Ruta: Barranc de l'Infern. Alcoraia-Rebolledo

3-RUTA BARRANC DE L'INFERN.
       1-ALCORAIA-REBOLLEDO (Ruta curta)
         Distància total 5,4 Km.
         Temps:2'30 h.
         Dificultat: Baixa ( Familiar).

  

   És esta una ruta curta i fàcil, apta per a totes les edats, per dins d'un barranc molt singular,tant per la seua vegetació com per  l'aigua que brota al llarg del seu recorregut, que apareix i desapareix , filtrant-se per baix de la grava o l'arena del llit del barranc.
   El recorregut s'inicia  per una senda que baixa al barranc que es troba a l'esquerra del pont del barranc anomenat de l'Infern, que es troba en la carretera que va de l'Alcoraia a casa Alenda, on acaba ja el terme d'Alacant i comença el de Montfort, uns dos-cents metres passat el creuament del Camí de l'Altura. Si ens fixem, en la banda de la dreta podem veure les restes d'una antiga presa, un assut, per on passava l'antic camí abans de fer l'actual carretera.

Vista de les restes de la presa

Senda de baixada

Baixarem pel costat de la protecció de la carretera, per la senda que va al fons del barranc. Aquí, segons l'època de l'any i les pluges hagudes, trobarem ja els primers tolls d'aigua, que corre d'un a l'altre, desparaeix i tornarà a apréixer més avant, a la revolta, en una zona d'aigües cristal.lines , que  corren formant bassals més o menys grans, on abunden els cullerots (cabots) i les granotes, segons l'època. 
En estos clots , actualment plens d'arena de les últimes avingudes, era on antigament venien les dones a llavar les mantes i peces grans de roba... Si mirem les parets laterals veurem formes molt curioses  causades per l'erosió al llarg dels anys.
 També podrem veure, lamentablement , restes d'algun matalaf que  alguna persona ha tirat, com si el barranc siguera l'abocador de la brossa...

Fortas , nius de gralles.

 Aquí apareix la vegetació típica de les rambles mediterrànies en tota la seua esplendor: baladre , pins, tamarins...que  li donen una verdor  que convertix aquest barranc, en aquest tros final, en un oasis enmig del paisatge desertitzat que l'envolta.
També podrem veure els nius  de les parets, en algun cas de
de gralles que podem veure vigilant per damunt nosaltres.

Més avall ens trobarem,  a mà esquerra, restes de la canonada que portava l'aigua de l'Alcoraia a Elx També hi havien dos pous,  just al costat del barranc, actualment tapats.

Arribem a l'assut i partidor que  desvia l'aigua del vessant que correspon a la Finca Torresella, "la Finca La Coronela".

Aquesta obra  declarada BRL (Bé de rellevància local ) en el catàleg d’elements protegits de l’Ajunatment d’Alacant. És una obra singular de la infraestructura del reg en el camp d’Alacant, de l’aprofitament  de l’aigua de la pluja i el sistema de boqueres i vessants

Aquí hem de continuar per la boquera lateral que ens portarà fins la molineta.
Observarem que l'aigua, que havia desaparegut, torna a aparéixer per baix del salt, del desnivell del barranc. A la dreta, al costat de la paret de la boquera, podem veure la boca d'una mina per on ixaigua  que filtra al barranc.

 
 Baixarem per entre els pins una altra vegada al barranc , passarem per baix del pont de la conducció d'aigua i continuarem per  la zona de major vegetació del barranc. Novament, a la dreta  del pont, a la vora del barranc , un altre pou...
Ara ja no para de córrer l'aigua.

 

Séquia-túnel  excavada  per la paret lateral

Continuarem seguint les sendes, a voltes per la dreta, a voltes per l'esquerra... Ara veurem la zona més frondosa, amb   més vegetació  de tot el barranc...Als laterals, petites pinades en algun bancal, que alguna volta va estar cultivat. Les parets laterals esculpides per l'erosió...

 

 Seguint les sendes arribarem al final, a la carretera  que limita la propietat, on trobem el cartell de la finca.

Per a tornar podem fer el camí invers. La casa  de la finca quedarà a l'esquerra. 

Eixirem del barranc pel camí que porta a la finca i creua el barranc cap als hivernacles i anirem pel seu costat, per la zona de servitud del barranc, ja que els camins que van pel costat de la casa tenen caràcter particular.

RUTA 3.2.

 RUTA  "BARRANC DE L'INFERN " COMPLETA. 9'5 km. aprox. (ASSENYALADA.)

Iniciarem la ruta des del  Camí de l'Altura (que marca el límit entre les partides de Alcoraia i Rebolledo) en el seu creuament amb la Ctra de l'Alcoraia. Seguirem el Camí de la dreta, en direcció Nord, a la serra de Sant Pasqual. Aquest camí esta assenyalat com a part del Camí de Santiago, que passa per Orito. Hem de seguir els senyals fins arribar al Barranc de l'Infern, on tenim el pal amb la indicació d'inici de la ruta.

A partir d'aquí comencem la ruta,  caminarem pel barranc cap avall...En les primeres revoltes  podem observar la forta erosió que produixen les poques pluges  que per desgràcia tenim i la vegetació típica mediterrània que sobreviu a la sequera (baladre, pins,  llentiscles, mareselva, garrofers...).Si no ha plogut en mesos, estarà sec; pel contrari , si ha plogut ,vorem petits bassals i en zones córrer l'aigua, que apareix i desapareix baix l'arena i grava del llit del barranc...

 Un nou-cents metres més avall ens trobarem amb el pont sobre l'autovia i , a uns mil cinc-cents metres,  el pont sobre la ctra de l'Alcoraia, on s'incia la ruta més curta ja descrita.

2-LES FAENES TRADICIONALS: ARREPLEGAR L'OLIVA I FER L'OLI.

L'olivera és un arbre perenne present a tota la regió mediterrània. El seu hàbitat són les regions càlides i seques de clima temperat. Té aquest cicle vegetatiu:

L'OLIVERA:

 

L'olivera presenta de forma molt acusada el fenomen de la contranyada i té la tendència de manera natural a produir cada dos anys. La producció succeeix lentament i progressiva, però de manera durable entre 1 i 7 anys. Aquest és el període d'instal·lació improductiva, la durada del qual es pot doblar en cas de patir una època de sequera. Fins als 35 anys l'arbre es desenvolupa i experimenta un augment progressiu de la producció; entre els 35 i els 150 anys, l'olivera aconsegueix la plena maduresa i la seva producció òptima, i, a partir dels 150 anys, l'arbre envelleix i els seus rendiments són aleatoris.

Probablement l'olivera és entre els arbres subtropicals de fruit el més resistent al fred. És l'espècie escleròfil·la i glicofítica (les glicofites són les plantes no halòfites) més tolerant a la sal i la secada que altres arbres temperats de fruit. Alguns autors inclouen l'olivera en la categoria arbusts del desert. Es tracta a més de l'única oleàcia de fruit comestible. Cultivable en una gran varietat de sòls fins i tot en els prims i de baixa qualitat. 

És un arbre resistent a la sequera . El seu sistema radicular sembla més adaptat a agafar aigua de ruixats lleugers i intermitents que no  de les capes profundes. La majoria d'arrels principals creixen més o menys paral·leles a la superfície del sòl sense una arrel profunda dominant. Les arrels són sensibles a la hipòxia i els sòls mal drenats són inadequats per l'olivera. Una alta proporció de les arrels són de diàmetre petit cosa que afavoreix la capacitat d'absorció.  A part per qüestions genètiques la distribució de les arrels està marcada per les condicions del sòl, els arbres veïns i les pràctiques de reg. Les arrels poden reaccionar ràpid després d'un llarg període sec, absorbint l'aigua disponible.

Les condicions de les terres eren sesen dubte apropiades per a plantar este arbre que requerix  faena vàries voltes a l'any : la poda, en l'hivern; la preparació del sols amb el rugló, en la tardor, abans de la collita i la collita, entre novembre i desembre. A més a més calia llaura-les després de les pluges, per a  guardar la saó.

 Una volta  començada la collita s'iniciava l'obtenció de l'oli en les almàsseres, faena que durava vàries setmanes.

Hi havia dues almàsseres, una en cada una de les finques, però la més gran i de major producció era la de la Finca Lo Boligni.

La collita  de l'oliva es feia manualment ( no hi havien teles ni màquines) i era llarga i penosa.(Actualment es fa munyint les oliveres amb màquines ( també manualment) i amb teles sostengudes per les màquines o canviades  manualment d'olivera a olivera).

Les almàsseres no estaven mecanitzades i l'estracció de l'oli era també una faena costosa i duradera:

es molia l'oli amb un molí de pedra que feia girar una mula i es filtrava la `pasta pera obtenir l'oli amb esportins o cofins d'espart premsats amb una premsa manual...S'utilitzava aigua calenta per a ajudar en el procés i se separava per decantació ja que l'oli sura sobre l'aigua, és menys pesat...La morca anava a un bassal   pròxim a l'almàssera.

Podem veure el procés en els vídeos que hi ha a continuació.

 

En un futur Lo Boligni obrirà al públic la seua almàssera centenària, una visita que resultarà interessant.

Com es feia l'oli en una almàssera com la de Lo Boligni .

Com es fa en una almàssera actual.

.

Per a més informació  sobre aquest arbre:

                       OLIVERA 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Olivera

Alcoraia: noves plantacions d'ametlers...

NOVES PLANTACIONS D'AMETLERS

 Estan fent-se noves plantacions d'ametlers que van eixamplant la plantació de la Finca El Campello, terres de la mateixa propietat ...
 És una alegria que es tornen a posar en producció  terres que ho van estar fa uns anys... Sens dubte que aporta riquesa a la partida...

 Veure les petites plantacions florides que encara queden és un plaer per a la vista...Tant de bo estiguera tot com en els anys seixanta, el verd de les oliveres i garrofers contrastant amb  la blancor dels ametlers  ara en la Candelera...

Casa Alcoraia i la plantació de palmeres

Arranquen la plantació de palmeres.
      Poc a poc van desapareixent les palmeres que havien canviat la imatge de la finca i la verdor deixa pas a un erm que no se sap si serà provisional...
     Tant de bo s'utilitze  la instal.lació de rec i la terra  per a fer noves plantacions que donen faena i riquesa a la propietat i a la partida.

Fotografies actuals: 15//02/2016