19 de febrer 2019

Activitats tradicionals: les pedreres de calcita.

LES PEDRERES DE CALCITA.

Dins de les activitats mineres  tenim  la de l'obtenció de calcita.


(*)La calcita és un mineral del grup dels carbonats i el polimorf més estable del carbonat de calci (CaCO3). Gaius Plinius Secundus la va anomenar així ja l'any 79, del llatí Calx, que significa calç viva. A vegades s'utilitza com a sinònim pedra calcària, per bé que la calcària és en realitat la roca formada majoritàriament per calcita. Pertany i dóna nom al grup calcita de minerals.
Casa dels popus


Se n’extreu en gran quantitat per una àmplia varietat d'usos: fabricar ciments i morters, com a pedra de construcció, com a adobs agrícoles per terres massa àcides o fins i tot (la calcita transparent) per a la indústria òptica per fabricar polaritzadors de microscopis. La calcita fosa s'utilitza també en la indústria metal·lúrgica de l'acer i en la fabricació del vidre. La calcita mòlta, anomenada blanc d'Espanya, s'utilitza com a abrasiu suau. A més, és un dels millors minerals per col·leccionar, ja que hi ha moltes formes interessants i variades, així com colorits i bonics espècimens. Són relativament fàcils d'identificar pels col·leccionistes a causa de la seva doble refracció i la seva reacció amb els àcids. La bellesa d'aquest mineral ha permès també que s'utilitzi la calcita per tallar escultures.

Per la zona de la solana de les mines, en la serra de Sant Pasqual, podem veure alguna petita explotació al costatb d'alguna de les mines de cinabri. En la zona de la casa dels pous, ja en l'actual terme de Montfort, podem veure vàries pedreres : són explotacions en forma de trinxera que van seguint la veta, a major  o menor profunditat ( dos o tres metres normalment) i d'un metre o dos d'amplària. Van seguint la veta fins que s'esgota...
 Són petites pedreres de poca importància que han deixat esta espècie de trinxeres com a record...














Estes pedreres van ser explotades pels anys quaranta. Treballaven  4 ó 5 homes. uns picaven i traien la pedra, seguint la veta i altres , amb dos carros feien viatges a portar la pedra a una petita fábrica que hi havia en El Palamó (Villanquesa), Alacant, per a fer unes peces, portons, semblants al marbre. Cada carro, cada dia, 1'5  Tm, per un preu de 60 pts, 12 "duros". Els propietaris de les terres on estaven les pedreres cobraven  2 pts per quintal ( en este cas la família Segura i del Trinqueter...). Aquí treballaven les famílies de Pepe , el de Toni la Menuda i la  dels Javaloyes....