La Casa Alcoraia.
No tenim constància de la seua construcció però sabem que quan es va constituir l'empresa de José Carlos de Aguilera, Marqués de Benalúa, per a portar les aigües de l'Alcoraia a la capital, en 1880, li compra estes a D.Francisco Riera Alted, propietari en aquells moments de la finca.Pero, qui era este personatge? Si busquem l'origen d'aquest llinatge ens trobem:
A
l' “Enciclopedia de heráldica y genealogía Hispano Americana”
d’Alberto i Arturo García Carraffa, edició de 1956, i al
“Diccionario Hispanoamericano de Heráldica” de Endika, Aitziber,
Irantzu y Garikoitz de Mogrobejo trobem una extensa documentació
referida al cognom :
L'antiguitat
d'este noble llinatge de Catalunya es remunta a principis del segle
XIII, segons ho comproven documentals i autoritzades notícies.
Es
va estendre per aquella regió, i dos de les seues principals
branques van passar al Regne de València i al de Mallorca, quedant
en ells radicades.
Dels
Riera que es
van assentar
en el Regne de València procedix la noble família del mateix cognom
que ja gojava
de notorietat a Alacant pels anys de 1550.
Entre
els descendents estava
Francisco-Xavier Riera Vert, el naixement del qual va tindre lloc en
1734, va pertànyer a l'Arma de Cavalleria, com els seus ascendents,
i va casar a Novelda (Alacant) sent Tinent de Dragons d'Almansa, amb
la senyora Josefa María Alted, o Altet, Cantó (filla del senyor
Francisco Alted i de la senyora Josefa María Cantó) . L'esmentat
matrimoni es va celebrar en l'església parroquial de Sant Pere
Apòstol, de Novelda, el 6 de març de 1768, naixent d'esta unió 1.
Francisco-Xavier Riera Alted, que seguix. 2. Josefa Riera Alted.3.
Juana Riera Alted. 4. María Dolores Riera Alted, i 5. Juan Riera
Alted.
Francisco-Xavier
Riera Alted
va nàixer a Novelda el 4 de Maig de 1771, sent batejat en l'església
parroquial de Sant Pere Apòstol. Va ingressar en l'Arma de
Cavalleria, on prompte es va destacar pels seus brillants dots. Amb
el Regiment d'Hússars a qui pertanyia, enquadrat en la Divisió
Espanyola -que, al comandament del General Marqués de la Romana,
formava part del 8é
Cos d'Exèrcit de Napoleó, del qual
era Cap el Príncep de Poncorbo, va fer les campanyes que el dit
cabdill va seguir per Europa, obtenint diverses ocupacions per mèrits
de guerra, per
la qual cosa
als vint-i-cinc anys era Coronel de l'expressat Regiment d'Hússars.
El Marqués de la Romana el
va nomenar el seu Ajudant de Camp i amb ell va continuar la guerra
fins que, des d'Hamburg, va anar la Divisió Espanyola a l'Illa de
Fiònia (Dinamarca) . I trobant-se en Odense, on havia situat la
Romana el seu brillant Quarter General, va tindre notícia de la
invasió d'Espanya per les tropes franceses, per la qual cosa, amb
la majoria dels components de la Divisió, va embarcar l'11
d'Agost de 1808 en el port de Niemburgo de l'esmentada illa, per a
tornar a la pàtria i defendre la seua independència. Expulsats els
invasors i cansat de l'atzarosa vida que havia portat, es va retirar
a Alacant, on es va fer càrrec de les propietats heretades dels seus
majors en Mutxamel,
Xixona, lbi, Novelda i Alacant, i del primogenitura que, per
entroncament de la Casa Riera amb la de Moxica (1)
, li corresponia. En 1816 va casar a Novelda amb la senyora María de
l'Assumpció Galbis, naixent d'esta unió tres
fills i una filla que continuaren el llinatge.
El
agua de la Alcoraya (Museo del Agua. Alicante)
De
todos estos intentos para atraer agua a Alicante, destaca el de La
Alcoraya, en cuya partida era propietario de unos pozos D. Francisco
Riera Alted, y que comercializaba sus aguas mediante la venta
ambulante con carros y aguadores. La traída se llevó a cabo por D.
José Carlos Aguilera y Aguilera, Marqués de Benalúa, con
autorización municipal y un proyecto redactado por el ingeniero D.
Pascual Pardo Jimeno. En 1881, las aguas llegaban a cinco fuentes, y
se suministraban al premio de cinco céntimos cada dos cántaros y
gratis para los pobres. También, se utilizaba un servicio de
aguadores a domicilio, a razón de cinco céntimos el cántaro. Los
aguadores continuaron prestando dicho servicio hasta el año 1920.
(1) L'esmentat
vincle va ser instituït a Alacant (prèvia Llicència de Felip IV)
pel senyor Francisco Moxica Caballer (cridat «el Antiguo») per
mitjà d'escriptura de 23 de Desembre de 1643, davant de l'Escribano
Andrés Requena Puigcerver, en una de les clàusules de fundació de
la qual establia, segons costum, que cas d'acabar-se la successió
dels seus fills barons, passara el Primogenitura a la seua filla
Josefa María Moxica Bufoni i als fills d'esta. La dita la senyora
Josefa María havia contret matrimoni, com queda dita, amb el senyor
Adrián Riera, besiaio de què ens ocupa, per la qual cosa al morir
sense successió el senyor Ignacio Moxica el 22 d'Octubre de 1808,
que era el que ho usufructuava, va recaure en ell el referit vincle."
Dels propietaris posteriors a D. Francisco Riera Alted no sabem res fins arribar al segle XX , que està en possessió de les senyoretes Berasaluce, naturals i residents en Novelda, que deixaran en herència als nebots i fills Francisco i Manuel Martínez Berasaluce, nascuts també a Novelda.
Estos
seran els propietaris que vendran la finca a la societat NENÚFARES
AIRES LIBRES, SL i EUGENIA MAR TIERRA AZUL, SL, en data 22 de març
de 2004.
La
finca, de
199 h
actualment,
va
ser transformada en una immensa plantació de palmeres, que amb la
crisi de la construcció han sigut abandonades.
La casa i totes les seues instal·lacions van ser arreglades pels propietaris, en una gran inversió, ja que van ser renovades totes les teulades , tots els sostres els van fer nous, amb bigues de fusta de primera qualitat.
La casa i totes les seues instal·lacions van ser arreglades pels propietaris, en una gran inversió, ja que van ser renovades totes les teulades , tots els sostres els van fer nous, amb bigues de fusta de primera qualitat.
L'ermita,
que tradicionalment ha sigut utilitzada com a ermita de la partida
(aquí
prenien la primera comunió els xiquets de la partida i en l'era de
davant es celebraven les festes )
dedicada a Santa Anna, va ser completament restaurada.
Lamentablement,
amb la crisi de la construcció, els cultius han sigut abandonats, a
l'igual que la casa, que ha estat assaltada per a robar mobles
antics...qualsevol
cosa de ferro, des de reixes a portes…
La
figura de protecció que suposa la declaració de BIC salvaria esta
antiquíssima casa de la destrucció total.
Sobre
les dues mines d'aigua des
d'
aquelles dates a l'actualitat coneixem que el cabdal d'aigua, que en
un principi era de 432 m3 en 1881, va minvar fins a 158 en menys de
10 anys, el que feia inútil la inversió per a la capital
(mentrestant el marqués de Benalúa havia venut el seu negoci , dos
anys després, a
la companyia anglesa Alicante
Water Work Limited.),
i la capital tornava a tenir el problema de la falta d'aigua, que es
resoldria amb le portada de les aigües
de
Sax en
1898.
ACTUALITAT (15/02/2016)
Els cultius de palmeres, algunes d'elles atacades per la plaga de l'escarabat punxegut, han sigut arrancades ,amuntonades i cremades . Quin serà el futur de la finca?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada