven les danses del garrofer, un entremès de moros i cristians que es representava al carrer del Garrofer.
.
Lectures interessants:
1- Sobre el garrofer i el seu perill de desparició....
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/08/19/valencia/1345405734.html
AGRICULTURA
|
Alimento para animales, una 'joya' para la industria
Algarroba en 'peligro de extinción'
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/08/19/valencia/1345405734.html
2-Receptes:
